Un dia Tremp va estar a punt de desaparèixer. Just a la fusta d’alzinera. Els trempolins i conquencs DF (Llimiana, Guàrdia, Salàs…) veien com tot s’anava esfumant, alçant el vol i sense avió. Cames ajudeu-me. Va passar quan va passar tot.

Que Catalunya és un país amb una gran diversitat de climes i paisatges pels 242 quilòmetres quadrats que té és una afirmació que s’ha repetit més que no pas s’ha comprovat trepitjant el terreny. Xuclats per la voraginosa vida metropolitana, no sabem el que tenim ni el que ens perdem.

Els responsables de Garona Nogueres, la nova revista de l'Aran, la Ribagorça i els Pallars, han començat aquest dissabte un seguit d'actes per presentar el projecte a diversos indrets del territori. La primera de les presentacions ha tingut lloc aquest dissabte al migdia a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a Esterri d'Àneu, en un acte que ha comptat amb la presència de l'alcalde de la població, Pere Ticó, el director de l'Ecomuseu, Jordi Abella, el director de l'Editorial Gavarres -editora de la revista-, Àngel Madrià, i el director de Garona Nogueres, Guillem Lluch. A la tarda, s'ha repetit l'acte, en aquest cas als Jardins de Casa Mauri de la Pobla de Segur, amb presència de l'alcalde de la localitat, Marc Baró, i la periodista i escriptora, Laura Gordó, a banda de Madrià i Lluch.

L'Associació Cultural Cambuleta ha presentat aquest Sant Jordi el que és el novè integrant de la col·lecció de contes infantils escrits en pallarès. Tal com informa l'ACN, L'Aurellut, igual que la resta de contes, incorpora un gruix important de paraules en pallarès, una guia de lectura i un CD perquè els més petits puguin escoltar-ne la pronúncia. Aquesta col·lecció de contes té com a objectiu donar a conèixer el pallarès, fer que els nens l'estimin i que el parlin per intentar evitar-ne la desaparició. L'Aurellut va néixer durant el confinament arran de dos concursos, un de contes i un d'il·lustració, per intentar ajudar el sector. Marta Gimeno i Anna Mongay en van resultar guanyadores. L'estudi pallarès PiriNoise s'ha encarregat de posar veu al conte.

Diferents empreses i equipaments culturals del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà, conjuntament amb l'agència Pirineu Emoció, han posat en marxa un nou projecte digital per tal de facilitar, principalment als visitants, l'accés a activitats de tot tipus, visites culturals, entrades a museus, reserva de taules a restaurants, estades a hotels i allotjaments rurals. La plataforma, anomenada Pallarsclick, ha entrat en funcionament aquest dijous i també permet als visitants interessats en el territori assabentar-se dels esdeveniments puntuals que tenen lloc a les dues comarques.

El Departament de Territori i Sostenibilitat té en licitació les obres de la variant d'Artesa de Segre, per un import de 5,2 MEUR, que permetrà millorar la seguretat viària i la mobilitat en aquest municipi. Aquesta actuació forma part del condicionament per afavorir les comunicacions de l'eix de Comiols, des d'Artesa de Segre fins a Isona. L'obra consistirà en la construcció d'una nova carretera, d'1,2 quilòmetres de longitud, que evitarà el pas per l'interior del nucli d'Artesa de Segre. Es preveu que els treballs comencin l'estiu vinent i tinguin un termini d'execució d'11 mesos.

L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i l'editorial Garsineu han publicat 'La casa i la llar pallaresa', una obra inèdita escrita l'any 1946 per l'etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). El llibre és el vuitè volum de la col·lecció 'Biblioteca Ramon Violant i Simorra' de Garsineu Edicions de Tremp. Té 270 pàgines i més de 270 imatges que il·lustren (amb prop de 140 fotografies i més de 130 dibuixos, plànols i alçats).

L'Hospital Comarcal del Pallars començarà a practicar interrupcions voluntàries de l'embaràs però només per via farmacològica. La reivindicació de les entitats a favor dels drets de les dones que les dues comarques pirinenques cobreixin els avortaments s'ha complert a mitges, perquè per a les interrupcions de l'embaràs instrumentals caldrà que les dones es traslladin, de moment, fins a Barcelona.

La Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitària (DGORS) del Departament de Salut ha autoritzat l'ampliació de la cartera de serveis de l'Hospital Comarcal del Pallars amb el procediment d'interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) per la via farmacològica. L'hospital, que gestiona Gestió de Serveis Sanitaris, i que dona servei a les comarques dels Pallars Jussà i Sobirà, comença a administrar el tractament aquest mes de març per mitjà de l'aliança amb el Servei de Ginecologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, que serà el responsable de prestar el nou servei al Pallars.

L'entitat de promoció i desenvolupament econòmic del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, Pallarsactiu, no ha volgut deixar perdre el "Sopar de pallaresos", que enguany hagués arribat la seva cinquena edició, i n'ha reinventat el format, convertint-lo en un berenar virtual on hi ha pres part una quarantena d'empresaris i emprenedors pallaresos o amb vincles als Pallars. La trobada s'ha realitzat aquest dijous i ha comptat amb la ponència "Oportunitats al món rural amb la innovació, digitalització i l'emprenedoria", a càrrec de Carlos Barrabés de Benasque, "una de les veus més influents a Europa en matèria d'Innovació i startups", tal com han indicat des de Pallarsactiu. El ponent ha destacat "la importància de comprendre els nous reptes de l'era de la globalització, així com la necessitat de treballar plegats en les estructures complexes que genera l'economia actual en els territoris rurals, partint de valors i idees com la sostenibilitat i la cura pel territori".

