Allunyar de l'obra pública aquelles constructores que s'han vist implicades en un cas de corrupció, sigui a través de suborns, manipulació de licitacions o altres males pràctiques. Aquesta és la proposta que han tornat a posar damunt la taula algunes formacions polítiques, entre les quals Sumar, soci minoritari al govern espanyol, arran del cas Cerdán i la implicació d'empreses com Acciona o Servinabar 2000 en la trama de presumptes comissions il·legals al voltant dels dos últims secretaris d'organització del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, i l'exassessor del primer, Koldo García.

Si hi ha una cosa que forma part de l’ADN del PSC de forma inequívoca és la passió per l’obra pública. I els casos de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ho exemplifiquen a la perfecció.

A la taula dels responsables econòmics d’un govern hi ha, a cada moment del temps, un conjunt de projectes sobre els quals cal decidir si s’executen. En principi, la metodologia per fer-ho, la dels llibres de text, consistiria en calcular l’impacte econòmic global de cada paquet de projectes i adoptar el que rendeix més donats els recursos disponibles. Tècnicament se’n diu anàlisi cost-benefici.

Escoltin aquests frases, sisplau: “La Transició espanyola va deixar moltes coses sense resoldre”; “Han aconseguit crear la sensació d’impunitat de si no s’investiga l’emèrit, no s’investiga ningú”; com deia Vázquez Montalbán: “Els peus i les aixelles de la democràcia espanyola encara fan olor de franquisme”... Són frases pronunciades per gent de Podem a les últimes hores, després de sentir la ministra de Defensa, Cospedal, comprant proves falses a un comissari corrupte per destruir un adversari polític. A bona hora. Prou que ho sabem a Catalunya.

Reunions setmanals per alterar milers de contractes públics d'infraestructures, com ara hospitals o carreteres. Aquesta és la pràctica que durant 25 anys han dut a terme les sis principals constructores espanyoles i per la qual la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) els ha imposat aquest dijous una multa històrica per un import total de 204 milions d'euros. Així ho ha informat l'organisme supervisor en un comunicat. Les companyies sancionades són Acciona (29,4 milions d'euros), Dragados (57,1 milions), FCC (40,4 milions), Ferrovial (38,5 milions), OHL (21,5 milions) i Sacyr (16,7 milions d'euros). Competència també havia investigat l'empresa espanyola Lantania, per a qui finalment s'ha arxivat la causa.

Indignació (de nou) a la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). Segons el seu informe presentat aquest dijous sobre el sector de la construcció a Catalunya el 2021 i les previsions per al 2022, enguany serà "un any complicat" –tot i que les dades registrades durant el primer trimestre "van ser bones"– amb la guerra a Ucraïna per "la situació és d'incertesa total". Així ho ha expressat el seu president, Joaquim Llansó, qui ha criticat durament el dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya per part de l'Estat: l'execució el 2021 ha estat del 35,8% del pressupostat.

La licitació d'obra pública a Catalunya va fregar els 3.000 milions d'euros el 2021. Entre l'Estat, la Generalitat i les corporacions locals van licitar 2.958 milions d'euros, un 97% més que l'any anterior –pràcticament el doble– i un 57% superior a la xifra del 2019, l'any previ a l'esclat de la pandèmia. L'Estat va licitar 666,5 milions, un 241% més; la Generalitat 760,1 milions, un 54% més; i els ajuntaments, diputacions i altres corporacions locals, 1.531,3 milions, un 88% més.

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha sancionat aquest divendres amb un total de 61,3 milions d'euros dotze empreses, entre les quals hi ha filials de les constructores d'Acciona, ACS, OHL, Ferrovial, FCC, Elecnor, Copcisa i Sacyr, per una infracció constitutiva d'un càrtel per repartir-se les licitacions convocades pel ministeri de Foment entre els anys 2014 i 2018 per arreglar carreteres. A més a més, Competència prohibeix que contractin amb l'administració pública per un temps indeterminat. Tot i que no és la primera vegada que es posen multes d'aquest estil (el 2019 es va posar una multa similar a un càrtel que monopolitzava les licitacions d'Adif), aquesta decisió és especialment significativa perquè revela una manera de procedir que altera completament les regles de la competència i que ha condemnat desenes d'empreses que actuaven de forma legal i veien com, una vegada i una altra, quedaven fora dels concursos públics.

Primers brots verds en el sector de la construcció. La superfície dedicada a la construcció d'obra nova i a la rehabilitació ha crescut en un 1,66% durant els primers sis mesos d'aquest any respecte al mateix període del 2019, l'any previ a la crisi generada pel covid-19. En comparació amb l'any passat, aquest increment es dispara fins al 60%, segons dades del Col·legi Superior d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).

La licitació d'obra pública a Catalunya va caure un 23% el 2020, i va quedar per sota dels 1.502 milions d'euros. És la dada més baixa des de l'any 2016, segons ha informat aquest divendres la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). La dada del 2020 trenca amb la tendència a la lenta recuperació dels últims anys després del fort sotrac que va causar la crisi financera i se situa molt per sota de la mitjana històrica, d'aproximadament uns 3.750 milions d’euros anuals els últims 20 anys.

Els contractes d'obra i serveis que depenen de la Generalitat i del seu sector públic han quedat suspesos des d'aquest dimecres, tal com recollia el decret llei aprovat dimarts passat pel Govern i que estableix mesures urgents per frenar el coronavirus.

L'obra pública va tancar el 2019 en els seus millors nivells de la dècada, amb les dades de licitació més elevades des del 2010, tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya. Però, tot i aquesta millora, els nivells de licitació encara estan lluny dels de precrisi i dels que haurien de ser si es té en compte el que hi inverteixen els principals estats europeus, segons explica el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó.

La licitació d'obra pública a Catalunya ha repuntat un 25%, malgrat que tant a l'Estat com a Catalunya hi ha una situació de pròrroga pressupostària, segons les dades recollides per la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC).

La patronal Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) ha demanat aquest dimecres a les administracions públiques que reactivin la construcció d’obra pública per tal de disminuir l’atur a la demarcació.

L'Estat va deixar d'executar 2.200 milions d'euros en inversions previstes a Catalunya entre el 2013 i el 2018, segons dades de la Intervenció General de l'Estat (IGAE) recollides pel departament d'Economia de la Generalitat en un informe.

La Sindicatura de Comptes ha estudiat detalladament les adjudicacions que va fer l'empresa pública GISA-Infraestructures.cat durant els anys 2012-2014 i aquest dijous ha presentat l'informe. Segons denuncia la Sindicatura, que és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes i de la gestió econòmica de la Generalitat, l'empresa GISA-Infraestructures.cat va donar massa pes als criteris subjectius a l'hora d'adjudicar algunes obres públiques. De fet, l'informe adverteix que, "en els contractes analitzats, els criteris objectius [...] tenen igual pes o menys en la valoració final dels quals depèn un judici de valors". En alguns dels casos analitzats, l'empresa que guanya el concurs i aconsegueix que la Generalitat li encarregui l'obra pública és la mateixa. És el que passa, per exemple, "en els contractes de conservació i manteniment d'edificis titularitat d'Infraestructures.cat en diferents comarques". En aquests casos, "no es justifica que el 65% o el 70% de la valoració es fes amb criteris subjectius". Tres d'aquests contractes van ser adjudicats a l'empresa M. y J. Gruas, SA & Serveis Integrals de Manteniment Rubatec, SA (UTE) per un total de 541.274 euros. Tres expedients més, en els quals també van prevaler massa els criteris subjectius, van anar a parar a l'empresa Soler Global Service, SL, segons l'informe de la Sindicatura.

Cilsa, l’empresa que gestiona la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) de Barcelona, va liderar la licitació d’obra pública el primer trimestre de l’any. La companyia, participada majoritàriament per Port de Barcelona i de la qual també és accionista la socimi Merlin, va treure a licitació obres per valor de 41,7 milions d’euros.

L'obra pública a Catalunya mostra signes de desacceleració aquest 2019, segons la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). Durant el primer trimestre de l'any, la licitació d'obra pública ha sigut inferior a la dels dos trimestres precedents.

El consell d’administració d’Aena va aprovar ahir l’inici de la licitació dels projectes d’assistència tècnica per a la construcció de la futura terminal satèl·lit de l’aeroport del Prat, segons va informar l’empresa gestora aeroportuària en un comunicat.

El president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, ha alertat aquest dimarts de l'incompliment "crònic" per part dels governs de l'Estat de les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat.