Després d'un primer temps fluixet, el Barça es va deixar anar i va acabar golejant (3-0) un Mallorca que va agradar durant la primera part. Però no va poder evitar ser una víctima més d'un equip que va fent camí, passant la pressió al Reial Madrid i traient pit del talent de la casa. La segona part, va ser un homenatge a La Masia, amb el primer gol al Camp Nou d'un Marc Bernal que feia anys que esperava un moment com aquest. Moments que expliquen la força del Barça, el club en què un noi de Berga o un altre del Baix Montseny poden fer realitat el somni que tenia de menut.

El Barça podia proclamar-se aquest dimecres campió de Lliga. Necessitava que el Reial Madrid no guanyés el seu partit contra el Mallorca. I així s'estava complint fins al minut 95, quan l'encert del jove Jacobo Ramón permetia a l'equip d'Ancelotti capgirar el marcador (2-1).

L'afició del Mallorca que es va desplaçar fins a Jidda (Aràbia Saudita) per veure l'equip a les semifinals de la Supercopa d'Espanya va viure un autèntic calvari on el futbol no va ser el protagonista. Després del partit en el qual el club balear va perdre per tres gols a zero contra el Reial Madrid, va començar l'horror per als mallorquinistes. Sense cap mena de seguretat, alguns aficionats del Madrid i espectadors locals seguidors del club madridista que hi havia a l'estadi varen insultar-los i agredir-los, i feren fotos i tocaments a les dones.

Deixeu que els joves puguin fer de les seves. Confieu en ells, que puguin demostrar tot el que saben fer. Dos nanos amb cara de nen i ganes de cruspir-se el món van canviar el guió d’un partit en què el Barça semblava destinat a perdre. Entre Lamine Yamal i Fermín van encarregar-se d’espantar el Mallorca, molt digne fins llavors, i van aconseguir sumar un punt (2-2). Poca cosa, segurament, però no va ser de nou un bon partit de l'equip de Xavi Hernández. Com va passar contra el Celta, el tècnic va tenir bon encert amb els canvis, després d’un partit massa fluix a la primera part. El punt deixa mig emprenyat el Barça i arrenca una rialla a la cara del Girona. Si guanya al camp del Vila-real, serà líder en solitari. I tot, perquè entre la gespa, l’àrbitre permissiu, les rotacions i les errades pròpies, el Barça va deixar-se dos punts.

Era l'hivern del 2016. Després d'uns anys marcats pels deutes, els problemes, els mals resultats i el divorci amb l'afició, el Mallorca es despertava amb uns nous propietaris. En una illa acostumada a rebre inversions estrangeres, aquesta semblava una mica diferent: un grup inversor dels Estats Units comprava el Mallorca per 24 milions d'euros. El líder d'aquella operació, tot calia dir-ho, tenia experiència gestionant clubs. El problema era que tenia experiència... al bàsquet: a la NBA. A l'històric club, que havia tingut un munt de presidents en pocs anys, de Martí Mingarro a Llorenç Serra Ferrer, passant per l'alemany Utz Claassen, molt gent va arrufar el nas.

Qualsevol persona que miri la classificació hi trobarà –encara que sigui de manera provisional– el Girona en el primer lloc. És inaudit, en més de 93 anys de vida, que l'equip blanc-i-vermell, que s'ha passat moltes més temporades a Tercera Divisió que en qualsevol altra categoria, es vegi encapçalant la millor lliga del món. Pot presumir-ne gràcies a un inici fabulós de sensacions, joc i resultat, amb un estil propi elevat més enllà dels núvols, que el converteix en immortal. El Girona de Míchel, el que ara com ara va primer. Aquest és el nom propi amb el qual es recordarà.

La vida és millor amb Robert Lewandowski. En pocs mesos, el polonès ja s’ha convertit en el sant patró dels barcelonistes. És com aquella estampeta religiosa que portes a una butxaca, com un anell que pertanyia a l'àvia. Tenir-ho a prop et fa sentir millor. El Barça, afectat pel famós virus FIFA, va perdre bona part de l’encís dels últims dies al camp del Mallorca, però es va endur els tres punts gràcies a un gol prodigiós del davanter. I gràcies a una aturada de Ter Stegen, també. Quan el mig del camp blaugrana no acaba de rutllar, toca imposar la llei a les àrees. I per decidir un partit així, sempre és un bon recurs tenir Robert Lewandowski a sou.

La història de Takefusa Kubo (Kawasaki, Japó, 2001) va començar gràcies a un fullet que va veure al seu país, quan només tenia vuit anys. Hi posava que el millor jugador d'un campus d'estiu jugaria un torneig amb el Barça. Només veure'l, es va emocionar amb l'oportunitat i es va esforçar fins a aconseguir-ho. Així, quasi un any després, va ser seleccionat com a membre de l'escola del club i va participar en un torneig celebrat a Bèlgica, acompanyat per la seva família.

Quan el Barça miri cap enrere, les ensopegades al Camp Nou que ho van fer tremolar tot aquesta primavera es recordaran com un ensurt, com un forat en el camí que va acabar amb l’himne de la Champions sonant a l’estadi entre setmana. L’equip de Xavi va tancar la ferida que significava jugar a casa superant el Mallorca i es va treure un pes de sobre, en un partit en què el públic va acabar amb un nus a la gola (2-1). Tot costa, en aquesta temporada en què s’han de posar els fonaments del renaixement blaugrana. La prioritat era guanyar per fer un nou pas cap a la Lliga de Campions. Un objectiu molt més realista que haver somiat en guanyar la Lliga. Això era fer volar coloms.

Els temps de descompte, a Girona, fan venir malsons. Hi ha aficionats que, tot i haver passat anys d’algun partit concret, encara es desperten a mitjanit amb una suor freda. I quan sembla impossible que torni a passar, es repeteix. Una vegada i una altra, no s’acaba mai. A Mallorca va ser al minut 92, en què un gol d’Amath amagarà la bona feina feta per l’equip gironí, que va estar a punt de guanyar i va acabar marxant amb les mans buides.

El Mallorca i el Girona disputen un dels duels més interessants que es poden veure a Segona (20.30 h, #Vamos), però no només es veuen les cares a la gespa, perquè fa dies que els dos clubs també s’enfronten als despatxos. El motiu no és cap altre que Mamadou Sylla, pel qual els de Montilivi ja han admès que han rebutjat una proposta en ferm del conjunt balear. “No arribava ni a mig milió d’euros”, confessen fonts pròximes a la negociació. Dilluns s’acaba el mercat, però Francisco no vol fer volar coloms: vol que el futbolista continuï i l’ha inclòs a la llista amb tota normalitat.

Fer una anàlisi correcta de les derrotes no és fàcil. El Girona ho pateix de primera mà, això, perquè sembla que li costi d’entendre per què li passa el que li passa. És cert que acumula massa contratemps i que hi ha nits que el món li va en contra, però no pot oblidar que la planificació esportiva és la que és i tampoc pot demanar gaire més. Assenyalar els jugadors, que es van tornar a buidar malgrat perdre contra el Mallorca (0-1), no és del tot encertat. Malgrat que alguns s'autoexpulsin amb errors infantils, fan el que poden amb les eines que tenen. Això és així. El que no pot ser és que sempre que hi ha mancances s’hagi d’anar fent vestits a mida, recorrent a suplents, nois del filial i del juvenil, per completar una convocatòria amb una mica de dignitat. Les baixes no ho justifiquen tot.

Protegit pel seu discurs humil, el Girona, en el fons del seu cor, desitja tenir estímuls superiors que el simple fet d’acabar la temporada amb una còmoda permanència. Només el temps dirà si és massa atrevit, somiant en gran, i s’ha de conformar amb la salvació. Però ara com ara, ambiciona mantenir el cuquet dels darrers anys, en què a l’hora de la veritat sempre ha estat lluitant per cotes altes. Els pròxims partits contra el Mallorca (18.30 hores, #Vamos) i l’Espanyol, els dos primers classificats, no seran definitius, tot i que marcaran un indici de la realitat esportiva d’un club tossut: no importa les patacades que rebi, s’aixeca sempre. O, com a mínim, ho intenta. “Volem guanyar, la nostra idea no canvia. Sabem del potencial dels rivals als quals ens enfrontarem, però esperem donar el millor de nosaltres mateixos”, afirma Francisco.

L'entrenador del Mallorca, Albert 'Txapi' Ferrer, ha afirmat avui que el seu equip ha de tenir paciència per derrotar el diumenge al Llagostera en l'estadi Son Moix i sumar tres punts vitals per escapar de la zona de descens. "No podem tornar-nos bojos davant el Llagostera", ha assenyalat.

El Girona depèn d'ell mateix per pujar a la Primera Divisió. L'equip de Montilivi ha derrotat el Mallorca a camp contrari (0-1) i és a 90 minuts de l'ascens. Si els gironins superen el Lugo, o fan el mateix resultat que l'Sporting (que juga al camp del Betis), seran equip de la màxima categoria del futbol estatal.

El Llagostera manté la condició d'equip revelació de la Segona Divisió de futbol. El conjunt gironí ha derrotat el Mallorca a domicili (0-1) i ha fet un pas de gegant doble, d'una banda per allunyar-se gairebé definitivament del descens, i de l'altra per somiar amb un hipotètic 'play-off' d'ascens.

El futbolista internacional Albert Riera, a qui l'equip de la Primera divisió italiana Udinese li ha rescindit el contracte, ha sol·licitat autorització al Mallorca per exercitar-se amb l'equip a l'espera de reprendre la seva trajectòria professional.