Si hi ha un lloc a Barcelona relacionat amb el planeta Mart és l’Observatori Fabra del Tibidabo, un edifici que tots els nens de la meva generació vam conèixer en alguna excursió escolar. Muntanya amunt ens esperava aquell ull gegantí que escrutava el cel, dia i nit. L’astronomia local va tenir un moment fundacional l’any 1764, quan es va crear la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que el 1894 es va instal·lar a la Rambla i va aixecar un observatori al terrat. Tanmateix, aviat es van adonar que la llum de la ciutat impedia una bona visió de la volta celeste. Així doncs, l’any següent, els acadèmics Josep Comas i Solà i Eduard Fontserè van proposar la construcció d’un nou observatori al cim del Tibidabo. Malauradament, no van trobar inversors, i en el ter- reny que havien escollit s’hi va alçar l’església del Sagrat Cor. Però cinc anys després, Camil Fabra, marquès d’Alella, es va fer càrrec de finançar-lo. Seria a 413 metres d’alçada, obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. Així, el 7 d’abril del 1904 el van inaugurar el rei Alfons XIII i el director de l’equipament, l’astrònom Josep Comas i Solà.

L'Observatori Fabra de Barcelona ha registrat el mes de novembre més càlid des que l'any 1914 es van començar a prendre dades en aquest històric observatori del Tibidabo. La temperatura mitjana del 2020 quedarà en 14,7 graus, una dècima per sobre de l'anterior rècord del 2006. La temperatura d'aquest any se situa 2,9 graus per sobre de la mitjana climàtica del període 1981-2010, que és com dir que cada dia sostingudament hi ha hagut gairebé 3 graus més del normal.

Durant el primer quadrimestre d'aquest any les pluges han estat molt generoses a gairebé tot el territori. Tant és així que l'Observatori Fabra de Barcelona, amb dades des del 1914, ha registrat el més plujós de tota la sèrie. S'han arribat a sumar 412 l/m², que corresponen al 66% de la precipitació que se sol recollir en tot un any.

El vent ha tornat després que aquest cap de setmana hi hagi hagut un nou episodi de fortes ratxes de Ponent, el qual ha provocat diversos ferits i fins i tot la mort d'un pescador a Sant Feliu de Guíxols. Les situacions de fort vent s'han succeït durant les últimes setmanes en una tardor molt moguda i amb molts canvis de temps. A l'Observatori Fabra del Tibidabo hi ha hagut 29 dies en què el vent ha superat els 50 km/h en els últims dos mesos, una ratxa de dies de vent poc habitual. Només durant els hiverns del 2013 i del 2010 hi va haver encara més dies de vent en només 60 dies, però no és un fet gaire habitual. Les dades de l'aeroport de Reus també dibuixen una tardor extraordinàriament ventada. En aquest punt del Baix Camp hi ha hagut fins a 13 dies en què el vent ha superat els 70 km/h en els últims dos mesos, i l'any es tancarà amb fins a 25 dies amb ratxes de més de 70 km/h, una dada que no té precedents en les últimes dècades.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), en el seu setantè consell executiu, ha reconegut l'estació meteorològica de l'Observatori Fabra de Barcelona com a estació centenària d'observació a llarg termini.

Un dels aparells més curiosos que hi ha en un observatori meteorològic és l'heliògraf. La seva funció és mesurar quantes hores de sol hi ha hagut al llarg del dia, i ho fa de forma totalment analògica i sense necessitat de corrent elèctric. L'heliògraf està compost per una bola de vidre, darrere la qual hi ha una banda metàl·lica que cal ajustar i orientar correctament segons la latitud.

El balanç climàtic fet pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) destaca que el mes de novembre ha estat sec a gran part país, comparable al dels anys 2006 o 2009.

Qui més qui menys ha percebut que les últimes setmanes el sol ha estat molt absent, especialment a la costa i el prelitoral, i més especialment encara en el tram central. Els dies de pluja, els fronts i la tramuntana que rebufa aire humit a la costa central han fet que el mes s'estigui a punt d'acabar amb només 109 hores de sol acumulades, segons dades de l'observatori Fabra del Tibidabo.

Qui més qui menys ha percebut que les últimes setmanes el sol ha estat molt absent, especialment a la costa i prelitoral, i més especialment encara en el tram central. Els dies de pluja, els fronts i la tramuntana que rebufa aire humit a la costa central han fet que el mes s'estigui a punt d'acabar amb només 109 hores de sol acumulades, segons dades de l'Observatori Fabra del Tibidabo.