Josep Gonzàlez ha sigut investit nou alcalde de Rasquera (Ribera d'Ebre) aquest dissabte i s'ha convertit així en l'únic que té la formació Solidaritat Catalana per la Independència a Catalunya. El nomenament és fruit del pacte de govern amb CiU, que ha ocupat l'alcaldia els dos primers anys de mandat. El pacte va desbancar la força més votada, ERC, amb tres regidors, a qui Gonzàlez ha ofert aquest dissabte entrar al govern. Els republicans s'han abstingut en el seu nomenament.

Els Mossos d'Esquadra, amb la col·laboració de Vigilància Duanera han desmantellat la primera associació cannàbica de Catalunya, pionera a tot l'Estat i la que volia invertir més d'un milió d'euros a Rasquera per fer-hi una plantació. Es tracta de l'Associació barcelonina cannàbica d'autoconsum (Abcda), que segons els investigadors formava part d'una organització criminal que, amb una trama d'associacions, empreses i testaferros, cultivava marihuana en naus industrials, la venia i fins i tot n'exportava. Entre els 12 detinguts hi ha el presumpte cap de l'organització, Vojislav Djordjevic, i un assessor d'urbanisme del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Luis Ignacio Ruiz Gandullo, que ja està destituït.

Rasquera, a la Ribera d'Ebre, és el poble amb més de 500 habitants més d'esquerres de Catalunya, segons els resultats del 20-D. ERC hi ha guanyat amb un 43,93% dels vots i, afegint-hi Podem i el PSC, arriben al 72,87% dels sufragis. A les eleccions del 27-S el municipi més d'esquerres va ser Badia del Vallès (Vallès Occidental), que ara és el tercer d'aquest rànquing i s'ha convertit en el municipi més favorable al dret a decidir i menys a una declaració unilateral d'independència -on han tret més vots Podem i Unió-. El segon poble més d'esquerres és Miravet (Ribera d'Ebre).

El jutjat del contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha suspès cautelarment el projecte de la plantació de cànnabis de Rasquera (Ribera d'Ebre). La resolució arriba arran la presentació d'un recurs per part de la delegació del govern espanyol contra l'acord del ple que, a partir de l'impuls d'un pla anticrisi, aprovava la cessió d'uns terrenys de la localitat a l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA) per a una plantació de marihuana. El contenciós suspèn cautelarment l'acord que va ratificar el conveni amb l'ABCDA i la creació de l'empresa municipal Rasquerana de Recerca i Interpretació de la Varietat Vegetal Cànnabis Sativa L (RRICA), que havia de gestionar la plantació.

"Després de passar l'hivern més sec dels últims 40 anys, l'elevada combustibilitat farà que tinguem una campanya forestal d'estiu complicada i d'alt risc". La frase, pronunciada pel conseller d'Interior, Felip Puig, durant els treballs d'extinció de l'incendi de Rasquera, il·lustra la preocupació del Govern. Ha estat un hivern sec, de fred intens i fortes gelades. Preocupa el temps, però també els dèficits en la gestió forestal. Als propietaris no els resulta rendible l'aprofitament de la fusta. Les agrupacions de defensa forestal (ADF), coneixedores de la situació dels boscos, afegeixen un altre element de risc a la llista: la fusta acumulada en molts boscos arran de la ventada i nevada del març del 2010, que no s'ha acabat de netejar. Aquesta fusta s'ha assecat i s'ha convertit en càrrega combustible.

"Contra la crisi? Prova amb l'herba", titulava el vespertí 'Le Monde' en la seva edició del 10 d'abril. Des de llavors, una desena de mitjans de referència internacionals han fet ressò de la iniciativa de Rasquera. El rotatiu francès vinculava la iniciativa a d'altres lluites municipals per aconseguir projectes que eixuguin el deute. "Després de la batalla entre Madrid i Barcelona per acollir el projecte de construcció de Las Vegas europees, "després de la pugna entre deu municipis rurals per l'instal·lació d'un cementiri nuclear per aconseguir les subvencions públiques associades", aquesta vegada "un poble de Catalunya s'ha plantejat cultivar cànnabis per esponjar els seus deutes".

L'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, serà "conseqüent" amb el compromís de dimitir si el pla anticrisi proposat pel seu equip de govern –que inclou la proposta de crear una plantació de marihuana al municipi– no obtenia una 75% de suport al referèndum celebrat aquest dimarts al poble –i en el qual el 'sí' va obtenir un 56% dels vots–. En declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio', però, l'alcalde ha matisat la seva postura: "No és cert que jo hagi dit que dimitiria per deixar el govern a l'oposició. Això no ho he dit mai. Que dimitiria, sí, i seré conseqüent amb el que he dit, però amb responsabilitat", ha assegurat Pellissa. L'alcalde ha lamentat que se l'acusés d'haver mentit sobre la seva intenció de dimitir, ja que "la mentida és el pitjor delicte que pot fer un polític".