El 2025 ha estat un any carregat de bons videojocs, però aquest 2026 ja apunta maneres si fem un cop d’ull al que sabem que està per venir. Algunes dates ja estan confirmades; d’altres han patit retards i ara es preveuen per als mesos vinents. També hi ha títols anunciats amb molt poca informació publicada, però tenen en comú que tots ells han generat molta expectació en milions de jugadors d’arreu del planeta. Repassem quins són els videojocs més esperats d’aquest any.

Si fos ric potser faria aquesta bajanada. Ja m'ho dic a mi mateix, que és una bajanada, no cal que m'ho digueu. Igualment, mai seré ric. La idea seria passar algunes nits a la casa on va néixer James Bond. Si et sobren els diners no em sembla una mala idea. A Ian Lancaster Fleming, el creador de James Bond, li sobraven els diners. Era d'una bona família que tenia propietats per tot el Regne Unit, havia estudiat a Eton i havia fet d'oficial d'intel·ligència durant la Segona Guerra Mundial. En el seu moment, els britànics formaven tan bé les seves elits que podien ser bons espies: parlaven diferents llengües, tenien grans coneixements i havien voltat tot el món.

Per a un fanàtic de pedra picada de la sèrie fílmica 007, resulta impossible esborrar del cap el final de 007 al servei secret de sa majestat (1969), quan James Bond abraça la tragèdia més gran de la seva vida. No explicaré quina, esclar: amb Bond no s’hi juga i encara menys se'n fan espòilers, per molt que la pel·lícula tingui més de mig segle i sigui coneguda internacionalment. La cara desencaixada de l’agent secret és la de l’australià George Lazenby, que el juliol passat, amb 85 anys, va anunciar a través de X que es retirava de la vida pública, que deixava d’assistir a actes, a signatures d’autògrafs i a respondre a les crides de les dotzenes de clubs de fans de 007 que hi ha arreu del món. Malauradament, no va poder dir que es jubilava de la interpretació perquè ja fa moltíssims anys que la interpretació el va jubilar a ell. George Lazenby, la història singularíssima de qui va clavar una puntada de peu a l'oportunitat d’or de la seva vida.

El 5 d’octubre és el Dia Mundial de James Bond, coincidint amb la data d’estrena del primer film de la saga: Agent 007 contra el Dr. No (1962). Ben plantat, valent, seductor, fanfarró, omnipotent... sens dubte un model de masculinitat amb el qual molts homes han fantasiejat, creient que portaria implícita la infinita llista de conquestes sexuals. De fet, James Bond no seria ell sense la noia Bond, un recurs del tot misogin que degradava les dones a mers trofeus de caça per treure la seva masculinitat a passejar. Les noies Bond canviaven a cada pel·lícula, fruit d’una bulímia sexual que primava la quantitat per sobre del compromís, però sempre persistia la Moneypenny, que esperava, abnegada i pacient, que ell li brindés quatre engrunes de flirteig entre missió i missió, tot intentant encistellar el barret de feltre al penjador.

Si hi ha una franquícia cinematogràfica associada a l'èxit des de fa dècades en la indústria de Hollywood és la de James Bond. Formar part de la llista d'actors que han donat vida a l'agent 007 és una fita. Les masses els adoren, els contractes publicitaris els plouen i la premsa els espera amb devoció arreu del món. Potser és per això que quan algun dels privilegiats actors que ha interpretat James Bond anuncia que es retira, les travesses per veure qui el succeirà comencen a funcionar a ple rendiment.

¿Hi haurà nova pel·lícula de James Bond després de la vint-i-cinquena, Sin tiempo para morir? Els productors han insinuat que sí, tot i que trigarà encara un temps a arribar. L'horitzó per a l'estrena d'un projecte encara a les beceroles és, de moment, l'any 2026. Però no hi ha res signat.

Una setmana després de l'inici de la polèmica per les noves edicions esmenades dels llibres de Roald Dahl, que han suprimit referències al voltant del pes o l'aparença física dels personatges, a la salut mental, a la violència, al gènere i a la raça, ara li toca el torn a James Bond. L'agent secret 007 ha protagonitzat, a més de 25 pel·lícules, una dotzena de novel·les escrites, entre el 1953 i el 1965, per Ian Fleming.

