Fa quatre mesos que Francesc Garriga (Súria, 1983) ha tornat a Catalunya, després de treballar quatre anys com a corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington, uns anys marcats pel retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. A més de la feina del dia a dia, d’aquesta etapa n’ha quedat un llibre, A Washington amb paracaigudes (Pòrtic, 2024), però sobretot una manera molt concreta de mirar els Estats Units a través dels detalls quotidians, les contradiccions i els petits –i grans– xocs culturals.

El 2017 ha sigut el del premi Nobel per a Kazuo Ishiguro, el de les noves novel·les de Xavier Bosch, Pilar Rahola, Javier Cercas i David Trueba -totes elles entre les més venudes de Sant Jordi- i el del retorn de Jaume Cabré amb el recull de contes Quan arriba la penombra. També ha sigut l’any que s’han pogut llegir els llibres premiats amb el Sant Jordi ( El setè àngel, de David Cirici), el Mercè Rodoreda de contes (Vida familiar, de Jenn Díaz) i l’Anagrama ( La memòria de l’arbre, de Tina Vallès). Els estranys, de Raül Garrigasait, ha tingut també una repercussió notable, fet que li ha permès ser reconegut amb el premi Llibreter.

El recurs narratiu de la tensió sexual no resolta entre dos personatges -en general, un home i una dona que se senten irresistiblement atrets l’un per l’altre però que pel que sigui topen amb nombrosos impediments, interns i externs, per culminar la relació- és més vell que l’anar a peu. Des de les comèdies i tragèdies de Shakespeare fins a les screwball comedies de Howard Hawks, Billy Wilder i els seus hereus, tant en literatura com en cinema i televisió trobem milers i milers de relacions entre un home i una dona que sí però no (però sí, però no), i que capturen l’atenció de l’espectador amb tanta força com els misteris i els embolics del thriller més trepidant. Tot i resultar-nos tan familiar i previsible, el de la tensió sexual no resolta, lluny de ser un recurs esgotat, continua sent, si s’executa bé, d’una eficàcia indiscutible. Per constatar-ho, n’hi ha prou de veure com l’han espremut moltes de les millors sèries de la segona edat d’or de la televisió que van aparèixer a principis del present segle, i que van deixar per a la posteritat unes relacions tan inoblidables -divertides i emocionants- com, per dir-ne només una, la de Josh Lyman i Donna Moss a El ala oeste de la Casa Blanca, un flirteig indefinit però espurnejant que s’allargava durant set temporades.

"Quan va acabar la guerra va començar el nacionalcatolicisme: anys d’església, cerimònia i encens. Jo estudiava als escolapis, i tot estava prohibit. Fins que no vaig fer els 24 anys no vaig baixar del núvol. Les mentides, la por, el pes de les temptacions... aquests anys de la meva vida van neguitejar una manera de ser. Ara és hora de passar comptes, sobretot amb mi mateix". Així parlava Francesc Garriga, mort aquest dimecres Sant Cugat als 82 anys a conseqüència d'una malaltia pulmonar, quan estava a punt de publicar el seu tretzè poemari, 'Swing', a Labreu edicions. L'editorial ha fet públic aquest migdia que el llibre apareixerà a mitjans de mes. El funeral se celebrarà demà a les quatre de la tarda al tanatori de Sabadell. En aquest enllaç podeu veure l'edició del programa '(S)avis' on el poeta va conversar amb el periodista Josep Puigbó i va recitar alguns dels seus poemes. Amb motiu de la mort de Garriga, el Canal 33 el tornarà a emetre aquesta nit a les deu. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha expressat el seu condol per la mort del poeta, i n’ha destacat "la seva ironia, la desmitificació que feia de la figura del poeta i la contundència dels seus escrits, amb un llenguatge propi i característic". Així mateix, Mascarell ha subratllat que "la poesia de Francesc Garriga és reivindicada per la generació dels joves poetes dels anys noranta i els primers dos mil. La seva veu es barreja amb la dels joves que han portat la poesia als bars i les àgores".

Organitzada per Òmnium Cultural i amb la participació de l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació de Tarragona, la 62a Nit de Santa Llúcia ha mostrat una vegada més la seva centralitat en la promoció de les lletres catalanes premiant Màrius Serra amb el Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 €.