Jordi Faulí (Barcelona, 1959) es va incorporar a l'oficina tècnica de la Sagrada Família el 1990, quan el temple encara no estava cobert. Tres anys després va ser nomenat arquitecte director adjunt. I el 2012 es va convertir, com a successor de Jordi Bonet, en el setè arquitecte director des d'Antoni Gaudí. Entre les fites de la seva direcció hi ha la finalització de les naus i la culminació de la torre de la Mare de Déu i la torre de Jesús.

"Us heu d’imaginar tot el que ens envolta sense cap edifici", diu el guia. Som a la Casa Vicens, en una visita exclusiva per al Club Prèmium de l’ARA. És una joia del modernisme que atrau cada dia visitants de molts llocs del planeta. Per a força turistes és habitual fer la Sagrada Família i després aquest tresor encaixonat entre edificis. Gaudí va gaudir de valent, i va tenir un bon exèrcit d’artesans col·laboradors (i obrers que probablement treballaven en condicions pèssimes). Quan es va construir aquesta casa –en tan sols dos anys, entre el 1883 i el 1885–, Gràcia encara era una vila independent, no annexionada a Barcelona. Va fer-se com a casa d’estiueig de Manel Vicens, corredor de canvi i borsa, i la seva dona. Quan Vicens va morir, aleshores va esdevenir habitatge. Actualment, la Casa Vicens és propietat de la banca andorrana MoraBanc i és completament visitable.

L’atropellament d’Antoni Gaudí el 7 de juny del 1926 per un tramvia a la cruïlla dels carrers Bailèn i Gran Via és coneguda i forma part de la mitificació popular del genial arquitecte, igual com el fet que els qui inicialment el van socórrer van pensar que es tractava d’un captaire. La seva senzillesa i austeritat quedava així reforçada. Tres dies després Gaudí finia a l’hospital de la Santa Creu, l’hospital dels pobres, on l’havien portat a causa del seu aspecte i on ell es va voler quedar. Fins aquí, prou sabut.

El taller d'Antoni Gaudí a la Sagrada Família era tot un món atapeït de maquetes, motlles d'escultures i plànols. A més, el mateix Gaudí hi va viure durant els últims anys de la seva vida. El taller el va cremar un grup d'anarquistes a l'inici de la Guerra Civil, però a partir d'aquest dijous s'hi pot tornar a entrar gràcies a l'experiència immersiva amb ulleres VR de la catedral de Barcelona Gaudí, el taller del diví, que arriba a la capital catalana després del seu periple internacional. El recorregut arrenca amb un Gaudí enllitat que se sent morir i es dirigeix als visitants com si fossin els seus assistents, amb l'objectiu de transmetre'ls el seu mètode de treball.

El Xalet del Catllaràs, a la Pobla de Lillet (Berguedà), ha estat atribuït a Gaudí des de la publicació d'un article de l'arquitecte Viladevall a la revista Cortijos y Rascacielos el 1946. Però mai hi havia hagut una documentació concloent per justificar-ne l'atribució. Fins ara, quan el departament de Cultura ha fet públic al mateix xalet un informe obra de Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí i comissari de l'Any Gaudí 2026.

Des de l’any 92 que els governants de Barcelona presenten la ciutat com una gran vila olímpica soterrada sota el magma d’una mena de volcà (amb cràter a Montjuïc, suposo), paralitzada i petrificada sota l’èxit d’uns Jocs ocorreguts fa dècades, oberts i convivencials, i que ja fa massa anys que excusen tots els defectes de la ciutat sota el nefast epígraf de “gestió de l’èxit”. Des d’aleshores, les ocurrències per trobar un esdeveniment o distracció ciutadana equivalent han estat diverses: des del Fòrum de les Cultures fins als grandiloqüents Jocs Olímpics d'Hivern, passant per la frivolitat extrema de la Copa Amèrica o les exhibicions de Fórmula 1 al passeig de Gràcia. S’ha provat de totes les maneres possibles, i no se n’han sortit: ja no hi ha manera de desmentir que l’esdeveniment popular, massiu, il·lusionador i cívic més gran i unànime des del 1992 a la ciutat de Barcelona va ser el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i totes les manifestacions que el van precedir. Enguany, si també pretenen ocultar aquest fet sota el vel d’un Any Gaudí de relat artificial i de pa sucat amb oli, també els sortirà malament. 

És l'edifici de Gaudí més aliè als turistes: el convent de les Teresianes, al barri de Sarrià de Barcelona, es manté com un lloc de recolliment. "És molt auster, però és molt bonic", afirma l'Asun, una religiosa de la congregació de Santa Teresa de Jesús que hi ha viscut la major part de la seva vida, des que hi va anar a l'escola i va estar-hi interna. Per a l'Asun, el convent, que surt en totes les monografies de Gaudí, és senzillament "casa". Ho diu amb orgull mentre rep una cinquantena de periodistes que cobreixen la presentació de les línies programàtiques de l'Any Gaudí. I quina casa, amb la famosa successió d'uns arcs parabòlics estrets de la primera planta i la sorpresa de dos petits boscos de columnes.

