El nacionalisme ultraconservador està en auge. Ho veiem ràpidament esmentant alguns noms: Trump, Orbán, Milei... És en aquest context que l’historiador Eric Storm (Països Baixos, 1966) publica Nacionalismos, una historia mundial (Crítica), un llibre que no se centra ni en un país ni en un continent, sinó que radiografia, com el seu nom indica, la història dels nacionalismes a escala mundial en un exhaustiu treball que permet dibuixar les similituds que hi ha entre regions i entendre per què avança mundialment. 

Per si algú en tenia cap dubte, Trump ha acabat de deixar-nos clara i diàfana la seva identitat de xèrif dur sense escrúpols. Tot pels meus, si cal humiliant el més dèbil dels europeus. Aquesta és la seva refotuda identitat. Això és el que excita els milions de nord-americans que l’han votat. Sense compassió amb els que no facin el que ell vol. Una recepta que s’està escampant com la pólvora. La diplomàcia de l’amenaça.

Ho sabem i ho hem verificat des de fa molts anys: la immensa majoria dels sectors polítics, mediàtics i intel·lectuals que s’omplen la boca d’apel·lacions a aquella Constitució del 1978 que nos dimos entre todos, la quasi totalitat dels estrenus lluitadors contra los que quieren quebrar nuestro marco de convivencia democrática, de la seva idolatrada “Constitució del consens” només en defensen la primera meitat de l’article 2, la “indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”. Respecte de tota la resta, creuen que es pot fer de més i de menys.

Steve Bannon es queda sense el monestir italià de Trisulti com l’escenari per instal·lar-hi l’Institut Dignitatis Humanae (IDH), el laboratori d'idees per a la ultradreta i l’ultracatolicisme europeu. El ministre de Patrimoni, Alberto Bonisoli, ha ordenat que es revoqui la concessió argumentant que s’han detectat diverses irregularitats contractuals que obliguen a retirar el permís, així que l’entitat no podrà obrir portes en aquest edifici públic, construït el 1211 a poc més de 100 quilòmetres al sud de Roma.

La commemoració dels 30 anys de l'adhesió d'Espanya a la UE ha estat farcida de referències a les tensions entre Catalunya i l'estat espanyol. El president del govern espanyol que va firmar l'adhesió, Felipe González, ha afirmat que "la pèrdua de rellevància" d'Europa es deu, d'una banda, a la "reaparició dels nacionalismes que refusen els valors de solidaritat i integració europea", en una referència velada al procés sobiranista català, i, de l'altra, a "l'error" dels estats a l'hora d'afrontar la crisi econòmica. "El refús a Europa no és per la crisi, sinó per la manera d'afrontar-la", ha dit en un acte al Palau Reial de Madrid.

L'expresident espanyol, José María Aznar, ha afirmat aquest dilluns a la nit en un col·loqui a Ávila que els nacionalistes ja no estan disposats al diàleg i els ha advertit que pagaran un preu "molt alt" per les seves decisions. Aznar ha dit durant la presentació del seu llibre de memòries que s'ha trencat un pilar bàsic de la Transició, que es basava en el reconeixement de la pluralitat d'Espanya a canvi de la "lleialtat" constitucional. Actualment, però, "els nacionalismes ja no estan disposats al diàleg", i per això cal "tornar a recuperar la unitat del paós" i "qui no ho accepti que assumeixi les conseqüències".

L'escriptor Mario Vargas Llosa ha criticat aquest dimecres durament el nacionalisme, que ha considerat com "el gran enemic de la llibertat en el nostre temps" i que ha dit que atrau els nostàlgics del feixisme i el comunisme i que es tracta de "la cultura dels incultes". Ha fet aquestes declaracions després de recollir el Premi FAES a la Llibertat, que li ha lliurat l'expresident del govern espanyol José María Aznar en un acte en què ha estat present el cap de l'executiu, Mariano Rajoy.

El diari holandès 'De Telegraaf' es fa ressò aquest dissabte de l'auge dels "separatismes" a Europa en un article il·lustrat amb una fotografia d'una protesta a Catalunya i una altra del president Artur Mas. El rotatiu titula: "Les regions europees s'alcen", i assenyala que creixen "les demandes d'autonomia des de Glasgow fins a Barcelona".

El periodista Arcadi Espada em rep en un dels seus bars habituals de Sant Gervasi. Té una manera de ser que és agradable. També sembla que vulgui deixar clar que tot li rellisca, però el contradiu la intensitat amb què s'expressa. En una conversa amb l'ARA, fa reflexions com les següents: