Des de fa anys, la coreògrafa i bailaora María Pagés (Sevilla, 1963) utilitza l'art per reivindicar el paper de la dona a través dels clàssics i també en el món actual. "Des que vaig visitar el Prado per primer cop i vaig veure que no hi havia cap quadre exposat fet per una dona, sento la necessitat de posar en valor el paper femení en l'art", afirma la creadora. Aquesta és la línia que ha seguit amb espectacles com Yo, Carmen, que es va poder veure al Temporada Alta el 2016, i que continua ara amb De Scheherezade. Es tracta d'un muntatge de gran format, amb 14 intèrprets a l'escenari, que s'estrenarà al Teatre Jardí de Figueres aquest dissabte dins del festival gironí.

Hi ha un intangible a La guitarra flamenca de Yerai Cortés que costa d’objectivar. I és que és una pel·lícula en la qual es noten les ganes que l'equip tenia de fer-la. En aquest documental sobre el guitarrista flamenc que va enlluernar C. Tangana es percep passió per compartir una història, il·lusió per fer-ho amb un art que per als seus creadors és nou (Antón Álvarez, és a dir, C. Tangana, debuta com a director amb aquest film) i, en general, fam per comunicar. Tot això és molt relatiu en una disciplina tan col·lectiva i en una indústria amb tants interessos com el cinema. I, com deia abans, no deixa de ser una apreciació sobre uns actius molt eteris. Però, com el duende, si hi són, es noten.

Ana Morales (Barcelona, 1982) va néixer i créixer a Catalunya, dins d'una família de pares andalusos que li van transmetre la passió pel flamenc des que era ben petita. Unint la tradició amb l'avantguarda, la bailaora i coreògrafa ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Danza 2022 i s'ha convertit en un dels noms de referència del flamenc contemporani. L'any passat va estrenar l'espectacle Peculiar al Festival Grec i ara té una peça inèdita per al festival Flamenco 22 Nou Barris, de Barcelona, que es podrà veure el 22 de juliol a les 22 h. A més a més, l'1 d'agost portarà l'espectacle En la cuerda floja al Festival de Peralada.

El partit d'extrema dreta flamenc Vlaams Belang ha utilitzat la imatge corporativa de la famosa marca de mobles sueca Ikea per fer una campanya de propaganda política contra la immigració i els refugiats que arriben a Bèlgica. Ha batejat el seu pla contra l'entrada de nouvinguts amb la sigla IKEA ("la immigració pot ser realment diferent", traduït del flamenc), fa servir els colors corporatius de la companyia –que coincideixen amb els de la formació– i el seu logotip.

Amb el recent Premi Princesa d'Astúries de les Arts sota el braç, la bailaora María Pagés torna a Barcelona per estrenar nou espectacle: De Scheherazade a Yo, Carmen. "Arribem pletòrics", afirma. El que havia de ser només una revisió de Yo, Carmen, la pandèmia ho ha convertit en un espectacle nou de cap a peus, que parteix de la història de Les mil i una nits i tracta de la violència entre els homes. "És un espectacle sobre la por, sobre la por pel que passa i pot passar. L'equilibri de la postguerra s'està perdent, la democràcia està en dubte i la societat del benestar està en perill. Ens l'estem jugant", alerta el dramaturg El Arbi El Harti. Aquest serà un espectacle de flamenc per conjurar els fantasmes. De Scheherazade a Yo, Carmen es podrà veure al Gran Teatre del Liceu del 26 de maig al 3 de juny i és una coproducció de María Pagés –que a més de la seva companyia ara dirigeix un centre coreogràfic a Fuenlabrada–, del mateix Liceu i de l'Abu Dhabi Festival.

El bailaor i coreògraf Israel Galván i el cantaor Francisco Contreras, conegut artísticament com el Niño de Elche, són dos dels grans noms del flamenc més trencador. Inconformistes i inquiets, els dos artistes havien tingut trajectòries en paral·lel fins que un viatge al Japó els va unir. "Un tablao flamenc em va demanar que fes alguna cosa, el que em vingués més de gust. Vaig dir-los que no portaria ni guitarristes ni cantaors, que hi aniria amb el Niño de Elche", explica Galván. Els dos artistes van idear la proposta al vol d'anada cap al país nipó, on la van estrenar, i la van anomenar Mellizo doble. Des d'aleshores l'han portat al festival d'Avinyó i a Madrid, i aquest dissabte aterra al Teatre Municipal de Girona dins el Temporada Alta.

