Davant un gran mural del pintor barceloní Josep Maria Sert i que dibuixa la ciutat de Conca, Miguel Colmenero (Madrid, 1951) presideix en una sala annexa del Congrés dels Diputats les reunions de la Junta Electoral Central. Fiscal des dels 26 anys i actual magistrat del Tribunal Suprem, és el president de l’òrgan que ha de garantir que els processos electorals a l’Estat funcionin correctament i de forma transparent, però també és l’encarregat de picar la cresta als polítics que suposadament fan campanya on no toca –va fer-ho amb el govern d'Aragonès quan va presentar la proposta de finançament singular–, entre altres funcions.

Pere Aragonès ha ressuscitat en aquestes primeres setmanes de campanya l'acord de claredat per pactar un referèndum amb l'Estat i també ha desvelat la seva proposta de finançament singular. Dues qüestions fetes públiques des del Govern que l'oposició ha considerat electoralistes i que ha portat a la Junta Electoral. L'estratègia dels republicans ha topat amb l'organisme electoral, que ja els ha picat la cresta tres vegades des que Aragonès va anunciar el 12-M. L'organisme electoral ha acusat l'executiu de vulnerar la "neutralitat política" en qüestions com la presentació del finançament singular. Ara bé, de moment no li ha obert cap expedient sancionador que pugui acabar amb una multa i també ha arxivat la denúncia que va presentar el PP per la qüestió del referèndum (que demanava aturar l'anunci preventivament). En aquest sentit, el Govern es defensa i la setmana passada la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, afirmava: "No fem res que no es pugui fer".

La Junta Electoral no ha sortit del guió i ha acordat retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna –encara que no sigui ferma– de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Ho ha fet amb els mateixos arguments jurídics que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà i ho ha transmès aquest dijous al migdia de forma oficial al Parlament, que tard o d'hora acabarà acatant la decisió. La mesa s'ha reunit i ha acordat elevar al ple la presentació d'un recurs al Tribunal Suprem, la qual cosa es debatrà aquesta mateixa tarda. Ara bé, amb una premissa clara: el recurs no atura els efectes de la resolució i, per tant, la retirada de l'escó a la líder de Junts s'ha de fer efectiva si no es vol incórrer en responsabilitats penals. A continuació desgranem els arguments de la Junta Electoral.

La setmana passada la Junta Electoral Central va iniciar el compte enrere per a la retirada de l'escó a Laura Borràs, però abans de res va situar la pressió al Parlament i, en concret, a la seva vicepresidenta, Alba Vergés. En deu dies hàbils ha de respondre quines decisions ha pres en relació amb la líder de Junts després de la sentència condemnatòria per falsificació i falsedat documental arran del cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest dilluns el portaveu de JxCat, Josep Rius, també ha situat el focus al mateix lloc: sobre Alba Vergés i Esquerra. "Haurà de ser ella, amb les seves conviccions, la que respongui el requeriment [de la JEC]", ha dit en roda de premsa: "Estarem amatents a la resposta". Els republicans, per la seva banda, intenten espolsar-se la pressió de sobre.

Pilota a la teulada del Parlament: la Junta Electoral Central demana a la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, que li comuniqui en deu dies hàbils què pensa fer amb l'escó de Laura Borràs. Així ho ha decidit aquest dijous en una reunió mantinguda al migdia, de manera que replica el mateix esquema que va seguir amb l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà: insta la cambra catalana a traslladar-li les accions que hagi dut a terme arran de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la diputada de Junts per prevaricació, que és un delicte contra l'administració pública i que, segons la interpretació del Tribunal Suprem, implica perdre la condició de parlamentari encara que la sentència no sigui ferma.

El Parlament Europeu ha obert el meló de si Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé poden ser eurodiputats o no. Fa temps que la Junta Electoral Central va considerar que havien de prometre el càrrec presencialment al Congrés de Diputats, i així ho ha reiterat aquest dijous en una resposta a una consulta de la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, que la setmana passada es va dirigir a la JEC per preguntar-li per què apareixien 55 electes a la llista espanyola si n'hi pertoquen 59. Els faltants són els quatre catalans que no van passar per Madrid, tres d'ells perquè serien detinguts per ordre del Tribunal Suprem, i el republicà Jordi Solé perquè va decidir no fer-ho –el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar que no calia arran del cas d'Oriol Junqueras del 2019.

La Junta Electoral Central ha amonestat la periodista Mònica López per l’entrevista que li va fer a Rocío Monasterio, candidata de Vox a les eleccions madrilenyes, per a La 1. La renya perquè “va mantenir un to de retret” i perquè “es va convertir en un debat entre la periodista i la candidata”. I es queixa també pel fet que va dedicar la major part dels minuts a l’afer de les amenaces.