Entre vinyes i grans masos, al mig de la vall de Rials, es troba Alella. Aquesta vila, coneguda pels vins de la denominació d’origen més petita del país, ressona també amb un nom il·lustre de l’arquitectura, Antoni Gaudí. Que una plaça del poble porti el seu nom n’és una pista, però no és tan conegut que l’arquitecte de Reus va projectar a Alella una capella i un retaule que no es van arribar a construir mai. La història d’aquest projecte va quedar amagada durant anys, i el seu descobriment va ser una autèntica sorpresa.

L’altre dia Antoni Gaudí va ressuscitar una estoneta. Va baixar pel tobogan del cel. Va fer una tombarella i va rodolar fins a la Sagrada Família. Es va muntar la bastida portàtil que sempre du a la butxaca. Va treure l’entrepà embolicat amb paper d’estrassa i li va fotre mossada a l’arengada oliosa. I, au, a treballar.

8 de febrer

Eleccions

El 2026 arrenca amb el rum-rum d'un possible avançament electoral a l'estat espanyol per les diverses crisis que assetgen el partit de Pedro Sánchez. Però mentre això no es confirma, aquest any hi ha programades diverses eleccions autonòmiques que serviran de preludi de la pugna pel govern espanyol. El PP posarà a prova la seva majoria l'Aragó –on no ha pogut pactar un govern amb Vox i ha convocat eleccions– el dia 8 de febrer, a Castellà Lleó el 15 de març, i a Andalusia al juny. Tres dates decisives per prendre el pols a la batalla PSOE-PP per l’executiu central, que no es descarta que acabi sent una altra de les cites electorals de l’any.

]]>

Antoni Gaudí es va dedicar exclusivament a la Sagrada Família els últims dotze anys de la seva vida. Aleshores ja s'havia consagrat com un arquitecte genial, i la Sagrada Família és, a més, un edifici excepcional. Malgrat tot, a Gaudí li agradava saber què pensava de la seva feina la gent més humil. Quan va acabar les obres de la torre de Bernabé, Gaudí li va preguntar al rellotger que donava corda als rellotges del temple què li semblava. Quan aquest home li va respondre que era "increïble", Gaudí es va il·luminar, i es va passar tot el dia repetint a tothom que aquest home havia dit que la torre feia goig. Ho expliquen l'arquitecte director i coordinador de les obres del temple, Jordi Faulí, i l'arquitecta i estudiosa de Gaudí Chiara Curti, que aquest diumenge han protagonitzat la commemoració del centenari de la festa d'inauguració de la torre de Bernabé, l'única que Gaudí va veure acabada. "El que va fer Gaudí és ensenyar-nos un mètode, és a dir, construir per parts completes, per despertar la capacitat de les persones de meravellar-se –explica Curti–. A la Sagrada Família Gaudí havia començat per la petita capella de la cripta i després va acabar la cripta. Va continuar amb l'absis, i quan va estar acabat, va construir la façana del Naixement i va acabar una torre". La torre de Bernabé és la més oriental, i no és gratuït que fos la primera que va acabar. "Sant Bernabé és l’últim dels apòstols. De fet, ni tan sols va conèixer Jesús, i, d'alguna manera, és el més semblant a nosaltres, perquè nosaltres també creiem sense haver conegut. Aquest gest va significar posar en relleu la contemporaneïtat d'aquest apòstol".

]]>

L'Any Gaudí 2026 és cada vegada més a prop. L'Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha organitzat aquest matí a la Sagrada Família el primer acte de les commemoracions del centenari de la mort d'Antoni Gaudí (1852-1926). Ha consistit en una missa a la nau central de la basílica presidida pel cardenal Joan Josep Omella, que és el gran canceller de l’AUSP, i la lliçó inaugural del curs acadèmic 2025-2026 l'ha impartit el director de les obres del temple, Jordi Faulí. Una pregària a la tomba de Gaudí a la cripta abans de la intervenció de Faulí ha estat en un dels moments més intensos de la jornada.

]]>

La Sagrada Família ultima els treballs per culminar la que serà la cirereta del pastís dels actes per commemorar el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Tot i que no es podrà visitar fins més endavant, la creu mirador que coronarà la torre més alta de la Sagrada Família estarà llesta el juny del 2026 coincidint amb l'aniversari de la mort de l'arquitecte que va dissenyar la basílica. Aquesta figura de 17 metres d'altura, 13,5 d'amplada i 100 tones de pes farà que la torre de Jesucrist arribi als 172,5 metres (ara en fa uns 155) i convertirà la Sagrada Família en l'edifici religiós més alt d'Europa. Serà una de les fites d'un temple que encara té per endavant, però, el repte de l'escalinata. Un assumpte que la junta constructora ha assumit aquest dijous que acabarà als tribunals.

