Moltes sancions administratives poden ser de dubtosa validesa. A través d'una sentència, el Tribunal Suprem ha endurit els requisits que han de tenir les notificacions administratives, el que pot posar en qüestió molts procediments sancionadors, liquidacions tributàries i expedients administratius. El fet d'incomplir alguns criteris a les notificacions, com no incloure-hi una descripció encara que sigui molt curta o resumida del motiu de l'avís, pot invalidar el procediment, avisen des d'Unive Advocats, un despatx especialitzat.

Reducció de la burocràcia, professionalització de la política i la direcció pública i reduir la teranyina normativa són reclams ja històrics, però que estan més a l'ordre del dia que mai. Per posar-ne un exemple, actualment a Catalunya un permís d'obres o una llicència ambiental poden trigar més de dos anys, cosa que acaba desincentivant l'interès empresarial i la inversió.

Els informes sorgeixen avui com els bolets i fan referència a qualsevol tema imaginable. Alguns tenen un abast ultralocal mentre que altres aspiren a una dimensió mundial. Uns han estat encarregats per les administracions públiques i els altres per empreses privades. N'hi ha d'elaborats amb rigor i d'altres no tant –o no gens–. N'hi ha sobre l'educació, sobre l'impacte real de la immigració, sobre els cotxes elèctrics, sobre l'estalvi d'aigua, sobre el nombre d'animals domèstics a Europa (en cito alguns dels que he tingut notícia les darreres setmanes, però la llista podria ocupar tot l'article). Hi ha informes sobre gairebé tot, i alguns acaben condicionant decisions polítiques molt rellevants (pensem en PISA). No estem parlant, per tant, d'un tema qualsevol, sinó d'una qüestió potencialment problemàtica. En efecte, l'expansió, sota l'aparença d'informes, de fake news, idees pseudocientífiques, ideologies tronades i altres herbes tòxiques fan inviable a llarg termini la democràcia: els vots de ciutadans desinformats poden portar a situacions imprevisibles. La mera censura d'aquests relats, però, desnaturalitzaria el sistema.

En aquest últim mes he hagut de fer diversos tràmits en línia. No sóc un hacker, però tampoc un analfabet digital. En alguns he estat fins a quatre dies seguits fent intents i dedicant-hi hores. El que hauria de ser una cosa senzilla i intuïtiva no ho és gens. Ni senzill, ni intuïtiu, ni ràpid. Només tenint certes habilitats movent-te per la xarxa pots acabar alguns tràmits, i de vegades has de dedicar hores a aprendre-les per obtenir el resultat desitjat. Llàstima que quan ja has descobert la manera el següent tràmit és amb una altra administració i, per tant, amb una altra lògica i uns altres impediments i problemes. L'únic aprenentatge que te'n queda és que el pròxim tràmit tampoc serà fàcil, que els problemes seran diferents i que també serà entretingut. Buscant bibliografia dels errors i dels problemes a la xarxa acabes superant-los gairebé tots, no tots, però cal una habilitat informàtica força per sobre de la mitjana habitual.

El deute del conjunt de les administracions públiques va arribar als 1,118 bilions d'euros al febrer, fet que representa un augment de 3.318 milions d'euros respecte al mes anterior. Ara se situa al 99,69% del PIB, segons dades del Banc d'Espanya i els càlculs realitzats pel ministeri d'Economia d'acord amb la previsió de PIB per al 2017 que recullen els pressupostos generals de l'Estat.

La unió fa la força. Sota aquesta premissa, fins a vuit patronals del sector sociosanitari, farmacèutic i de la dependència s’han unit per denunciar la “situació límit” que travessen derivada dels impagaments de la Generalitat i de l’Estat. Hospitals, farmàcies, residències i sector de l’ortopèdia calculen que el deute podria ascendir a “més de 2.000 milions d’euros” en total. Només a la sanitat concertada, l’administració deu uns 1.500 milions d’euros corresponents a les factures de juny a setembre mentre que el deute amb les farmàcies és d’aproximadament 340 milions.

El deute de les administracions públiques ha tancat maig amb un augment de 7.890 milions d'euros després del descens registrat a l'abril, fins a arribar als 1,040 bilions d'euros, de manera que ronda el 97,4 del PIB, segons les últimes dades del Banc d'Espanya publicades aquest dimecres.

El deute del conjunt de les administracions públiques ha tancat el mes de març amb un repunt de 6.283 milions d'euros respecte al febrer, fins a arribar als 1,047 bilions d'euros. La xifra torna a situar-se en màxims històrics i ja ronda el 99% del PIB, segons el càlcul fet per Europa Press a partir de les dades publicades aquest dijous pel Banc d'Espanya i per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

"Les administracions públiques han de tornar a ser, en el referent ciutadà, un lloc per demanar respostes i no un lloc on només es despatxen preguntes". D'aquesta forma, amb el que també es pot interpretar com una referència velada a la consulta d'autodeterminació que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha posat damunt la taula, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha fet una crida al "diàleg i la moderació" per abordar la reforma de les administracions públiques per acabar amb les duplicitats.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha anunciat aquest divendres la creació d'una comissió que preparà una "reforma integral de totes les administracions públiques" i proposarà "canvis de competències, estructures i procediments" de l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments.