La pandèmia, la compra conjunta de vacunes i l'escassetat de medicaments van marcar la passada legislatura europea en clau sanitària. La irrupció de la covid-19 va sacsejar tots els estats membres, cadascun amb les seves particularitats i problemàtiques, però amb una solució compartida: l'estratègia per disposar de dosis suficients amb què immunitzar la ciutadania. Va ser una de les grans lliçons de la crisi sanitària, un front comú per garantir la salut de la població que va alleugerir tots els estats. Europa no és autosuficient en la producció de medicaments i altres productes sanitaris, per la qual cosa era necessari unir esforços en lloc de competir els uns amb els altres. Els aprenentatges del 2020, però, són cada cop més lluny i els reptes actuals, com la guerra d’Ucraïna i el possible rearmament, estan marcant la campanya electoral. Ara bé, les dificultats per abastir el mercat de medicaments s'han incrementat i, en la pròxima legislatura, Europa haurà d'abordar la reforma del sector farmacèutic si vol garantir a tothom l'accés a productes sanitaris.

"Noruega té la seva indústria petroliera; nosaltres tenim aquest gegant". Amb aquest símil, el 12 d'agost el diari danès Politiken intentava resumir la magnitud de la fita que havia assolit Novo Nordisk, la farmacèutica que sembla que ha trobat la gallina dels ous d'or amb els seus medicaments per a diabètics reconvertits en una mena de fórmula màgica contra l'obesitat. Després de mesos de creixement disparat a la borsa, l'empresa havia arribat a una capitalització de 2,9 bilions de corones daneses (uns 390.000 milions d'euros), un valor superior al PIB de Dinamarca de l'any passat (380.000 milions d'euros).

La situació de l’economia catalana és ara per ara força bona. El PIB ha crescut en el primer trimestre un 1,1% i interanualment un 2,9%. La seva acceleració en aquesta llarga sortida dels efectes de la pandèmia dobla la de l’economia espanyola, que a nivell macro tampoc va malament. I l’entorn europeu, en una situació de recessió “no preocupant” (dos trimestres seguits amb decreixement del 0,1% a la zona euro), ajuda a reforçar aquesta percepció. Amb aquesta sensació entre l’alleujament i un cert optimisme, cal celebrar els moviments en un sector important per a l’economia del país: les companyies farmacèutiques, que van aconseguir esquivar els cops de la pandèmia i tenen un bon estat de salut, han decidit sortir a fora a comprar. A créixer. Probablement perquè és l’única manera de sobreviure. De l’empresariat català sempre s’ha dit que tenia el problema de la magnitud: moltes pimes i poques empreses realment grans per sortir al mercat global a competir.

El dissabte 19 de març hi va haver una visita guiada a Narcohumanisme, l’exposició del Bòlit, centre d’art contemporani de Girona, comissariada per Eloy Fernández-Porta i Núria Gómez Gabriel, de qui he après molt d'ençà que els vaig fer l’encàrrec i que han obert un ampli debat sobre la nostra relació amb els estupefaents legals i il·legals, fora de tota moralització possible. La visita va acabar amb Eloy Fernández-Porta recordant com la seva àvia utilitzava els pots dels optalidons per fer els cercles de les seves peces de ganxet. Els optalidons eren uns barbitúrics, uns ansiolítics, que es van prohibir pels seus efectes addictius i que es compraven a les farmàcies sense prescripció mèdica.

L’arribada de la pandèmia del covid-19 va agafar tothom a contrapeu, però algunes persones hi van saber reaccionar millor i més ràpidament que la resta i es van endur el gran premi de proveir les administracions de material sanitari, el bé més preuat en un moment d’escassetat total.

Les accions de la multinacional farmacèutica Grifols han pujat un 9,6% aquest dilluns, després que l'empresa anunciés dissabte la descoberta d'un nou tractament que alenteix un 61% l'evolució de l'Alzheimer en pacients amb un estadi moderat de la malaltia.

Almirall va perdre 99,7 milions d'euros durant els nou primers mesos d'aquest any. Els laboratoris farmacèutics han tornat, doncs, als números vermells després que l'any passat van aconseguir uns guanys de 103,5 milions en aquest mateix període, segons ha informat aquest dilluns la companyia.

Gegants com Apple, Microsoft o Google van néixer en un garatge. Vostès ho van fer en un altell.