Aquest diumenge, els ciutadans de la Unió Europea estan cridats a les urnes per decidir el rumb de les polítiques de les institucions europees en un moment de rellevància històrica. Assumptes com la immigració, la guerra, el rearmament o la crisi climàtica marquen l'agenda dels comicis, en què ja es preveu que l'extrema dreta tindrà un creixement important.

Òmnium Cultural ha organitzat la Catalan Weekend, l'activitat amb què pretén convidar milers de ciutadans europeus entre el 25 i el 28 de juny a Barcelona i la resta de Catalunya per explicar-los la realitat catalana i el procés i, amb això, guanyar suports internacionals. La presidenta de l'entitat, Muriel Casals, ha presentat l'activitat en un pis de Gràcia que acollirà un dels convidats, on ha afirmat que són "optimistes" perquè treballen "amb il·lusió per la llibertat del nostre país". "Cal la complicitat de molts ciutadans del món, aconseguir amics de l'exterior, ensenyant com som i què fem", ha afirmat.

Els europeus tenen gens de tres poblacions humanes ancestrals i no de dos, com es creia fins ara, segons un estudi en el qual ha participat l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. L'estudi, que ha publicat aquest dimecres la revista 'Nature', explica la composició genètica dels europeus actuals, que es remunta a tres poblacions ancestrals: caçadors-recol·lectors, els primers pagesos i una tercera població no descrita fins ara que es va estendre pel nord d'Euràsia i que va arribar a l'Europa Central després dels primers pagesos.

La Unió Europea adoptarà una "actitud pragmàtica" en el cas d'una independència de Catalunya o d'Escòcia, segons els experts reunits aquest divendres en una conferència sobre l'autodeterminació a la Universitat Science Pro de París. A la cita, organitzada amb el suport del Diplocat, els experts han destacat la importància del "reconeixement internacional" per un procés d'adhesió d'una Catalunya independent a la UE. El membre del 'think tank' European Policy Centre (EPC) i director general honorari de la Comissió, Graham Avery, ha dit que la UE "accepta sense problemes la modificació de les fronteres dels estats", però mai ha experimentat una secessió que creï "dos nous estats membres". Les jornades de París d'aquest divendres tenien l'objectiu d'aprofundir en el debat polític sobre la consulta catalana del 9 de novembre i el referèndum escocès del 18 de setembre, i les seves conseqüències per la UE. Els experts han debatut sobre les diferències que hi hauria entre una declaració independentista, una proclamació i, sobretot, el procés de reconeixement, destacant que en segons quins escenaris l'encaix internacional d'un nou hipotètic estat seria més o menys complicat.

El secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, ha subratllat que el president de la Comissió Europea només està constatant el que preveuen els tractats europeus ara mateix. "L'únic que fa és explicar el que els tractats preveuen. No és millor ni pitjor ni diferent, és constatar el que imposa la legalitat europea", ha dit després que Durao Barroso digués que era "extremadament difícil, si no impossible", que una Escòcia independent rebés l'aval dels estats per ingressar a la UE.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dilluns que cal "trobar la manera" per tal que Europa "sigui la nostra casa natural". Mas ha afegit que tant Catalunya com Escòcia han de poder seguir formant part de les institucions europees, on "no hi sobra ningú", segons el president, que ha tornat de demanar diàleg a Madrid per celebrar una consulta com la d'Escòcia. Una consulta que s'ha pactat d'acord amb el govern britànic.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, s'ha trobat aquest dissabte a la conferència política amb els principals dirigents socialistes europeus a París reunits amb el candidat dels socialistes francesos a l'Elisi, François Hollande, que es proposa liderar una "revolució socialdemòcrata a Europa". La conferència, titulada 'Renaissance pour l'Europe. Une vision progressiste commune', té com a objectiu impulsar un nou discurs progressista europeu i refermar les polítiques de creixement amb el valor de la solidaritat de la UE com a eix central davant de "les polítiques d'austeritat que està imposant la dreta europea liderada per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy", explica el PSC en un comunicat.

Dos ostatges europeus –un britànic i un italià– han estat assassinats pels seus segrestadors durant l'operació de rescat militar de les forces de seguretat nigerianes i un operatiu britànic. Franco LaMolinara i Christopher McManus van ser segrestats al maig a Birnin Kebbi, capital de l'estat de Kebbi, al nord-oest de Nigèria. El grup islamista AQMI –la branca magrebina d'Al-Qaida– es va adjudicar la responsabilitat del segrest en un vídeo obtingut per l'agència AFP a l'agost.