El menjador del pis de Josefina Castellví, una finca situada a l’Eixample i decorada amb tanta delicadesa que desprèn la sensació que el temps s’hi hagi aturat, està presidit per un retrat del pare d’aquesta oceanògrafa barcelonina de 78 anys, la primera dona que va dirigir una base científica a l’Antàrtida. El pare de Castellví, que no va poder comprovar la trajectòria exitosa de la seva filla perquè va morir d’un infart als 64 anys, va ser el gran responsable que ella i la seva germana fessin carrera acadèmica. “Ens va dir que no ens podia deixar res material, però que ens ajudaria a estudiar per tenir un mitjà de vida que no ens fes dependre de ningú. Era un discurs tan progressista”, recorda la científica, que va optar per les ciències biològiques.

Mai tantes dones havien estat protagonistes de la primera línia política. Les quotes paritàries que molts governs han adoptat en els últims anys n'han fet incrementar el nombre. Fins al punt que, si Catalunya fos independent, seria el segon estat de la Unió Europea en paritat a la política. Amb un 43% de diputades al Parlament, les dades de Catalunya només serien superades per les de Suècia (44,7%) i, arran dels canvis de diputats des de l'inici de la legislatura, ja supera Finlàndia (42,5%). Tot i que té un 33% de dones al Bundestag, Alemanya és un altre dels exemples clars del creixent protagonisme polític femení europeu. Al seu capdavant, la cancellera Angela Merkel omple les portades dels diaris mundials com a representant d'un dels estats més poderosos de la UE.