L'any més exitós de la història de la banca espanyola no ha estat un èxit per a totes les entitats. La filial espanyola de Triodos, el banc ètic d'origen holandès, ha anunciat aquest dijous unes pèrdues de 3 milions d'euros. Els resultats contrasten amb els guanys del 2023, que van ser de 77 milions. Aquest daltabaix en els resultats té una explicació: les polèmiques CDA de Triodos.

"Això és l'últim insult de Triodos". Amb aquesta contundència s'expressava aquest divendres Mar Villanueva, portaveu de la Plataforma d'Afectats pels CDA a Catalunya. Els CDA són un producte de risc que el banc ètic d'origen holandès va començar a comercialitzar a Espanya l'any 2012. Prometien bones rendibilitats i l'entitat assegurava que era segur i no especulatiu; per aquesta via van aconseguir captar uns 1.200 milions d'euros dels estalvis de 46.500 clients a tot Europa. D'aquests, 7.450 són a Espanya, majoritàriament a Catalunya. La indignació dels clients que van comprar CDA s'explica per l'anunci del banc, fet avui mateix, segons el qual oferirà 10 euros per cada títol als clients que renunciïn a qualsevol reclamació judicial o extrajudicial.

El periodista i presentador Espartac Peran (1972) va créixer darrere el taulell de la peixateria que tenia la família al mercat de la seva ciutat natal, Mataró: "Els primers calés jo els faig venent peix. Recordo perfectament el meu sou, de 5.000 pessetes (l’equivalent a 30,05 euros) per treballar des de les dues de la matinada fins a les cinc de la tarda". Entrar al món laboral des de ben jove li va ensenyar a gestionar les seves finances: "Hi havia una part dels diners que eren per estalviar. I la moto, si la necessitaves, no te la compraven els pares. El dia que tu tenies els diners, te la compraves. I si no els tenies, te'n compraves una de segona mà".

Clients i experts havien avisat que les preferents de Triodos perdrien el valor quan es reobrís el mercat i el temps els ha donat la raó. Després de quaranta mesos d'espera, el controvertit producte, que valia 84 euros el març del 2020 i que no es va poder vendre durant més de tres anys, ha perdut en només dues setmanes el 65% del valor.

“Què és això de vendre? Aquí es holdeja, es holdeja amb collons!” Són paraules de Wall Street Wolverine, un youtuber espanyol que ha guanyat fama en els darrers anys en el món de les criptoinversions i que convidava els seus seguidors a no desfer-se dels seus actius encara que hi haguessin acusades caigudes. Però el cert és que en el darrer any s’han succeït els escàndols i les fallides de plataformes de criptoactius, volatilitzant els estalvis de molts inversors; fins i tot el bitcoin, la criptomoneda més sòlida, cotitzava el novembre del 2021 a 56.000 euros i ara transita al voltant dels 16.000. Pel camí molta gent hi ha perdut diners, i malgrat l’estereotip, els que han fet el pas van molt més enllà de joves postadolescents. 

Resultat provisional als jutjats: quatre resolucions a favor dels clients, i quatre a favor de Triodos. Més de 7.000 clients a Espanya tenen part dels seus estalvis congelats en un producte de risc que els va vendre Triodos Bank i estan pendents d'aquest còmput de sentències per saber quines possibilitats tenen a la via judicial per reclamar aquests diners. La novetat d'aquest dilluns és la primera sentència que s'ha publicat a Catalunya: l'entitat ètica d'origen holandès haurà de tornar a un particular els 18.000 euros que va invertir el 2011 i el 2018 en Certificats de Dipòsits d'Accions (CDA). Aquest producte, conegut com les preferents de Triodos per la seva similitud amb el controvertit producte financer que va enxampar milions de clients durant la primera dècada d'aquest segle, s'ha endut un sever correctiu per part del titular del jutjat de primera instància número 54 de Barcelona.

L'escàndol de les CDA, les preferents que va comercialitzar Triodos Bank per captar 1.200 milions d'euros de 46.500 clients, 7.000 dels quals a Espanya, comença a rebre les primeres sentències judicials a Navarra, i l'ARA ha tingut accés a una d'aquestes sentències. El jutjat d'instrucció número 5 de Pamplona ha condemnat el banc amb seu als Països Baixos a retornar a un client els 5.994 euros que va invertir en aquest producte financer de risc, més els interessos pel temps que no ha comptat amb aquests diners.

Des que a principis d'aquest any es va saber que milers de clients de Triodos Bank a Europa havien vist com el banc ètic els congelava els estalvis que havien invertit en un producte de risc anomenat CDA, l'entitat holandesa havia mantingut un mutisme absolut sobre quina era la quantitat total de diners que havia captat amb aquesta fórmula. Sí que se sabia que hi havia 46.500 afectats al conjunt del continent, 7.000 d'ells a Espanya, i s'especulava que l'estalvi mitjà rondava els 30.000 o 40.000 euros, projecció que feia pensar que el volum total de fons atrapats en aquest producte (conegut també com les preferents de Triodos per la seva similitud amb l'escàndol d'aquell altre producte de risc) eren uns 1.600 milions d'euros.

La pregunta ha volat pel WhatsApp. L’entitat holandesa, amb una important presència a Espanya que es va veure reforçada per la seva condició de banc ètic just després de la crisi financera, ha estat protagonista en els últims mesos d’una agra polèmica pels CDA, un producte financer de risc que ha deixat congelats els estalvis de 7.000 clients a Espanya i 46.500 en el conjunt d’Europa. 

“Un banc on compta alguna cosa més que els diners”. Aquesta frase acompanyava el logotip de Triodos, el banc ètic holandès, al fulletó on comercialitzava els seus certificats de dipòsits d’accions (CDA), un producte que va començar a llançar fa quatre dècades. Malgrat el missatge, milers de clients de l’entitat que van comprar el producte s’han vist amb els seus estalvis segrestats i amb unes pèrdues més que probables. 

L'Audiència Nacional ha suspès avui 'sine die' el judici per les preferents de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), després que les acusacions particulars s'hagin retirat i només es mantingui la de l’Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), ja que tampoc la fiscalia exerceix l'acusació.

"Estic desitjant que acabi el meu curs escolar; tinc un estiu mogudet, no m'avorriré. L'última setmana de juliol navegant a Turquia, la primera d'agost cuidant el negoci, i després em retiraré entre la Costa Blava, també en vaixell, Sotogrande i més Madrid, i acabaré amb la meva filla i l'aspirant a Miami". Així explicava Miguel Blesa, el juliol del 2009, com serien les seves vacances, segons es pot llegir als correus que va publicar aleshores 'El Mundo'.

Joan Maria Nin (Barcelona, 1953) era l’home escollit per Isidre Fainé per reemplaçar-lo al capdavant de La Caixa. El seu fitxatge del Sabadell va enfrontar les dues entitats i el seu sobtat adeu, l’any 2014, de CaixaBank va fer córrer rius de tinta i especulacions. Després d’un silenci de gairebé tres anys, Nin publica 'Por un crecimiento racional', en què explica com vam arribar a la crisi i com ell, primer executiu de CaixaBank, va ajudar a resoldre-la des del despatx de la cancellera Angela Merkel. Malgrat això, no es va lliurar de les crítiques del seu editor: “Escolta, Joan Maria, aquest és un llibre inhumà”, li ha retret. Nin, que viu entre Nova York, París, Madrid i Barcelona, diu que, si parlés d’anècdotes, el seu llibre seria “número u en vendes”, però això no li interessa: “És un llibre acadèmic”.

“Sí que em fa la sensació que he pogut ser un pèl ingenu, però tampoc et planteges que un banc et pugui enganyar”. Qui parla és Juan Pablo Botija, veí de Granollers. Aquest cuiner de 39 anys ha patit en primera persona dues de les polèmiques bancàries més grans de la història recent: preferents i clàusules terra.

Un jutge ha rebutjat aquest dimarts parcialment la demanda col·lectiva d'Adicae per la venda de preferents de Caja Madrid perquè l'associació de consumidors va presentar una acció col·lectiva en lloc d'una d'individual de nul·litat per error en el consentiment, amb la qual cosa l'entitat no haurà de tornar als clients els diners invertits.

L'Audiència de Barcelona ha dictaminat que CatalunyaCaixa retorni a una octogenària amb estudis primaris els 54.000 euros que va invertir el 2009 en unes participacions preferents de l'entitat. La sentència, consultada per Europa Press, considera que la dona no va rebre la informació adequada a l'hora de fer l'operació: "Qui havia d'haver facilitat la informació adequada no ho va fer, facilitant que la client es creés una representació equivocada de la realitat".

El secretari general d'ICV, Josep Vendrell, ha assegurat que la seva formació presentarà denúncia al jutjat d'instrucció de Mataró contra l'exdirector general de Caixa Laietana, Pere Antoni de Dòria. Després del documental de TV3 d'aquest diumenge, els ecosocialistes veuen "nous indicis" perquè la justícia investigui "per la via penal" les vendes de preferents i de deute subordinat de la seva família. Vendrell ha defensat que no pot quedar "impune" un cop, diu, "queda acreditada la falsedat" de Dòria, sobretot després que un testimoni admetés "pressions per accelerar i prioritzar" la venda de les preferents dels Dòria Cabot per "ordre del 'gran jefe'", ha dit Vendrell.

L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat Bankia a tornar 60.900 euros a una dona gran analfabeta que va comprar participacions preferents de Caja Madrid el 2004 i el 2006 sense haver rebut una informació clara i adequada al seu perfil inversor.

La investigació contra part de l'antiga cúpula de Caixa Laietana pel cas de les preferents avança, però molt lentament, amb entrebancs que allarguen el procés.