El cop de Washington contra el règim de Nicolás Maduro ha estat contundent. Però no és la primera vegada que avions i helicòpters dels Estats Units han operat sobre l'espai aeri veneçolà. El juny del 1958, en un país assedegat per una sequera extrema, des de Panamà va arribar "un convoy de aviones cargados con tambores [bidons] de agua" destinat a socórrer la població de Caracas. Ho explicava Gabriel García Márquez, Gabo, a "Caracas sin agua", publicat a Obra periodística, volum 4, pàg. 609.

El Tribunal Suprem ha declarat il·legal el tram autonòmic de l'impost sobre els carburants i obre la porta a devolucions milionàries per part de l'administració a les petrolieres, malgrat que ni el Suprem ni Hisenda han donat xifres exactes. Una primera sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) havia apuntat prèviament a quantitats que rondaven els 6.000 milions.

La demanda mundial de petroli, carbó i gas natural arribarà al punt més alt abans del final de la dècada actual, segons noves previsions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). "La transició cap a l'energia neta és un fet a tot el món i és imparable", sentenciava Fatih Birol, director executiu de l'AIE, fa menys d'un mes.

Un estudi ha revelat que les grans petrolieres occidentals han estat les grans beneficiàries de l’ajuda pública de vint cèntims que el govern espanyol va implantar davant l’augment del preu de la benzina, amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Les petrolieres, afavorides pel seu monopoli, van apujar els preus aprofitant que pagava l’Estat, és a dir, nosaltres, i es van quedar amb un 17% de l’ajuda pública. Les guerres, ja ho sabem, sempre surten a compte per a alguns. I aquest estudi confirma també el que ja sabíem: que sempre guanyen els mateixos. La pregunta és: fins quan?

L’any passat les sis grans empreses petrolieres van tenir més beneficis que mai, per sobre dels 200.000 milions de dòlars. La raó la trobem en la gran alça dels preus energètics, en bona part deguda a la invasió russa d’Ucraïna i a la necessitat d’augmentar l’oferta per fer front a l’emergència. Aquesta bonança contrasta amb el període del covid i amb la pressió que tenien aquestes companyies per reduir l’explotació dels combustibles fòssils. Aquesta pressió s'ha relaxat perquè, en el triangle d'objectius desitjats –tenir energia barata, verda i segura–, el darrer vèrtex és el que predomina ara. En efecte, els llums no es poden apagar i la indústria, l’alemanya sobretot, ha de seguir produint. Els preus de l’energia ja havien pujat abans del 24 de febrer de 2022, data de l’agressió del Kremlin. Darrere d’aquesta alça hi ha un conjunt de factors d’oferta i demanda. Entre aquests, que la transició energètica amb l'horitzó d’eliminar les emissions el 2050 no ha estat ben plantejada. Això és així perquè la inversió en energies renovables no s'ha compassat adequadament amb la inversió necessària en energies de transició per fer front a la intermitència de les primeres.

A partir d'aquesta setmana, les principals energètiques espanyoles presentaran els resultats globals del 2022. Les primeres seran Naturgy i Repsol. En sintonia amb la gran banca, tot apunta que no haurà estat ni de bon tros un mal any per a aquestes empreses, malgrat el context d'incertesa marcat per una crisi energètica i de preus que la guerra a Ucraïna només ha fet que alimentar i que pressiona famílies i empreses.

Les accions de les multinacionals russes que cotitzen a la borsa de Londres han patit aquest dimecres un altre ensorrament històric. Les caigudes han evaporat milers de milions d'euros del valor d'algunes de les principals empreses de Rússia, afectades per les sancions occidentals.

El mateix dia que la justícia holandesa donava una victòria històrica a la lluita contra la crisi climàtica a l'obligar a la gran petroliera Royal Dutch Shell a reduir les seves emissions d'acord amb els objectius de l'Acord de París, dos altres gegants de la indústria petroliera han patit també dures clatellades que els obligaran a entomar el mateix camí. Activistes climàtics han aconseguit dos seients en el consell d'administració d'ExxonMobil, en contra dels desitjos de la direcció de l'empresa, i el mateix dia els inversors de Chevron (la segona empresa privada que més CO2 emet del món) votaven a favor d'una resolució que obliga l'empresa a retre comptes i reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Fa vuit mesos, el dia que la petrolera de Texas MDC Energy va declarar-se en fallida, carregada de deutes, un dipòsit d’un dels seus jaciments perdia grans quantitats de metà, un gas de potent efecte hivernacle. Segons una estimació, l’empresa hauria d’invertir més de 40 milions de dòlars (35,1 milions d’euros) en netejar els seus pous si els hagués de tancar permanentment, però els deutes de MDC superen els seus actius en més de 180 milions de dòlars (158 milions d’euros). Tot i això, els mesos abans que es declarés la fallida l’empresa va pagar al seu director general 8 milions i mig de dòlars (7,47 milions d’euros) en comissions.

Deu empreses van emetre el 25% de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle i el 62% de les emissions fixes (les provocades per les llars i la indústria) a Espanya l'any 2018, segons un informe de l'Observatori per a la Sostenibilitat.

La firma d'inversió The Carlyle Group, que fa uns mesos es va convertir en el primer accionista del grup Codorníu, ha arribat a un acord amb Mubadala Investment Company, el fons sobirà d'Abu Dhabi, per adquirir una participació d'entre el 30% i el 40% de Cepsa, una operació que podria ascendir a uns 4.800 milions de dòlars (uns 4.275 milions d'euros), segons ha informat la societat.

La forta caiguda del preu del petroli en els últims mesos ha passat factura a Repsol. La principal petroliera espanyola i una de les empreses més grans de l'Íbex-35 tancarà el 2015 amb unes pèrdues d'uns 1.200 milions d'euros, segons ha advertit la mateixa companyia en una nota enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

La Comissió Nacional de la Competència (CNC) ha obert dos expedients sancionadors contra les petrolieres Repsol, Cepsa, Disa, Meroil, Galp i BP per pactar preus, segons ha informat en un comunicat.

Dues persones han desaparegut i almenys quatre més estan ferides d'extrema gravetat en una explosió, avui, en una plataforma petroliera al golf de Mèxic, segons ha informat la guàrdia costanera dels EUA, que ha descartat un vessament. En els seus primers informes, la guàrdia havia indicat que en l'explosió hi havien mort dues persones.

La presidenta argentina, Cristina Fernández, ha aconseguit aquest dijous el suport del Senat per expropiar la petroliera YPF al grup espanyol Repsol després de prop de quinze hores de debat que van permetre a l'oposició aavisar l'executiu que el seu suport no suposa un xec en blanc per a la gestió de la major empresa del país.