El govern espanyol presentarà un recurs davant el Tribunal Constitucional contra l'article 88 de la llei catalana de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic del 2020, coneguda com la llei d'acompanyament als pressupostos, perquè considera que "excedeix" les competències de la Generalitat. La portaveu del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat aquest dimarts que el seu executiu va negociar amb el Govern els set articles que la Moncloa considerava inconstitucionals de la llei i va arribar a un acord amb la Generalitat en el marc de la Comissió Bilateral per modificar-los tots excepte un.

Després de validar la setmana passada els pressupostos de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha fet públic aquest divendres el dictamen sobre la llei d'acompanyament dels pressupostos. Una resolució que respon al recurs presentat per Ciutadans i que avala els nous impostos i modificacions fiscals pactades entre el Govern i els comuns -només aconsella acotar millor la bonificació de part de l'impost de successions- però que qüestiona un altre dels pactes a què, tal com va avançar l'ARA, havien arribat l'executiu català i Catalunya en Comú: segons l'ens consultiu, el canvi legal que promovia la llei d'acompanyament per legitimar que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat es personessin com a acusació popular en causes judicials és inconstitucional.

La llei de mesures fiscals i financeres ha superat aquest dimecres el tràmit del debat de totalitat, un dia després que ho fessin els pressupostos del 2017. El pacte entre Junts pel Sí i la CUP ha tornat a fer-ho possible malgrat que l'anomenada llei d'acompanyament no preveu la modificació de cap dels grans impostos directes que reclamaven els anticapitalistes. Per 61 vots a favor, 64 en contra i 8 abstencions han quedat rebutjades les esmenes a la totalitat presentades per CSQP, PP, PSC i C's.

El debat dels pressupostos està estretament vinculat al desenllaç de les negociacions sobre el procés sobiranista. El projecte dels comptes del 2015 elaborat pel Govern començarà el debat en comissions la setmana vinent, i ERC ja va avançar que sense un acord per avançar eleccions votarà les esmenes a la totalitat de cada departament. I, en cas que es produeixi una entesa que per ara sembla difícil, els republicans han avisat que per terminis és incompatible aprovar els pressupostos el 4 i 5 de febrer, com està previst, i celebrar eleccions abans de Setmana Santa. L'encaix, per tant, sembla complicat: o pressupostos o eleccions. Tot i això, els republicans i la resta de grups han fet la seva feina i han registrat esmenes parcials als comptes i a la llei d'acompanyament per si CiU obté el suport d'algun altre grup que li permeti mantenir-ne la tramitació o per si assoleix un acord amb ERC que els faci compatibles amb el procés.

CiU i ERC ja han aprovat aquest dimecres els seus primers pressupostos, els del 2014, i han rebutjat les esmenes dels altres grups. "Arriben tard, però arriben", ha aplaudit el diputat de CiU Roger Montañola just abans de la votació, en el debat de la llei d'acompanyament. El parlamentari democristià creu que la norma i la fi de les noves retallades el 2014 "ens demostra que el pitjor ha passat i permet visualitzar un horitzó molt més positiu", i ha destacat que els comptes s'han fet responent "a la realitat" i no a les demandes dels altres grups, que, segons ha resumit, proposen incrementar la despesa sense apujar impostos, cosa que no veu factible.