"Aquest premi em fa molta il·lusió perquè el concedeixen els teus col·legues escriptors", reconeixia aquest dimarts Narcís Comadira, que acaba de rebre el 20è premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Aquest dijous la Universitat de Girona investeix doctor honoris causa Narcís Comadira, un dels artistes més respectats i estimats del país. La seva obra és àmplia i diversa, però molt reconeixible: s’aguanta en les parets mestres de la cultura catalana dels últims cent anys, i des d’allà s’aixeca.

En aquesta convulsa primavera que anticipa més que mai tot allò tan sabut de la crueltat del mes que ens espera, memòria i desig, però també ràbia continguda i tristesa certa per aquest retorn de polítiques mefítiques que suposàvem colgades per sempre més en la nit dels temps, és del tot adequat acollir-nos a aquest “sorgiment de llum en la tenebra”, títol justíssim que fa referència a una tècnica de gravat, semblant a la punta seca, que produeix l’efecte de l’aparició de la llum, de la línia, del sentit, enmig de la negror; allò que el poeta, metafòricament, vol que sigui la poesia. I encara caldria incidir en una altra noció que comporta aquesta tècnica, la de la incisió. Com si la paraula poètica fos un burí en l’oient, en el lector, i els versos quedessin gravats en la memòria, per fer companyia, i també, naturalment, a la manera d’Horaci, per delectar-nos i instruir-nos alhora, la divisa final de totes les formes d’art veritables, les que ens porten consol. De Comadira podríem recular fins a aquell impressionant Un passeig pels bulevards ardents, publicat per primer cop a Els Marges, poema que va canviar la faç de la poesia catalana dels 70 (l’herència ferrateriana era palpable, però també la desimboltura, gairebé la insolència, de la joventut, una joventut, tot s’ha de dir, ja prou docta per caminar soleta). El poeta/pintor Comadira sempre ha tingut el do de la llibertat: en l’expressió, tant pictòrica com poètica, i àdhuc en l’assaig i en les seves intervencions com a subjecte civil. Si alguna cosa el caracteritza és que no es guarda res al pap, cosa d’agrair en aquest país massa propens a l’avarícia, la hipocresia i la covardia. En aquest darrer recull, de tons ombrívols, acaba amb una potent elegia a la llengua catalana: Llengua meva malalta, que té un aire, gairebé, de testament. Ja l’inici sembla una metàfrasi de la meravellosa Complanta per l’oblit dels morts de Segimon Serrallonga, seguida de l’homenatge degut a Carner: “Qui millor t’ha escoltat, / qui millor t’ha fet ressonar”. I avança el poema dedicatori amb una mena de contrició o captatio (“em sento com un cuc”), per acabar reconeixent en ella allò que ja podíem intuir d’antuvi que era per a ell: “pàtria meva”, anunciant dos futurs poemes que, gràcies a ella, podrà confegir; el primer té aromes (i paraules) del Nabí carnerià (“alocs de torrentera... olivarda”); el segon serà més aviat una revenja contra les malvestats sofertes. Acaba com en la divisa espriuana: “Soc aquí per ajudar a salvar-te”.

“Un artista que s’explica es disminueix: els llibres s’han de llegir, i els quadres s’han de mirar”. Narcís Comadira sembla poc disposat a xerrar sobre el seu nou recull de poemes, Manera negra (Edicions 62, 2018), però ràpidament canvia d’estratègia. “Encara que hi hagi gent que s’hagi referit al volum com a Marea negra, no hi té res a veure, és una tècnica de gravat que consisteix a ratllar la planxa en diverses direccions, de manera que si s’imprimís així donaria com a resultat una taca negra contínua -explica-. Un cop la planxa ha estat texturada s’hi intervé polint-ne les zones que es vol que apareguin dibuixades. Així, el fons queda negre i el dibuix apareix en blanc. Vaig trobar que la tècnica de la manera negra és la mateixa que faig servir aquests últims anys: la meva intenció és treure la llum de les tenebres”.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena aquest dimecres 'L'hort de les oliveres', de Narcís Comadira, que se situa en un poble català fictici amb la història amb la mort d'un home i les disputes entre seus fills per vendre els terrenys. La peça, que busca fer reflexionar a l'espectador sobre la crisi que viu la cultura occidental actualment, s'inspira en 'L'hort dels cirerers' de Txèkhov i té influències de Shakespeare i l'evangeli bíblic.