La Junta Electoral Central ha rebutjat el recurs que havia presentat l'infectòleg Oriol Mitjà perquè es prohibís a les persones positives de coronavirus votar presencialment a les eleccions del 14 de febrer. En una resolució dictada aquest dijous, la JEC subratlla que no es pot privar del dret fonamental al sufragi a aquelles persones que no hagin tingut temps de demanar el vot per correu. "No només excedeix de les competències de la Junta Electoral, sinó que resulta d'impossible o difícil control, especialment de persones asimptomàtiques", sosté el text, firmat pel magistrat del Tribunal Suprem Miguel Colmenero.

El Tribunal Constitucional avala la multa que la Junta Electoral Central va imposar al diari Abc per haver publicat una entrevista amb la candidata de Cs a les eleccions del 21 de desembre del 2017, Inés Arrimadas, en plena jornada de reflexió. Arran d'un recurs del diari, el Tribunal Suprem havia preguntat al tribunal de garanties si era constitucional la sanció i dubtava sobre si s'incomplien alguns articles de la carta magna. Concretament el 25, que estipula que "ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constituïssin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment".

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de mantenir, ara per ara, les eleccions del 14 de febrer té una derivada directa: reprendre els preparatius del procés electoral mentre no hi hagi una decisió definitiva de l'alt tribunal. Segons han informat fonts del Congrés a l'ARA, la Junta Electoral Central (JEC) ha comunicat la mesura cautelaríssima a les juntes provincials i de zona perquè tornin a posar en marxa els tràmits on s'havien quedat just abans del decret de suspensió electoral elaborat pel Govern. Això què vol dir? D'entrada, que la Generalitat haurà d'avançar ja deu milions d'euros per reprendre com a mínim tres tràmits: l'enviament de butlletes a casa, les notificacions dels membres de les meses i el pagament d'una part de les subvencions als partits.

La Junta Electoral Central (JEC) ha emès aquest divendres una nota per certificar i oficialitzar el que ja es donava per descomptat: que el PDECat hereta tots els drets electorals del grup parlamentari de JxCat de cara a les eleccions del 14 de febrer. És a dir, la candidata, Àngels Chacón, la que en gaudirà en detriment de la formació de Carles Puigdemont i de Laura Borràs.

Les eleccions del 14 de febrer se celebraran en un context de pandèmia i una de les coses que vol fomentar el Govern és el vot per correu. En aquest sentit, el departament d'Exteriors ha comunicat aquest dijous que la Junta Electoral Central (JEC) ha acceptat ampliar els terminis per votar de forma no presencial (per correu) i també per sol·licitar el vot des de l'exterior.

Votar en unes eleccions si vius fora de l'Estat sempre ha sigut motiu de queixa pels residents a l'exterior per totes les traves amb què es troben. Amb una pandèmia en marxa, la situació es podria complicar encara més. Per intentar canviar aquesta tendència i facilitar les coses, la Generalitat ha formulat aquest dijous dues peticions a la Junta Electoral Central (JEC). La primera, que els ciutadans a l'exterior rebin "com més aviat millor" tota la documentació per votar –la targeta censal i el sobre– i no s'esperi a la proclamació definitiva de les candidatures. La segona, que aquests mateixos ciutadans es puguin descarregar les butlletes a través "d'enllaços oficials" d'internet. El conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha considerat que, fent això, es podrà garantir una participació més alta.

Catalunya celebrarà el 14 de febrer les seves primeres eleccions al Parlament en temps de pandèmia. Això planteja un doble repte: oferir la màxima seguretat sanitària durant la jornada alhora que es garanteix el vot a tothom, també a contagiats i confinats. La conselleria d'Acció Exterior ha dissenyat un pla per intentar assolir aquestes fites, que ha presentat aquest divendres en una reunió del grup de treball que la Generalitat ha creat per garantir que es puguin fer els comicis.

El Tribunal Constitucional (TC) analitzarà si l'article de la llei electoral que fixa les sancions a mitjans de comunicació per vulneracions de la campanya electoral és constitucional. El ple del TC ha admès a tràmit, per unanimitat, una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS), arran d'un recurs presentat pel diari Abc contra la sanció de 1.000 euros que li va imposar la Junta Electoral Central (JEC) per haver publicat una entrevista (amb fotografia a tota portada) a la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, coincidint amb la jornada de reflexió de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017.

Era escandalós que, després de deu anys de desenvolupament i de gairebé mil llibres dedicats al tema, el procés independentista encara presentés llacunes d’anàlisi tan grosses com la radiografia de la seva base sociològica, que ni el CIS espanyol ni el CEO català no havien arribat a precisar prou.