Des de petita, el somni de la cantautora Marina Rossell (Castellet i la Gornal, 1954) ha estat dedicar-se a la música. Nascuda en una família de pagès, als 12 anys va endinsar-se al món laboral treballant en una llibreria, però el que no sabia llavors és que el seu somni s’acabaria complint. Amb el primer sou ja apuntava maneres, va comprar-se una guitarra: “Me la vaig emportar el primer dia, però la vaig pagar a terminis, en tres o quatre vegades”. Quatre anys més tard, va marxar a Barcelona a descobrir el món: “Vaig fer d’infermera entre altres feines que em van sortir”. Així es va costejar la vida a la capital i va pagar-se les classes de solfeig: “Per sobre de tot, a mi m’atreia la música. Anava a molts concerts, i seguia tots els cantants de la Nova Cançó".

Després de superar el llindar dels 70 anys, un càncer i una ruptura amorosa, Marina Rossell (Castellet i la Gornal, 1954) va proposar al seu amic Albert Om (Taradell, 1966) que li escrivís una biografia curta, però que anés al moll de l’os. El resultat és No faré cap més llibre (Univers), un llibre que en són molts: un retrat íntim de la cantant, la seva mirada particular d’un temps d’un país, la banda sonora de les nostres vides i el testimoni d’una amistat. Om —l'Albertillu, com li diu ella— sap conduir la cantant per records que no havia explicat mai, per situacions còmiques i per aprenentatges que són lliçons de vida. Divertit i emocionant, la sortida del llibre coincideix amb el concert de Marina Rossell aquest dijous al vespre a Luz de Gas, al festival Barnasants, a propòsit del disc 300 crits (Satélite K).

La cantant Marina Rossell sempre s’havia sentit meravellada pel cantautor Georges Moustaki. L’impressionava que fos fill de tantes cultures. “Ell portava dins la cultura grega, la italiana, la francesa… Va néixer a Egipte, a Alexandria, i era àrab i jueu”, explica per telèfon Rossell uns dies abans de marxar a França a cantar. “La multiculturalitat se li notava en la seva manera de ser. Era un lliure pensador, i això era el que m’atreia d’ell”, recorda.

"Aquesta persona viu al 2090", va dir el còmic Manel Vidal quan Guillamino va penjar Amics tape II (2024) a YouTube. I què és això que porta des del futur? Pau Guillamet (Barcelona, 1976), més conegut com a Guillamino, ha preparat una dotzena de remescles "no autoritzades" d'artistes de diferents generacions: de Tomeu Penya i Marina Rossell a joves representants de l'urban català com Vern Alder, Lal'ba i OKDW, passant per Roger Mas, El Gordo del Puru i Extraño Weys. A diferència de l'Amics tape I (2012), ha intervingut molt més en les cançons i les ha rebregat per reinventar-les, tret de dues excepcions: Polígons Wanchitos, un tema nou amb Jordi Ganchitos, i la remescla d'Encara que siguin de bar de Sau que va fer Jordi Pagès el 1991. Agosarat i addictiu, el resultat és fruit de la feina d'un músic que no publica cap àlbum des de Fra Júpiter (2018) però que fa temps que interacciona amb el present musical a través del concurs de música urbana KLK i la programació del Desconcert d'iCat. El dissabte 29 de juny presenta Amics tape II a l'Heliogàbal de Barcelona a les 20.30 h, amb convidats especials i l'estrena d'un tema amb CookahP i Joan Garriga.

Hi ha tantes Núries Feliu com persones que van estimar-la. Si no, proveu-ho vosaltres mateixos: demaneu a algú que us la descrigui. No era només una cantant, però tampoc només una actriu. No era una intèrpret de jazz, ni una cantant de cuplet. No era una estrella de la cançó, però tampoc una ambaixadora de la cultura catalana. Era tot això i molt més a la vegada. Ser tan deliciosament inclassificable va jugar males passades a la cantant de Sants, que sovint va veure's reduïda a etiquetes simplistes que menystenien la seva personalitat polièdrica i expansiva.

Carlos Cano (Granada, 1946-2000) era “un artista universal i anticonformista”, diu Paco Ibáñez, i per això li dedica La mala reputación de Georges Brassens. Ha sigut cap al final de l’acte que ha organitzat aquest dimecres la secció d’història de l’Ateneu Barcelonès. El propòsit era recordar el llegat cultural, polític i emocional de Carlos Cano, el cantautor que va “impugnar la manera com la cultura andalusa havia sigut apropiada per la dictadura franquista”, tal com ha sintetitzat l’historiador granadí Javier García Fernández. La fermesa i la sensibilitat amb què va resignificar la copla com a expressió popular andalusa és un dels grans llegats d’un artista que va aprofundir precisament en les complexitats de la identitat andalusa, en la manera de ser universal i mirar el món sent andalús lluny del folklorisme reduccionista i del cosmopolitisme uniformador.