]]>

A primers de maig va tenir lloc l'estrena mundial, al Royal Festival Hall de Londres, de Simfonia de la Sagrada Família, una peça en tres moviments de Richard Blackford (Londres, 1954), que s'inspira en les formes i l'espiritualitat que transmet el temple de Gaudí i, en concret, en les tres façanes: Nativitat, Passió i Glòria. Blackford, que viu a cavall entre Mallorca i la capital britànica, té una molt dilatada carrera que el 2014 va fer un gir sobtat: es va consolidar aleshores la trajectòria d'un autor contemporani que només cal sentir per adonar-se que és i sona, també, com un de clàssic. La prova, a més de la simfonia gaudiniana, que s'acompanya d'una pel·lícula ad hoc, pot ser Pietà o Voices of exile, una composició que ressona especialment aquests dies, per raons tristament evidents.

]]>

179 concerts (més 180 concerts del servei educatiu), 120 formacions i intèrprets catalans, 29 estrenes i 45 compositors catalans programats són algunes de les dades de la temporada 2025-2026 del Palau de la Música que s'ha presentat aquest dimecres. Entre els 179, esclar, hi ha els dels grans noms internacionals dels cicles Palau 100, Grans Veus i Palau Òpera que es van detallar fa unes setmanes: Zubin Mehta, Janine Jansen, Daniele Gatti, Yuja Wang, etc. El que no s'havia explicat aleshores s'ha explicat ara. Per exemple, que serà una temporada "marcada per tres efemèrides de tres figures del nostre patrimoni cultural", tal com ha dit Joaquim Uriach, el president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

]]>

Una de les instal·lacions més sorprenents de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2025 és La capella de l'elefant, de l'arquitecte tailandès Boonserm Premthada, que aquest dissabte ha rebut una menció especial en els guardons que atorga la biennal en cada edició. La capella consisteix en una successió d'arcs catenaris fets amb excrement d'elefant. Aquests arcs recorden estructures d'Antoni Gaudí coms les de les golfes de La Pedrera, i el que és més sorprèn és que Gaudí, entre centenars d'arquitectes de les últimes dècades, també és un dels creadors representats a l'exposició central. Ho està a través d'una recerca de l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que considera Gaudí un precursor de "l'economia circular" a través de la "biomimètica", és a dir, l'estudi de les estructures dels sistemes biològics.

]]>

La millor notícia religiosa d’aquesta Setmana Santa és la possible santedat d’Antoni Gaudí. Perquè pugi d’escalafó i passi de beat a sant caldrà, esclar, acreditar-ne dos “miracles”. Els supervisarà un comitè mèdic (poden ser una curació) i membres de l’Església. No estem parlant de grans miracles, com el de convertir l’aigua en vi de Jesucrist (el meu preferit de tots), ni de miracles espaterrants, com els que podria semblar que realitza, avui en dia, algú com el Mago Pop. Estem parlant de miracles més contemporanis i subtils.

]]>

L’endemà mateix que un tramvia de la línia 30 posés fi a la seva vida, a Gran Via - Bailèn, Antoni Gaudí va començar la seva carrera cap als altars. “A Barcelona ha mort un sant!” va publicar La Veu de Catalunya, i tots els diaris de l’època el van omplir de lloances del tipus "monjo únic d’un únic monestir" on residia amb “humilitat medieval”. Una gentada va acompanyar el seu taüt. Tot i que les formes recargolades del Modernisme fossin insofribles per als gustos noucentistes de l’època (“La genialitat de Gaudí l’ha exclòs del seu temps”, va escriure Francesc Folguera), els seus contemporanis eren conscients de la genialitat de l’obra gaudiniana. El gran Francesc Pujols va deixar dit a la Revista Nova: “Doneu-li paletes i manobres, pedra i ciment, i la bossa que sona si Barcelona és bona, i deixeu-lo fer, que ja sap de què se les heu”.

]]>

El papa Francesc ha aprovat aquest dilluns el decret en el qual reconeix les "virtuts heroiques" de l'arquitecte Antoni Gaudí, conegut com "l’‘arquitecte de Déu" pel seu treball en el disseny de la Sagrada Família de Barcelona. Francesc, que encara està convalescent d'una infecció respiratòria, va rebre el prefecte del Dicasteri per a la Causa dels Sants, Marcello Semeraro, i va signar alguns decrets, entre els quals també hi ha els tres sacerdots Pietro Giuseppe Triest, Angelo Bughetti i Agostino Cozzolino.

]]>

El teòleg i bibliòleg Armand Puig (la Selva del Camp, 1953) publica Antoni Gaudí, vida i obra (Pòrtic), fruit de la biografia que va fer per al procés de beatificació de l'arquitecte, iniciat el 1992 i que encara no té data de culminació. "Gaudí és un personatge molt autèntic —afirma Armand Puig—. És un home sincer en si mateix, amb les seves imperfeccions i amb el seu mal geni. Però amb una dolcesa d'esperit enorme i, sobretot, amb una capacitat que, juntament amb Ramon Llull, el fa un dels dos genis que Catalunya o la llengua catalana ha aportat al món".

]]>