Una de les idees més colpidores de Little girl blue, el polièdric i metacinematogràfic docudrama que la cineasta francesa Mona Achache ha dedicat a la seva mare, l'escriptora i fotògrafa Carole Achache, és la naturalesa cíclica de l’abús, descrit al film com una mena de maledicció que es transmet irremeiablement de mares a filles. Per resoldre l’enrevessat laberint que és la vida i la mort de la seva mare, que es va suïcidar el 2016 als 63 anys, Achache filla no pot fer més que estirar el fil del passat fins a arribar a la seva àvia, l'editora i escriptora Monique Lange, i als homes cèlebres, brillants i terribles que van destruir les vides de les dues. Homes amb noms corrents –Jean, Juan– i cognoms prestigiosos –Genet, Goytisolo– sobre els quals Achache llança un contundent J'accuse com a perpetradors, propiciadors o còmplices d'abús infantil.

Si s’havia de triar entre la consciència social i l’experimentació literària, ningú no li va dir a Juan Goytisolo. L’escriptor va mantenir fins al final el seu doble compromís amb el seu temps i la seva obra creativa i ho va fer de manera radical, sense fissures. Fins i tot quan fa dos anys va acceptar el premi Cervantes 2014, el més important de les lletres espanyoles, ho va fer amb el discurs més curt i contundent que es recorda –i sense el preceptiu jaqué: duia l’única corbata que tenia, comprada feia 35 anys–. “Les raons per indignar-se són múltiples i l’escriptor no pot ignorar-les sense trair-se a si mateix”, va dir desgranant davant del rei les injustícies de la crisi econòmica, política i social, i fent fins i tot una al·lusió a Podem. “No ens resignem”, va clamar. El cos de l’escriptor, però, va defallir aquest diumenge després d’un any complicat arran d’una caiguda i d’un ictus. Juan Goytisolo va morir als 86 anys a Marràqueix i serà enterrat al Marroc, al cementiri civil de Larraix, on també descansa Jean Genet.

'Dissidència' i 'nomadisme' són dues paraules recurrents per explicar l’obra literària i la peripècia biogràfica de Juan Goytisolo. Defineixen bé, en efecte, tant els seus llibres, marcats per la combativitat ideològica, social i cultural, com la seva vida, sempre itinerant i caracteritzada per una empàtica però inquisitiva curiositat envers els altres.

La mort de Juan Goytisolo ha estat un gran xoc, tot i que sabia que feia mesos que estava molt malalt, fins al punt que, darrerament, ni tan sols hi havia pogut parlar per telèfon, cosa que fèiem sovint. La seva mort marca indiscutiblement el final d’una era en la vida intel·lectual espanyola. En Juan es va exiliar a París el 1956 i no va tornar mai a viure a Espanya, però, com a novel·lista i assagista, va continuar sent una veu única i original en el panorama literari espanyol. Posseïa un coneixement erudit i vastíssim de la literatura i la història, conformada per una visió molt crítica que havia forjat a través de les seves lectures i de la seva vida, políticament compromesa. Com a traductor seu, tan aviat li havia de consultar alguna paraula que procedia d’alguna diatriba pertanyent al vocabulari clerical medieval, com em tocava traduir les pàgines que m’enviava per fax des de Sarajevo, on havia anat per escriure sobre el setge, convidat per Susan Sontag.

Luis Goytisolo acaba de fer 81 anys però es resisteix a domesticar la seva creativitat. El 2013 va guanyar el premi Anagrama d’assaig amb 'Naturaleza de la novela' –on, després de repassar algunes de les grans fites del gènere, advertia de la seva decadència actual–, i l’any passat va entregar 'El sueño de San Luis' (Anagrama), que volia explicar el paper del subconscient en la creativitat d’un escriptor. Paral·lelament, Goytisolo ha anat treballant en la seva propera novel·la, que Anagrama publicarà a la tardor, i ha reprès un projecte que es remunta fins a la dècada dels 70, les faules.

Juan Goytisolo ha afirmat avui, en rebre el Premi Cervantes que, igual que a l'heroi del "Quixot", als lectors "tocats per la gràcia" d'aquesta novel·la els resulta difícil acceptar un món "afectat d'atur, corrupció i creixents desigualtats socials" com l'actual. "Els contaminats pel nostre primer escriptor no ens resignem a la injustícia", ha assegurat avui Juan Goytisolo en el seu discurs, breu, contundent i de marcat caràcter social, en què ha manifestat la seva admiració pel 'Quixot'.