¿Fins a quin punt el nom que ens posen els nostres pares ens condiciona la vida? El Sense ficció d’aquest dimarts proposava un experiment amb molt de sentit de l’humor i algunes espurnes tràgiques. Bond, jo també em dic James Bond contactava amb homes d’arreu del món que comparteixen el nom amb el famosíssim espia britànic. L’arrencada ens descobria de quina manera atzarosa Ian Fleming va batejar el seu exitós protagonista sense imaginar-se la futura transcendència de l’heroi cinematogràfic. L’escriptor era aficionat als ocells i li va posar el nom de l’autor d’un manual d’ornitologia que sovint consultava per identificar les bèsties. Buscava un nom normal i corrent que, amb la fama internacional del personatge de ficció, va esdevenir excepcional i vistós. La promoció televisiva d’aquest Sense ficció al llarg de la setmana ja ens anticipava una estona de somriures amb homes que, cada vegada que s’han de presentar, pateixen per la reacció del seu interlocutor. “És com si portessis vint anys aguantant la mateixa broma”. Per a uns, James Bond s’ha convertit en un model d’inspiració, un referent a imitar. Per a la majoria, és un malson del qual reneguen. El documental és irregular perquè passem de les situacions més esperpèntiques d’un suec obsessionat amb el marxandatge de l’espia 007 a homes que han viscut situacions traumàtiques a causa del seu nom, com acabar detinguts injustament per la policia.

James Bond ja porta més de dues setmanes repartint trompades i enriquint encara més els seus creadors gràcies a l’esperada pel·lícula Sense temps per morir, de la qual no farem cap espòiler –deixarem aquest honor per a altres companys, ni que sigui en homenatge al desaparegut Antonio Gasset–. Però sí que parlarem dels cotxes i les motos que apareixen a l’última aventura de l’agent 007, perquè sempre acostumen a tenir un protagonisme destacat en les històries al servei de sa majestat britànica.

I si el pròxim James Bond fos una noia? Tant l'actor Daniel Craig com la guionista Phoebe Waller-Bridge s'han posicionat en contra d'aquesta opció, però és significatiu que l'anomenat gender swapping –canviar de gènere algun personatge icònic– hagi arribat a un clixé de la masculinitat més tronada com el famós agent 007. Sèries com Kung Fu, El príncep de Bel Air o Sherlock preparen els seus retorns, però amb protagonistes femenines. En general, em sembla un mal negoci, tant per a les ficcions com per al feminisme.

James Bond porta dècades esquivant bales i escapant-se de trampes mortals, però ni tan sols 007 va sortir indemne de la pandèmia, que ha provocat un endarreriment de dos anys en l'estrena de Sin tiempo para morir, la nova entrega de la franquícia, que aquest divendres arriba finalment als cinemes. La pel·lícula retroba l'agent secret allà on el deixava Spectre (2016), conduint el seu Aston Martin en companyia de l'atractiva Madeleine Swann (Léa Seydoux) per començar una nova vida lluny dels tripijocs i la violència de la seva feina com a agent secret.

He revisionat fa poc 007 al servei secret de Sa Majestat (1969) per desena o potser catorzena vegada i m’ha tornat a captivar. És la més rara, la més romàntica, la més trista de totes les pel·lícules de la saga Bond. La seva particularitat principal és molt coneguda: és l’única que va protagonitzar l’actor George Lazenby en el que va ser un impàs abrupte i una mica traumàtic entre Sean Connery i Roger Moore. Com deveu haver endevinat, me la sé de memòria -aquesta i tota la resta de la saga-, i aquest últim visionat ha fet que l’elevés a dalt de tot del meu particular rànquing bondià. I no és qualsevol rànquing: la saga Bond travessa de principi a fi la meva passió cinèfila, gràcies a ella em vaig aficionar -de molt petit- al cine i, per tant, no cal dir que l’estrena aquesta setmana de Sin tiempo para morir és un esdeveniment.

