<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - desertor]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/desertor/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - desertor]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La intel·ligència espanyola creu que el Kremlin va ordenar matar el desertor rus d'Alacant]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/intel-ligencia-espanyola-creu-kremlin-ordenar-matar-desertor-rus-d-alacant_1_4946790.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ed33b3f3-4ad8-4665-b505-a00746473c64_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Els serveis d'intel·ligència espanyols veuen Rússia com la responsable de l'assassinat del pilot desertor rus Maksim Kuzminov, mort a trets la setmana passada a la localitat valenciana de la Vila Joiosa (Marina Baixa). Tot i que públicament el govern espanyol no ha volgut acusar directament ningú, certs indicis han portat els experts en seguretat a pensar que la intel·ligència russa és al darrere dels fets, segons publica <em>El País</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Daniel Martín Fernández]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/intel-ligencia-espanyola-creu-kremlin-ordenar-matar-desertor-rus-d-alacant_1_4946790.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 22 Feb 2024 19:38:33 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ed33b3f3-4ad8-4665-b505-a00746473c64_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La Guàrdia Civil investiga l'assasinat de Maksim Kuzminov al parking on va ser trobat, a la Vila Joiosa (Marina Baixa)]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ed33b3f3-4ad8-4665-b505-a00746473c64_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Exteriors promet una resposta contundent si es demostra la implicació de Putin en l'assassinat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Es pot perdonar un desertor?]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/pot-perdonar-desertor_1_2703930.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/150d6def-add8-423d-a0cc-f7051b8b3311_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Es pot desertar d’una guerra per salvar la vida però també es pot desertar  de la família, o fins i tot del món, i tancar-se dia i nit en una habitació a les fosques. “Tots els personatges de la novel·la són una mica desertors. Busquen la redempció”, explica l’escriptor Joaquín Berges (Saragossa, 1965), autor de <em> Los desertores </em>(Tusquets). La novel·la va néixer a partir de dos personatges reals, Albert Ingham i Alfred Longshaw, dos soldats britànics de la Primera Guerra Mundial que van desertar i els van afusellar el 1916 acusats de traïció. “El que més em va atraure de l’Albert no era tant la seva història com la inscripció que va deixar el seu pare a la làpida del cementiri de Somme -explica Berges-. Va dir que el comprenia i que el perdonava, i va revelar al món que el seu fill havia estat afusellat”. El pare d’Albert Ingham no s’avergonyia de la <em> traïció</em> del seu fill: “Digne fill del seu pare”, hi diu a la seva tomba, dins un cementiri on reposen alguns dels 600.000 morts que va deixar una de les batalles més sanguinàries de la Primera Guerra Mundial. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/pot-perdonar-desertor_1_2703930.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 23 Dec 2018 18:44:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/150d6def-add8-423d-a0cc-f7051b8b3311_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[01. Dos soldats britànics amb màscares antigàs a la Batalla del Somme l’any 1916.  02. L’escriptor Joaquín Berges barreja per primera vegada ficció i realitat a la novel·la Los desertores.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/150d6def-add8-423d-a0cc-f7051b8b3311_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Joaquín Berges s’inspira en un fet real de la Gran Guerra per explicar l’ensorrament d’una família actual]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trets d'avís als soldats nord-coreans que perseguien un desertor a la frontera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/trets-sud-coreans-perseguien-desertor-frontera_1_1257363.html]]></link>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/trets-sud-coreans-perseguien-desertor-frontera_1_1257363.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Dec 2017 08:11:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a7285f41-6e52-4896-b01e-73d9e6a97de6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El portaveu militar de Corea del Sud, Roh Jae-cheon, va anunciar la deserció d'un nou soldat nord-coreà.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a7285f41-6e52-4896-b01e-73d9e6a97de6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Quart soldat nord-coreà que fuig al sud per la frontera sud-coreana aquest 2017]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor el militar nord-americà que va desertar a Corea del Nord i hi va viure 40 anys presoner]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/mor-nord-america-desertar-corea-nord_1_1263143.html]]></link>
      <dc:creator><![CDATA[Austin Ramzy / The New York Times]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/mor-nord-america-desertar-corea-nord_1_1263143.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Dec 2017 15:58:19 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/562b9640-1b4c-4e29-9fee-2c57efb19d70_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Charles Jenkins, militar dels EUA que va desertar als anys 60 a Corea del Nord, amb la seva esposa japonesa el 2004.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/562b9640-1b4c-4e29-9fee-2c57efb19d70_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Jenkins portava tretze anys al Japó, on es va traslladar amb la seva dona japonesa quan va ser alliberat pel règim]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un soldat nord-coreà deserta a Corea del Sud]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/soldat-nord-corea-deserta-corea-sud_1_1860728.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8735ef92-b797-4a47-b4e3-ab82d2293eb0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Un soldat de l'exèrcit nord-coreà ha desertat aquest dilluns després de creuar a peu la Zona Desmilitaritzada (DMZ) que fa de frontera entre les dues corees.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Reuters]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/soldat-nord-corea-deserta-corea-sud_1_1860728.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Jun 2015 08:44:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8735ef92-b797-4a47-b4e3-ab82d2293eb0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La frontera nord-coreana és un dels punts del planeta més militaritzats]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8735ef92-b797-4a47-b4e3-ab82d2293eb0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els últims anys s'han registrat entre 1.000 i 3.000 casos anuals. El soldat ha creuat per la DMZ, una de les fronteres més militaritzades]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
