Peixos, la cinquena novel·la que Eva Baltasar (Barcelona, 1978) publica a Club Editor, explica la història d'amor, tan apassionada com destructiva, entre dues dones. La primera és escriptora i és qui ens narra el seu periple de fascinació, angoixa, por i fugida de l'amant. La segona, que es diu Victòria, ven paperines de peix en mercats ambulants i viu en una casa que recorda aquelles mansions gòtiques on tot és possible. Traduïda a una vintena de llengües i finalista del premi Booker amb Boulder, Baltasar és una de les autores més internacionals de la literatura catalana. Amb Peixos confirma, una vegada més, la singularitat, potència i lirisme de la seva proposta.

Va estudiar física i matemàtiques, va deixar el sector per escriure discursos polítics, va provar sort com a dramaturg i avui dona classes d'escriptura com a professor titular de Georgetown. Així de complet i divers és el currículum de Michael E. Long coautor del bestseller Dopamina, que torna ara amb la seqüela Dopamina bajo control (Península), on dona claus per mirar d'entendre per què aquesta molècula ens fa sentir insatisfets, i com revertir-ho.

"Quan les dones es fan grans no troben homes de la seva talla". És el subtítol de La síndrome de les Superdones, del psicòleg Antoni Bolinches, que mira de radiografiar per què les dones estan decebudes amb l'amor i per què els homes estan desorientats. Un llibre que es va publicar el gener del 2020, molt poc abans de la pandèmia, i que ara torna amb una edició revisada i actualitzada. 

És la primera persona de la seva família que va estudiar a la universitat. Llicenciada en filologia anglesa, es va interessar en estudis de vigilància en la literatura moderna i una beca Fullbright la va portar el 2014 als Estats Units. Avui és professora al Barnard College de la Universitat de Colúmbia, un centre sobre estudis de gènere. La seva tesi porta per títol: Amor algorítmic, reorganització de l'amor romàntic.

Blanca Lacasa (Madrid, 1972) és periodista i escriptora. És autora, entre d'altres, de la novel·la El accidente (Libros del Asteroide) i de l'assaig Las hijas horribles (Libros del K.O.) que analitza les relacions entre mares i filles.

Aprofitem la canícula, parlem de filosofia.

Balzac deia que l’amor no és només un sentiment, també és un art. Stendhal deia que la persona que no ha viscut una gran passió desconeix la meitat més bonica de la vida. Oscar Wilde deia que hauríem d’estar sempre enamorats. Per això no ens hauríem de casar mai. 

Fa pocs anys, la psicòloga i neurocientífica Alba Cardalda (Barcelona, 1989) va pujar un vídeo a Instagram per respondre una senzilla pregunta: com es pot engegar algú a la merda de manera educada? Aquell clip va generar ràpidament milers de visualitzacions i comentaris i va evidenciar que potser la pregunta era senzilla però que, per a molts, la resposta no ho era tant. El segell editorial Rosa dels Vents ho va veure i li va demanar un llibre per mirar de respondre-ho. El resultat és Com engegar a la merda de manera educada (2025), que s'ha col·locat entre els més venuts en no-ficció en català aquest últim Sant Jordi.

Així són, per desgràcia, moltes paraules d’amor. Des de la mitologia grega al cinema o la música contemporanis, els nostres referents culturals acostumen a relacionar el desig, la passió o l’amor amb una llarga cadena d’humiliacions, venjances i morts. Així de fosques són també les Paraules d’amor que Núria Güell va portar al TNC l’abril del 2024 i que ara es poden veure a la Tecla Sala en format vídeo. Nou històries que parteixen de les nocions d’amor que l’artista ha buscat prèviament a les presons: l’amor romàntic (de la víctima al botxí), l’amor a la guerra o a les armes, l’amor a Déu, a la llibertat, a la revolució social, a la pàtria, al poble i al pare. Nou relats escrits i llegits sense filtres ni censura pels seus protagonistes, set dels quals han estat condemnats a entre 4 i 2.111 anys de presó per violència de gènere, pertinença a organització terrorista o antifeixista, tinença d’armes i explosius, assalt a mà armada, atemptat moral, homicidi i/o assassinat d’una o més persones. Les dues excepcions són la supervivent d’una relació de maltractament i el franctirador, que ha estat remunerat i condecorat. Güell ho acompanya amb un seguit de cançons que en nom de l’amor parlen de bogeria, addicció, possessió i anul·lació... Recorden allò de "Amores que matan nunca mueren"?

Somric encara avui dia quan recordo la primera vegada que el meu fill va dir-me: “Saps, mama? Tinc una enamorada. Es diu Julieta i és més gran que jo”. Llavors en tenia quatre i, certament, la Julieta tenia un any més i tots dos anaven a la mateixa classe. Tenir guardats els records de les primeres experiències i descobertes serveix per emmarcar els rituals iniciàtics dels fills com emblemes que et garanteixen un somriure immediat. Vindrien a ser llaminadures de tendresa que mai més es tastaran, però sí que es podran assaborir a través del record més nostàlgic.

“A qui pertanyen els nostres records? Què passa quan la gent es divorcia o se separa? Podem evitar que algú tingui records nostres? No”. 

Oscar D'Aniello (Barcelona, 1977) i Helena Miquel (Barcelona, 1972) tornen a ser Delafé y las Flores Azules per últim cop. Després del disc De ti sin mí/De mí sin ti (2013) van seguir camins separats fins que es van retrobar als escenaris el 2022. I ara s'acomiaden amb Amor (2025), una carta de devoció i estima als fills, l'art i la vida. Juntament amb Ramir Kulyela, Dani Vega, Chris Carmichael i el mateix fill de D'Aniello —autor de la portada del disc—, el grup emprèn un viatge sonor que flueix entre el pop, el lirisme i l'spoken word, i que culmina en un àlbum d'una sola cançó de 31 minuts de durada. La gira de Delafé y las Flores Azules passarà el 4 d'abril pel Festival Strenes de Girona i la Sala Apolo de Barcelona el 24 de maig.