300 crits, la cançó de Marina Rossell sobre els crits nascuts de totes les emocions humanes –crits de goig, crits de desesperació...–, dona nom al títol del seu nou CD, el vint-i-cinquè de la cantant. En aquest disc Marina Rossell també ha inclòs unes quantes cançons de la resistència, creades a França després de l’ocupació, com ara "Je ne regrette rien", d’Edith Piaf, i temes personals, ben íntims. L’ARA ofereix el CD 300 crits i tres més (es poden adquirir conjuntament o separadament) de la dilatada trajectòria professional de Marina Rossell: Tribut a Moustaki, un homenatge a Georges Moustaki gravat al Teatre Grec de Barcelona; Clàssics de Nadal, una selecció de nadales, i Clàssics catalans, amb cançons com “El cavaller enamorat” de Joan Manén, “Per tu ploro” de Joan Maragall i Pep Ventura, “La gavina” de Frederic Sirés, “El petit vailet”...

Marina Rossell i Figueras (Castellet i la Gornal, Alt Penedès, 1954) ha publicat aquest divendres el disc número 25 de la seva carrera artística, que ha titulat 300 crits, on ha versionat al català èxits de la cançó francesa, a part d’incloure-hi temes de la seva pròpia autoria. Hauria pogut ser la típica entrevista de promoció, però la tranquil·litat d’esperit de la cantant, i els anys de confiança, van donar lloc a un repàs biogràfic i sentimental que va arribar molt amunt sense forçar res, perquè com diu en l’entrevista, hi ha moments en què t’has d’elevar. Llegeixin l’entrevista i ja m’ho sabran dir. O millor, cliquin play a Ara.cat, que la sentiran cantar. Gràcies per la confiança, estimada Marina. 

En la primavera confinada, quan els passejos tenien horaris estrictes, Marina Rossell, que viu a prop de la Sagrada Família caminava per l’avinguda Gaudí fins al Recinte Modernista de Sant Pau, la història del qual està lligada a un dels principals hospitals de Barcelona. “Quan ens van deixar sortir a les vuit del vespre, jo mateixa m’obligava a sortir i anava fins allà”, recorda la cantautora, que aquest dissabte farà el mateix recorregut però aquesta vegada per oferir un concert programat dins del cicle Cruïlla XXS a les 20.30 h. “El Recinte Modernista de Sant Pau trobo que és un lloc especial, un lloc on hi ha hagut emoció, alegria i tragèdia, gent que hi ha mort, gent que hi ha nascut, gent que s’hi ha curat”, explica.

La cantant Marina Rossell ha denunciat que el vicepresident primer del Barça, Jordi Cardoner, la va desqualificar en públic per haver parlat de Qatar. "Tu calla, no opinis i canta", li va dir, segons ha comentat a Catalunya Ràdio.

El festival Strenes de Girona ha anunciat els seus primers noms confirmats per al 2016. Quimi Portet estrenarà nou disc, que està enregistrant, Marina Rossell hi iniciarà la seva nova gira i Núria Graham presentarà un nou EP.

El festival Sons del Món manté la línia de programar música d'estils diferents i combinar-la amb gastronomia i vi. L'edició d'aquest any, la setena, la inaugurarà el cantautor uruguaià Jorge Drexler, i abans del concert, com ja és tradició, el públic té l'opció de degustar un sopar del xef Sergi Arola.

Marina Rossell comença divendres una sèrie de concerts per presentar en directe l'àlbum dedicat a les cançons de Georges Moustaki, del qual ha venut 20.000 còpies. La primera parada de la gira és el 2 de març al Teatre Principal de Sabadell. Més endavant actuarà a Palau-solità i Plegamans (el 4 de març), les Borges Blanques (el 13 d'abril), Barcelona (el 19 d'abril i el 21 de maig) i Castelldefels (el 27 de maig).

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona va acollir dilluns al vespre un homenatge a la polifacètica escriptora, pedagoga i política Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991), per commemorar els vint anys de la seva mort. Amb la presència i la intervenció del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i del tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, l'acte s'ha centrat en la lectura de fragments de l'obra de Capmany, a càrrec de l'actriu Carme Sansa, però també ha servit per presentar el llibre 'Els camins de Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d'acció', de Jordi Font. Per acabar, Marina Rossell ha cantat dues cançons acompanyada d'Eduard Iniesta, a la guitarra. El passat 2 d'octubre del 2011 va fer vint anys de la mort de Maria Aurèlia Capmany, una de les personalitats de la cultura catalana del segle XX més recordades.