L'escriptor, poeta i pintor Narcís Comadira tancarà la llista de la CUP a Girona en les eleccions municipals de maig. Ho anunciarà aquest dissabte en un article a l'ARA en què també exposa els motius pels quals ha acceptat fer aquest pas i mullar-se políticament. Malgrat tot, deixa clar que les raons no són complexes: "Molt senzill, perquè de tots els partits que hi ha a Catalunya, la CUP és l’únic partit que té un projecte de país que m’agrada".

Per a Narcís Comadira, la naturalesa és "sagrada" i els arbres són "fascinants, es deixen mirar, es deixen tocar i ofereixen formes diferents". L'Espai Volart acull a partir d'aquest dijous i fins el 26 d'abril l'exposició del poeta i artista 'Obres amb arbres (i altres vegetals)'. Les prop de 70 obres exposades, algunes de les quals són inèdites, recorren més de 40 anys del vessant artístic de la seva trajectòria. Comadira subratlla que per a ell la pintura no explica, sinó que "comunica, impacta, commociona" i que aquest és l'objectiu que vol aconseguir amb les seves pintures.

Memòries de vivències i memòries poètiques en un sol llibre. Així el poeta, dramaturg, traductor i pintor Narcís Comadira (Girona, 1942) presenta 'Marques de foc', un llibre que vol ser una antologia poètica de la seva vida que flueix entre un relat memorialístic. ARA Llibres publica l'obra que és alhora autobiografia, antologia, assaig i memòries.

Dissabte 30 de juny l'actriu Sílvia Bel inaugurarà la nova edició del festival Poesia i + –que es fa anualment a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac–. Bel recitarà alguns dels seus poemes preferits acompanyada per Lito Iglesias al violoncel. Una setmana més tard, Roger Mas presentarà el disc 'La casa d'enlloc' al parc de Can Muntanyà.

"Enguany consolidem l'aposta de l'any passat: aquest Barcelona poesia és un festival més transversal i reforçat", ha comentat aquest migdia Eduard Escoffet, que dirigeix, juntament amb Martí Sales, el Barcelona Poesia. Els directors han volgut destacar diversos punts: que la presència d'arts escèniques i visuals s'ha incrementat –amb propostes com les de Jaap Blonk i Joan La Barbara–, que la programació mira molt cap a Europa –gràcies a col·laboracions com les del Goethe Institut, el British Council i l'Institut Cultural Romanès i que, una vegada més, es vol insistir amb "la vinculació amb l'entramat local", amb la ubicació d'algunes de les activitats en centres com La Capella, el MACBA, el CCCB, la Sala Moritz, el museu Picasso i la Sala Moog, que s'afegeixen a espais habituals com La Virreina, la biblioteca Jaume Fuster, l'Ateneu Barcelonès i el bar (H)original.

El poema inèdit de Narcís Comadira (Girona, 1942) 'Quatre paraules' i el mateix autor seran els protagonistes de l'acte central de commemoració del Dia Mundial de la Poesia, que se celebra el 21 de març. A partir d'aquest dimecres, l'opuscle editat amb el poema en català escrit expressament pel poeta gironí serà distribuït massivament a les biblioteques de tot Catalunya. Unes 50 poblacions dels Països Catalans s'adheriran a la celebració al llarg del dia amb diverses activitats. L'acte central del Dia Mundial de la Poesia es farà aquest dimecres a la tarda als jardins del Palau Robert de Barcelona, on Narcís Comadira dirà poemes del seu darrer llibre 'Lent' i es recitarà el seu poema inèdit en català, caló, amazic, francès i panjabi. Fins a 50 poblacions dels Països Catalans més també s'adheriran a la celebració del 21 de març amb activitats al llarg d'aquesta setmana.