"Volien l'autogovern valencià el dia del trencament democràtic". Aquesta inspiradora màxima, recollida en un atestat policial de l'any 1975 i recordada per l'exconseller valencià Vicent Soler, ha exemplificat la transfusió d'orgull i memòria que han rebut els dirigents socialistes que aquest dijous han acudit a la celebració de l'aniversari d'un episodi cabdal per a la restitució de la Generalitat Valenciana.

Abans de les eleccions del 23-J tothom al PSOE tenia clar que si volien barrar el pas a la dreta necessitaven que Sumar, el partit situat a la seva esquerra, se situés al voltant dels 30-35 escons perquè ells difícilment superarien els 120. Finalment, Sumar en va treure 31 (cinc dels quals són de Podem i s'han escindit) i el PSOE 121. La guerra entre Yolanda Díaz i Podem ha deixat l'espai de Sumar en una fragilitat absoluta, i per això ara el PSOE es llança a ocupar aquest espai amb propostes com la de l'empresa pública d'habitatge. El somni dels socialistes seria recuperar aquell ampli espai ideològic que li va permetre a José Luis Rodríguez Zapatero, veritable guia espiritual d'aquest PSOE, passar dels 125 escons de Joaquín Almunia l'any 2000 als seus 164 (que el 2008 serien 169). El que està clar és que han perdut la confiança en Díaz, tant, que ja no li permetran penjar-se medalles amb tanta facilitat com en el passat: ara és tot per a Sánchez.

Mentre Carlos Mazón s'aferra a la presidència de la Generalitat Valenciana tot i la creixent pressió al carrer, la direcció estatal del PP fa equilibris per no veure's arrossegada pel descrèdit de la gestió de la DANA. El president valencià, determinat a no dimitir, pretén limitar els efectes polítics de la crisi a una remodelació del seu executiu. Com a mínim, a curt termini. La situació és incòmoda per a Alberto Núñez Feijóo, que intenta desmarcar-se de l'agonia de Mazón i limitar els danys al seu partit, veient que la situació s'allarga. Alhora, busca posar el focus en el govern espanyol, malgrat que s'ha conjurat per evitar un to agre.

Aquest cap de setmana, Carla Turró conversa amb l'expresident de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Ximo Puig (Morella, 1959) va aconseguir trencar 20 anys de governs del PP al País Valencià, i va presidir la Generalitat entre el 2015 i el 2023, quan va perdre les eleccions contra tot pronòstic. Ara es prepara per deixar la presidència del Partit Socialista del País Valencià.

Vint anys seguits de governs del Partit Popular. Aquesta és la xifra que turmenta molts dirigents de l'esquerra valenciana des del 28 de maig, temorosos que el retorn del PP al Palau de la Generalitat Valenciana, ara acompanyat de Vox, instauri un regnat conservador com el que va iniciar Eduardo Zaplana l'any 1995 i que només la crisi econòmica i la corrupció van liquidar el 2015.

El secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha anunciat aquest dissabte que proposarà a l'executiva nacional del partit la convocatòria d'un congrés extraordinari a principis del 2024 davant la necessitat de "nous lideratges d'equips i estratègies" en la formació amb l'objectiu de construir una "alternativa potent" a la dreta i l'extrema dreta. "És hora de fer un pas enrere perquè el projecte en faci dos endavant", ha assegurat. Ha justificat la renovació per la necessitat de comptar amb "noves idees, impuls i lideratge".

L'expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig ha reclamat aquest dilluns a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que incorpori la denominació català/valencià en la proposta de permetre els idiomes oficials al Parlament espanyol amb un objectiu declarat: acabar amb "batalles que no aporten res", com la polèmica pel nom de la llengua que ha fet ressorgir el govern valencià del PP i Vox. "Valencià és la nostra manera de visualitzar la nostra llengua; creiem que la denominació català/valencià és la correcta", ha dit Puig després de reunir-se amb la direcció socialista a les Corts valencianes. De fet, ha avançat que Armengol està "alineada" amb la seva posició pel que fa al nom de la llengua.

Fi al govern d’esquerres al País Valencià. Vuit anys després de la victòria del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida, el Partit Popular tornarà a presidir la Generalitat Valenciana. Per a fer-ho, ara haurà de pactar amb l’extrema dreta de Vox, un escenari inèdit que obre a la porta a polítiques encara més contràries a la normalització de la cultura i la llengua catalanes que les que van implementar els executius de Zaplana o Camps.

L'any 2015 es va produir un tomb històric al País Valencià. Després de 20 anys ininterromputs de govern del PP, els darrers 16 amb majories absolutíssimes, l'esquerra va recuperar el poder que havia ostentat entre 1983 i 1995 sota els mandats del socialista Joan Lerma, aquesta vegada en la forma d'un tripartit format per PSPV, Compromís i Podem. Aquell PP d'Eduardo Zaplana, Francisco Camps, Rita Barberá, Alfonso Rus i companyia havia caigut en una deriva d'escàndols de corrupció que encara s'estan dilucidant en els tribunals i havien deixat la Generalitat en fallida, fins al punt que la sanitat pública trontollava i van haver de tancar Canal 9. Vuit anys després, però, el PP valencià està en disposició de tornar a ser primera força i, si suma amb Vox, de tornar al govern. La pregunta és: per què?

La gran batalla pel 28-M, al País Valencià, podria decantar-se cap a l'esquerra de la balança. Ximo Puig i el govern del Botànic resistirien, segons el CIS, i l'alcalde de València, Joan Ribó, també mantindria el càrrec. El baròmetre preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicat aquest dijous atorga entre 30 i 34 diputats al president de la Generalitat Valenciana, per sobre dels 27 de fa quatre anys, i Carlos Mazón portaria el PP als 31-36. La tercera posició seria per a Compromís amb 15-19 i la quarta per a Vox, que obtindria entre 8 i 12 escons. Agafant la forquilla alta de la dreta, no aconseguirien arribar als 50 diputats de la majoria absoluta. En canvi, el PSPV, Compromís i Unides Podem (2-5) sí que la podrien assolir.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s'ha oposat a la proposta formulada per Compromís de prohibir temporalment la venda d'habitatges a persones físiques o jurídiques que no disposen d'una "nacionalitat corresponent a l'estat espanyol".

“¿Teniu enquestes sobre València?” Aquesta és la pregunta que es repeteix entre polítics i periodistes a Madrid aquests dies. La política espanyola ha entrat en una mena d’interludi, en forma de campanya electoral, a l’espera del resultat que decidirà el 28-M.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha confirmat el que era vox populi, és a dir, que el 28 de maig, juntament amb les eleccions municipals, se celebraran també els comicis autonòmics. Puig havia sospesat en algun moment avançar les eleccions valencianes perquè així hi hauria menys "contaminació" del debat públic espanyol, però a l'altre plat de la balança el PSPV i Compromís confien molt en la seva implantació municipal i en la seva xarxa d'alcaldes per resistir l'envestida de la dreta. I és que tot i que hi ha un cert consens en valorar positivament la gestió de l'executiu encapçalat per Ximo Puig, que en part ha capitalitzat ell personalment, també és veritat que la dreta té possibilitats reals de tornar al poder després de ser-ne desallotjada ara fa vuit anys enmig de múltiples escàndols de corrupció.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i Thomas Schmall, responsable de tecnologia del comitè executiu del grup Volkswagen, s'han dedicat agraïments i signes de complicitat durant l'acte celebrat aquest divendres de la posada de la primera cel·la de bateries de la futura gigafactoria de Sagunt. Un acte de complicitat després del malestar de Volkswagen i Seat per la tramitació i assignació del PERTE del vehicle elèctric i connectat, que fins i tot en algun moment va fer témer per la viabilitat del projecte de Sagunt.

La proposta socialista perquè la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 inclogui una bonificació del 99% de l'impost de successions a les empreses familiars que facturin més de 10 milions d'euros protagonitza un nou desencontre entre els quatre partits que conformen el govern valencià.

Avui, Nou d'Octubre, s'ha celebrat la diada nacional del País Valencià, una data força assenyalada en el calendari polític valencià. Aquest any s'ha tornat a la normalitat prepandèmica, amb la realització dels actes tradicionals: al matí, el discurs i lliurament de premis per part del president, Ximo Puig; al migdia, la processó cívica i desfilada de la senyera pels carrers de València, i a la tarda, les tres manifestacions organitzades per sindicats, associacions i partits.

"Necessitem un reset territorial". Aquesta ha estat una de les principals idees que ha emès Ximo Puig durant el seu discurs de cloenda de l'acte institucional del Nou d'Octubre. El president ha recalcat que són "imprescindibles" uns pactes autonòmics de "segona generació" que actualitzin l'Estat. Durant la seva intervenció, Puig ha fet balanç dels 40 anys d'Estatut d'Autonomia, i ha dit que en aquest temps s'ha generat un "marc de llibertats, drets i convivència". També ha destacat la fortalesa de l'autogovern i ha elogiat el vessant social i econòmic de l'administració valenciana.

Els barons del PSOE han estat sempre un contrapoder del secretari general, fins i tot quan aquest és president del govern com ara. Molts d’ells intenten marcar perfil contra Sánchez, com García-Page o Lambán. Però només Ximo Puig és capaç de marcar el camí al president espanyol.

La dimissió de Mónica Oltra la setmana passada no ha evitat que la investigació que pretén determinar si la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives va dificultar l'aclariment de l'abús a una menor tutelada per part de l'exmarit d'Oltra Luis Eduardo Ramírez hagi tornat a protagonitzar els parlaments de la sessió de control al govern valencià i hagi eclipsat així l'estrena de la nova número dos del Consell, Aitana Mas.