Les exportacions catalanes han tancat el 2025 amb un rècord històric de 100.779 milions d'euros, un 0,6% més que l'any anterior, segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Malgrat el context d'incertesa pels aranzels de Donald Trump i la guerra comercial desfermada, les vendes a l'estranger han pogut superar per tercer any consecutiu els 100.000 milions. Pel que fa a les compres, les importacions van sumar 114.359,8 milions, un 3,3% més. Per tot plegat, el saldo comercial a Catalunya l'any passat va ser de –13.581,2 milions.

Els aranzels sobre productes europeus imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump, han afectat un 2,9% de les exportacions catalanes a l'estranger, segons dades publicades aquest dimarts per Acció, l'agència de promoció exterior de la Generalitat. Les exempcions a les tarifes comercials pactades entre les autoritats dels Estats Units i la Unió Europea han permès deixar sense recàrrecs de duanes un terç dels productes catalans que es venen al mercat nord-americà.

La Generalitat ha confirmat aquest divendres dos casos positius de pesta porcina africana (PPA) en dos senglars trobats morts aquesta setmana al terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), per la qual cosa ha activat el pla de contingència contra aquesta malaltia, segons ha informat el departament d'Agricultura, Pesca i Alimentació en un comunicat. Les mesures del pla inclouen la prohibició immediata d'exportar carn de porc fora de la Unió Europea.

"A nivell econòmic, per descomptat no és un bon acord, però és més o menys tolerable. Una altra cosa és el cost polític". Amb aquestes paraules ha descrit l'acord comercial entre Brussel·les i Washington Ignacio García Bercero, analista al think tank Bruegel i durant 35 anys negociador comercial de la Unió Europea. En un acte aquest dijous al Cercle d'Economia sobre l'impacte dels aranzels, García Bercero ha lamentat l'estratègia de la Comissió Europea davant de l'agressiva ofensiva comercial del govern nord-americà de Donald Trump: "S'ha donat una certa imatge de debilitat de la UE", ha opinat, ja que la UE ha acabat signant un acord que és "clarament il·legal" des d'un punt de vista internacional.

El cava podria fer més per exportar, sobretot per part dels cellers petits. "No estan interessats en el mercat internacional", ha assegurat la directora de la indústria alimentària de l'Icex (l'agència estatal de comerç exterior), María Naranjo, en el marc del II Cava Meeting, una trobada internacional organitzada per la denominació d'origen (DO) Cava a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) que ha reunit més de 90 professionals del sector vitivinícola i una quarantena de cellers.

La Cambra de Comerç de Barcelona estima que la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, tindrà un impacte d'uns 1.055 milions d'euros sobre l'economia catalana aquest any, la qual cosa equival a unes tres dècimes del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català.

Catalunya té una economia oberta clarament bolcada als mercats exteriors. Però el 2024 les exportacions catalanes van frenar i, malgrat assolir la segona millora dada històrica amb 100.132 milions d'euros de vendes a l'exterior, el fet és que es va registrar un descens del 0,5% en comparació amb l'any 2023, quan es va assolir el rècord històric de 100.683 milions d'euros de vendes a l'estranger. De fet, és el primer descens de les exportacions a Catalunya des de l'any 2020, quan la pandèmia de la covid-19 va frenar el comerç internacional.

"Hi ha senyals inequívocs de patrons de millora" en el creixement econòmic. El cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, ha assenyalat aquest dimarts que l'economia catalana mantindrà aquest 2025 el bon ritme dels anys anteriors i que ho pot fer, en part, gràcies al pes creixent de sectors d'alt valor afegit i els guanys de productivitat.

Les exportacions de mercaderies catalanes van caure els sis primers mesos d'aquest 2024 respecte a un any enrere, la primera davallada en un primer semestre des del 2020, quan el comerç internacional es va ressentir per l'esclat de la pandèmia, segons l'informe mensual de comerç exterior del juny publicat aquest dilluns pel ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Les xifres, doncs, confirmen la desacceleració del sector exterior català en l'últim any.

Les exportacions catalanes van tornar a batre el rècord històric durant els primers sis mesos d'aquest any, segons dades oficials de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex), que depèn del ministeri d'Indústria i Comerç, i d'Acció, l'agència de competitivitat empresarial de la Generalitat. Les pujades de preus registrades des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna expliquen una bona part de l'increment.

Els països del Caucas i Turquia s'han convertit en la plataforma d'entrada a Rússia per als productes procedents d'Occident, i el comerç exterior català no n'és una excepció. Geòrgia, l'Azerbaidjan i Armènia, tres antigues repúbliques soviètiques, van registrar forts increments en el volum d'exportacions procedents del Principat el 2022, l'any en què va començar la invasió russa d'Ucraïna i es va aprovar el gruix de sancions econòmiques contra Moscou.

Deixar que un rabí inspeccioni les instal·lacions d'una empresa pot semblar una pràctica una mica estranya, però ho és menys del que sembla. És una de les exigències per rebre una certificació de productor d'aliments kosher, el menjar que s'adapta a la llei religiosa jueva, una distinció que demanen força empreses en la indústria agroalimentària catalana. Es porta a terme, sobretot, per obrir mercats en països amb importants comunitats jueves, però també perquè en molts aliments representa un segell de qualitat o d'elaboració seguint un procés més natural.

Les exportacions de la indústria agroalimentària catalana van tornar a batre un rècord el 2022. Les vendes a l'estranger de les empreses del sector van ser de 14.848 milions d'euros, un 15,3% més que el 2021, una xifra que mai fins ara s'havia assolit, segons dades de Prodeca, l'empresa pública de la Generalitat que promociona els productes alimentaris catalans.