Aquest dilluns ha tingut lloc la primera reunió de la Comissió d'Usuaris i Promotors de la línia Lleida-La Pobla de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Aquest òrgan, que es va constituir el passat dijous 12 de novembre en el marc de la Comissió de Seguiment de la línia, neix amb l'objectiu de treballar propostes per a la millora del servei de mobilitat en el corredor -que de fet arriba fins a Esterri d'Àneu- ja sigui en el transport ferroviari com en el transport per carretera, atès que la mobilitat en el corredor es gestiona de manera combinada tren i autobús.

Un dels grans protagonistes d'aquest inici de tardor de temps mogut és la neu. Aquesta setmana les pertorbacions que han anat arribant han provocat noves nevades que han arribat a superar els 15 cm al vessant nord del Pirineu. En l'última dècada no hi ha hagut cap inici de tardor amb tanta neu al Pirineu, i la diferència respecte a anys anteriors és molt notable. Ens fixem concretament en les dades de l'estació de Certascan, ubicada a 2.400 metres, a l'extrem nord del Pallars Sobirà, molt a prop de la frontera amb França.

L'entitat de promoció Pallarsactiu ja ha fet públics els resultats de l'enquesta elaborada els darrers mesos per conèixer què necessita la gent que es vol establir als Pallars aprofitant el teletreball, ara que la situació de pandèmia ha impulsat aquesta modalitat. L'objectiu, indiquen, era "conèixer si entre la població catalana hi havia la inquietud, les ganes i la intenció de fer un canvi de vida per establir-se i teletreballar al nostre territori".

L'Ajuntament de Tremp també ha reclamat que l'Hospital del Pallars ofereixi el servei d'interrupció voluntària de l'embaràs, tal com ja han demanat altres consistoris de la comarca. Ho ha fet arran de la moció presentada pel grup municipal de Compromís per Tremp, a l'oposició, que ha estat aprovada per unanimitat en el ple d'aquest dilluns al vespre, també amb els vots dels dos partits de l'equip de govern, Esquerra i Junts. En un comunicat de premsa, Compromís ha explicat que "recollint la denúncia del col·lectiu de dones feministes del Pallars Jussà", ha presentat la moció "per demanar al Govern de la Generalitat, a través del Departament de Salut, que faciliti que les dones del Pallars Jussà i comarques veïnes disposin dels mitjans necessaris perquè una vegada presa la decisió inicial sobre el seu embaràs, aquesta decisió, conscient i responsable, sigui possible de complir a l'Hospital del Pallars".

L'entorn del massís del Boumort, a cavall de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà és una de les zones del Prepirineu i el Pirineu menys conegudes i desenvolupades turísticament. Per tal de posar-la en valor, ajudar a difondre'n els atractius i, de retruc, permetre que diversos emprenedors del territori puguin viure-hi, tres empreses de la zona han creat la Cooperativa Boumort Indòmit Ecoturisme. Es tracta del refugi de Cuberes, al municipi de Baix Pallars, l'allotjament rural Cal Rossa, de Taús, al municipi alturgellenc de les Valls d'Aguilar, i l'empresa de guiatges a la natura Salvatgines.

L'Escola Agrària del Pallars, dedicada durant vint anys a la formació reglada amb els Cicles Formatius de Grau Mitjà d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural, canvia totalment d'orientació formativa per passar a oferir una formació destinada a la indústria alimentària de muntanya. Ho fa amb un curs anomenat Eines per a la transformació agroalimentària de muntanya, que és una oferta parcial del CFGS de Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària.

Cerdanya s'ha consolidat com la comarca de l'Alt Pirineu amb una major implantació del PDECat després de l'escissió viscuda al partit, amb la creació de Junts per Catalunya. A diferència d'altres comarques pirinenques, com l'Alt Urgell, on bona part dels càrrecs han transitat cap a Junts per Catalunya, a Cerdanya la majoria d'aquest espai polític s'ha quedat al PDECat.

La CUP Pallars ha criticat el projecte presentat fa uns dies pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, per millorar el coll de Comiols, el principal eix que comunica els Pallars amb la Catalunya Central i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En un comunicat de premsa, des de la formació lamenten que han conegut la notícia "amb astorament".

La historiadora pallaresa Noemi Riudor acaba de publicar amb l'editorial -també pallaresa- Garsineu Edicions el llibre Memòria històrica. Fent recerca del Pirineu a l'Ebre. Al volum hi reconeix a aquells que van patir la Guerra Civil i les famílies que n'han preservat el record. Concretament, recull les històries de 24 persones, la majoria combatents que van perdre la vida al camp de batalla durant aquest conflicte bèlic. Les històries dels combatents "tenen totes moltes similituds però el que les fa diferents és com la mare, la germana o l'esposa les preserven", comenta Riudor. "El compromís d'aquestes dones per recordar el seu ésser estimat va fer que la necessitat de saber què va passar traspassés a la següent generació", explica la historiadora.

El confinament derivat de la pandèmia de covid-19 ha fet que molta gent hagi hagut d'adaptar-se al teletreball. Alguns ho han aprofitat per canviar l'oficina de Barcelona o l'Àrea Metropolitana pel poble del Pirineu on hi tenen la segona residència. Ara, des del Pallars volen mirar d'aprofitar l'auge d'aquesta modalitat de feina per intentar atraure nous habitants a la zona que ajudin a pal·liar els problemes crònics de despoblament.