'Sin tiempo para morir'

(3,5 estrelles)

Direcció: Cary Joji Fukunaga. Guió: Neal Purvis, Robert Wade, Cary Joji Fukunaga i Phoebe Waller-Bridge. 163 min. Estats Units i Regne Unit (2021). Estrena als cinemes

]]>

Amb un any i mig de retard pel covid, ahir a la nit es va estrenar a Londres el nou film de l'agent 007, el cinquè i últim amb Daniel Craig com a protagonista. La festa va tenir la presència d'una part important de la família reial britànica i també d'altres cares conegudes de la Gran Bretanya, entre les quals hi havia cantants i actors.

]]>

Amb esmòquing de vellut fúcsia, pantaló negre, llacet i un evident excés de maquillatge al rostre, Daniel Craig, James Bond, és a dir, el millor 007 de la saga amb permís de Sean Connery, ha arribat aquest dimarts a la tarda al Royal Albert Hall de Londres. Per fi. I amb ell, bona part de les estrelles de No time to die: Ana de Armas, Rami Malek, Léa Seydoux i Lashana Lynch, entre altres. I uns quants extres de luxe. En concret, quatre membres de la família reial britànica.

]]>

Costa molt entendre el paper de Simón Andreu a Mor un altre dia. Però forma part de l’encant, esclar. ¿Algun cop un dolent de la sèrie Bond ha tingut una missió no estrambòtica? Encara que sigui un paper petit, el del gran Simón havia d’estar a l’altura, complir amb aquesta mítica no escrita: la megalomania per davant de tota ombra de versemblança. El doctor Álvarez té una clínica clandestina en una illa anomenada Los Órganos, a prop de Cuba, i és una eminència en la poc edificant especialitat clínica de transformar les persones negres en blanques a través de modificar el seu ADN. Impactant, oi? Aquest tema és un clàssic indispensable a les entrevistes a Andreu. Als seus vuitanta anys viu a Madrid i no està pas jubilat. Tot i això, continua anant a la seva sa Pobla natal. Quasi dues-centes pel·lícules al llarg de més de cinquanta anys d’intensa i fascinant carrera. Un clàssic del cinema espanyol que ha fet de tot: cinema d’autor, destape, spaguetti western, moltes sèries... Està content de les pel·lícules, arriscadíssimes, que va protagonitzar per a Eloy de la Iglesia durant els durs anys de la Transició. Cinema amb un fort component polític i LGTBI que avui colpeixen i t’interpel·len: com nassos devia ser possible rodar allò en aquells anys?

]]>

A l'espera que arribi l'esperada estrena del nou James Bond, que s'ha ajornat per segona vegada fins a l'abril de l'any vinent davant dels nous rebrots de coronavirus arreu del món, el Regne Unit ha decidit que no pot quedar indefens davant dels perills que l'amenacen.

]]>

L'hotel Goldeneye, situat en una finca a Jamaica on Ian Fleming va crear el famós personatge de l'agent secret anglès James Bond, ha tornat a obrir les portes. L'hotel està situat a la localitat d'Oracabessa, a la costa nord de Jamaica.

]]>

Les víctimes col·laterals de l'epidèmia de Covid-19 no paren d'augmentar. L'última és el popular James Bond, que aquest dimecres ha vist com li ajornaven l'estrena de la seva última pel·lícula, 'Sin tiempo para morir'. El film, que havia d'arribar a la cartellera al mes d'abril, ha hagut de retardar la data d'arribada als cinemes, que ara es preveu per al 12 de novembre al Regne Unit i per al 25 del mateix mes a la resta del món.

]]>

Daniel Craig ha sigut l'últim a interpretar el paper de l'agent secret 007. L'any 2020 s'estrenarà 'No time to die', una nova entrega de la saga en què Craig es posarà en la pell de Bond per última vegada. Encara no se sap qui serà el seu relleu, però Pierce Brosnan, que va interpretar el paper de l'espia en quatre llargmetratges, ha reclamat a la revista 'The Hollywood Reporter': "Hem vist homes fent-ho durant els últims quaranta anys. Nois, sortiu del mig i poseu-hi una dona". Per a aquest actor, en un moment com l'actual, en què el moviment Me Too ha capgirat l'ordre social, el personatge de Bond també ha de canviar.

]]>