El primer petó "amb llengua" de Xavier Grasset va ser amb una hamburguesa. "Amb una noia d’Hamburg", va precisar el periodista en recordar aquell primer amor d’estiu tan fugisser com inoblidable. Ho confessava davant l’audiència del Ver-MOT, celebrat a l’hora del vermut a la terrassa de la Taverna d’El Foment de Girona dins el festival literari MOT, dedicat en aquesta edició a l’amor en totes les modalitats i accepcions. Grasset compartia conversa amb dues autores d’un primer llibre: la periodista Agnès Marquès, que ha publicat la novel·la Ningú sap que soc aquí, i Glòria Gasch, editora que ha saltat a l’altra banda de la professió, la dels autors, amb la publicació d’Ara, i cada demà. Havien de ser autores d’un primer llibre perquè es tractava de conversar sobre "la primera vegada", en la literatura i en la vida. Agnès Marquès va explicar el perquè de la seva estrena com a novel·lista: "Em dedico al periodisme perquè m'agrada explicar històries, i a la literatura també s'expliquen històries, en aquest cas des de l’artifici de la ficció. Són vasos comunicants". Però la naturalitat del transvasament del periodisme a la literatura no li va evitar d’experimentar el vertigen davant el full en blanc, l’obsessió per reescriure l’escrit i els dubtes sobre el que havia escrit, que l’editora Glòria Gasch (en el seu paper d’editora de Columna) esvaïa amb un consell encoratjador: "Tu escriu com si no t’hagués de llegir ningú, això t’alliberarà". Marquès també va descobrir la por del darrer moment, quan el llibre és a impremta i ja no hi ha possibilitat d’esmena: "No podem aturar màquines?"

El vers de Maria-Mercè Marçal "un altre nom per a l’amor, si us plau", inspira el lema i les activitats de la nova edició del festival literari MOT, dedicat en aquesta ocasió a l’amor en totes les seves formes, més enllà dels clixés heretats i en un "present ple de possibilitats d’estimar-nos". "Qui gosa no anomenar amor noves formes de relació sexoafectiva com el poliamor?", planteja l’escriptora, filòsofa i especialista en estudis de gènere Montse Barderi, comissària d’aquesta edició del MOT, que porta per lema "Més noms per a l’amor". "Ens agradaria que en aquesta edició del festival tothom s’hi sentís interpel·lat. Tothom té o ha tingut experiències amoroses, o manca d’experiències amoroses, i per això aquest festival parla de tothom", diu Barderi.

Laura Escanes no ha sabut dissimular el somriure d'orella a orella quan la premsa li ha preguntat per si està "il·lusionada". Les especulacions sobre la possible relació entre la creadora de contingut catalana i l'esquiador andorrà fa dies que havien començat a sonar després que diferents usuaris haguessin llegit els comentaris que s'escriuen mútuament en les seves publicacions de les xarxes socials.

Olvido Gara Jova també ha volgut tenir el seu propi documental i formar part del col·lectiu d'estrelles amb contingut autoreferencial a les plataformes d'estríming. Després de rebre diverses propostes de diferents productores, la popularment coneguda com a Alaska va acceptar l'oferta audiovisual de Movistar+ per relatar la seva història vital de l'anonimat fins a l'ascens com a icona cultural en plena Movida Madrileña dels anys 80. La sèrie, estrenada aquest diumenge, porta per títol Alaska revelada.

Daddy Yankee fa tants anys que compon cançons com és marit de Mireddys González, amb qui es va casar quan tots dos tenien 18 anys. Aquest idil·li romàntic s'ha trencat definitivament després que l'artista fes públic dimarts a la matinada que la parella ha iniciat els tràmits de divorci. D'aquesta manera posa punt final als 29 anys de matrimoni que ha compartit amb la seva parella, que és empresària d'articles de bellesa.

Diego Redolar (Terol, 1974) professor de neurociències i director del grau de psicologia de la UOC. Acaba de publicar La mujer ciega que podía ver con la lengua (Grijalbo, 2024).

Des de fa uns anys, David Moragas (Almoster, 1993) espera que arribi l'octubre per fer vacances. Aquest 2024 està tenint un estiu especialment mogut: ultima els detalls per poder començar a rodar el seu segon llargmetratge –després de la bona rebuda del seu debut, A stormy night (2020)– i es troba en plena promoció de Fervor, la novel·la que acaba de publicar a La Magrana. Amb l'excusa de rememorar la història amb el seu últim crush, un narrador que ronda la trentena s'endinsa en les particularitats de l'amor homosexual a la Barcelona d'avui, contraposant-lo amb les experiències del seu germà –que està a punt de casar-se amb la parella de tota la vida– i les conseqüències de la separació dels pares. Àgil, divertida i ben travada, Fervor és un dels millors debuts de l'any, en què ressonen veus mil·lennials intrèpides com les de Sally Rooney, Tao Lin i Bryan Washington. La novel·la, per cert, la va recomanar fa uns dies l'actriu Bruna Cusí a l'ARA.

Malgrat les grans gestes d'amor romàntic que Álvaro Morata i Alice Campello mostraven públicament, les pistes que assenyalaven un trencament d'una de les parelles més icòniques dins del món del futbol –i d'Instagram– han acabat sent certes. El jugador del Calcio de Milà i l'empresària han decidit posar punt final a la seva relació després de set anys de matrimoni i quatre fills en comú, segons han anunciat a través dels seus perfils d'Instagram.