Comença a ser hora de negar clarament la major. El pessimisme econòmic respecte a Catalunya no està justificat. La idea que després del Procés no s'ha aixecat cap és falsa i interessada. El dinamisme exportador n'és una bona demostració: s'ha recuperat la tendència a l'alça que venia del 2011 i que es va interrompre l'any 2020 pel covid. Catalunya ja s'ha situat a un pas de superar la barrera psicològica dels 100.000 milions d'euros en exportacions. Les dades són les dades i desmenteixen els discursos catastrofistes performatius: ja se sap que en economia, com en tot en la vida, els estats d'ànim i les sensacions són rellevants i acaben tenint un efecte sobre la realitat. En aquest cas, però, la realitat és tossuda i no està sucumbint als mals auguris. No es tracta, esclar, de caure en cap cofoisme ingenu, però, si més no en el capítol exportador, que és important, en conjunt s'estan fent els deures, i això malgrat el context d'incertesa internacional a causa de la guerra d'Ucraïna i el seu fort impacte en els preus energètics. Només un exemple de les dificultats afegides: el conflicte bèl·lic ha fet caure un 42% les exportacions espanyoles a Rússia, un mercat que havia crescut molt els anys anteriors. Com a factor que ha ajudat a assolir un nou màxim hi ha, sens dubte, l'elevada inflació, que ha elevat el valor de les exportacions.

Són les set del matí i centenars de cotxes carregats en un vaixell salpen cap a Mèxic. Una proporció molt menor de vehicles està a punt de sortir amb ferrocarril cap a Alemanya des de les mateixes instal·lacions portuàries, tot i que la majoria hi arribaran en camió. Fa hores que desenes de paquets de medicaments derivats del plasma reposen en una terminal portuària, a l’espera de ser carregats a un portacontenidors, que segurament acabarà atracant de matinada en un país europeu.

L'encariment de l'energia i la inflació generalitzada en les grans economies del món han agreujat el dèficit comercial d'Espanya amb l'estranger, segons l'informe del mes de juny sobre comerç exterior publicat pel ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. No obstant això, tot i tenir també un saldo negatiu amb tercers països, el dèficit en el cas de Catalunya s'ha situat en nivells similars als d'abans de la pandèmia gràcies al fort increment de les exportacions.

La Veronal, la companyia catalana amb més projecció internacional del moment, té tres espectacles girant pel món a la vegada (Sonoma, Pasionària i Opening night) i el seu director, Marcos Morau, està convidat a crear dues grans produccions per a l'Òpera de Lió i l'Òpera de Zuric aquest any. "Però continuem sent una petita família que té una agenda desorbitada. Som freelance, no tenim ningú en nòmina i cadascú pot fer el que vol; no tenim companyia estable, com sí que passa en altres països. Treballem a La Piconera [l'espai de creació de Sol Picó al Poble-sec]", explica Morau. "En un altre país, tindrien una ajuda d'1,3 milions d'euros per a quatre anys i un local propi –diu Carme Portaceli, directora del Teatre Nacional– i, en canvi, ¿quines ajudes teniu, 30.000 euros?", planteja. La precarietat de recursos amb què treballen les companyies és un dels hàndicaps que es troba la creació d'avantguarda catalana quan vol sortir al món. Marcos Morau ha rebut ofertes per instal·lar La Veronal a altres països, però, de moment, ha decidit "resistir contra les adversitats" a Barcelona. "No sé què passarà quan tingui 40 anys", fa. En té 39.

L'economia ha donat molts tombs en els últims 15 anys. La crisi del 2008-2013 va deixar una profunda ferida social i va portar l'euro al precipici, de manera que, quan va arribar la pandèmia i l'economia es va aturar en sec, es van prendre mesures molt diferents: Europa va optar per un ambiciós programa d'inversió, els fons Next Generation, per accelerar la transició ecològica i el canvi de model productiu. Però vet aquí que de seguida van aparèixer problemes no previstos, com ara la interrupció de les cadenes de subministrament de components clau com els microxips o la pujada de preu de les matèries primeres i l'energia. Aquests costos es van disparar a partir del febrer, amb la invasió russa d'Ucraïna, i el resultat ha estat una espiral inflacionària que està empobrint mig món. Davant d'aquest panorama, els principals bancs centrals (amb la Fed i el BCE al capdavant) han decidit aplicar una política agressiva de pujada de tipus per refredar l'economia i contenir els preus. Tot i això, el perill que aquestes receptes acabin provocant una recessió no és gens descartable.

El dèficit comercial de Catalunya es va disparar entre el gener i l'abril fins als 6.119 milions d'euros a causa del fort creixement de les importacions, d'un 26%, segons les dades publicades aquest dijous pel ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Els primers quatre mesos de l'any 2021 el dèficit comercial va ser molt inferior, de 2.379 milions d'euros. A l'augment del dèficit comercial hi han contribuït diversos factors, entre ells l'augment de les importacions energètiques, de manera que el saldo negatiu en energia, que entre el gener i l'abril del 2021 va ser de 1.169 milions d'euros, ha arribat el primer quadrimestre d'aquest any a més de 1.797 milions.

El trencament de relacions comercials entre Espanya i Algèria pot tenir un impacte limitat sobre les exportacions catalanes, però alhora pot suposar un terrabastall si afecta les importacions de gas natural, a causa de la forta dependència d'Espanya i Catalunya d'aquest combustible.