Nascut en diferents barris de Girona, alguns dels quals en risc d’exclusió, el Festival FlamenGi celebrarà la seva tercera edició entre el 12 i el 25 d’octubre amb les actuacions d’Anna Colom, José de los Camarones i Lorena Oliva com a caps de cartell. La direcció del festival ha apostat per artistes locals i amb una mirada femenina: 31 dels 33 artistes programats són catalans i molts d’ells són dones. L’objectiu del festival és trencar alguns dels estereotips que hi ha amb el flamenc i acostar les novetats del gènere en combinació amb propostes més tradicionals.

L'històric Tablao Flamenco Cordobés, situat a la Rambla de Barcelona, reobrirà el 19 de juny, després de catorze mesos de tancament per la pandèmia, durant la qual va celebrar el 50è aniversari. Ho farà amb les limitacions d'aforament que imposen les mesures de prevenció del covid-19, i únicament els dissabtes, en una sola sessió.

El cantaor Israel Fernández és una d’aquelles estrelles que passen de tant en tant pel firmament flamenc. Ho corrobora el disc Amor (Universal, 2020), un estimulant mà a mà amb el guitarrista Diego del Morao que aquest dijous presenta en directe a la Sala Barts de Barcelona (20 h). Però, de fet, ja brillava a Universo Pastora (2018), l’homenatge a Pastora Pavón, la Niña de los Peines, que va mobilitzar elogis de Miguel Poveda, Arcángel i Sara Baras, la bailaora a qui Fernández ha acompanyat molt anys. També n'és admirador el Guincho, el productor de Rosalía. Comparteix cartells amb Farruquito, Estrella Morente i Duquende, i aquí i allà venen les comparacions amb Camarón de la Isla, un mirall al qual no tothom pot aguantar la mirada.

Quan era petit, Manuel Liñán (Granada, 1980) es tancava a la seva habitació per ser lliure. Allà es vestia amb les faldilles de la mare, es maquillava i imitava els moviments de les grans ballarines de flamenc. "A l'escola de dansa em deien com m'havia de moure i com estava prohibit fer-ho. Com que era un home me n'ensenyaven d'una determinada manera, i això em va traumatitzar molt", explica el ballarí. Si ballava com les dones es convertia "en un objecte de burla" i sentia "que no estava a l'altura de la societat", afegeix. Liñán va conviure durant molts anys amb aquell secret guardat dins seu, fins que es va adonar que necessitava portar-lo a l'escenari. "Volia posar-me la bata de cola, maquillar-me, posar-me perruca i no haver de donar explicacions", afirma. Ara s'ha tret l'espina amb ¡Viva!, que es podrà veure divendres, dissabte i diumenge al Mercat de les Flors.

Fa algunes setmanes parlava de l’origen de la plaça Espanya i del desaparegut Teatre España, a la cantonada amb el Paral·lel. En aquell article citava dues ballarines gitanes que van despertar la meva curiositat. De la primera en parlava La Campana de Gràcia, l’any 1916, quan descrivia un cafè concert del Paral·lel atapeït de meuques, anomenades papallones, i pagesos que hi deixaven el sou. L’estrella principal d’aquell local era la Bella Patatetes, a la qual un senyoràs feia proposicions ben deshonestes. De la segona en vaig tenir notícia per un article de Rosa Maria Arguimbau, a la revista Imatges del 1930, on parlava dels gitanos que es reunien al cafè de La Pansa i al bar del Teatre España. I de les ballarines de flamenc que hi actuaven, com la Patatetes i el seu posat innocent; la Tomacons, de gràcia andalusa, i la Chicharra, descrita com una vampiressa, totes tres triomfadores als escenaris de l’Exposició Internacional del 1929. Unes dones que tenien en comú haver nascut a Hostafrancs, en una època en què aquest barri va donar grans artistes a la nostra ciutat.

El 27è festival Ciutat Flamenco finalment se celebrarà del 24 al 31 d'octubre i començarà amb un plat fort: l'homenatge a les sessions de gravació i el posterior concert que el cantaor Enrique Morente i el bateria de jazz Max Roach van oferir a la Biennal de Sevilla el 1992, que ha servit d'inspiració per a l'espectacle Morente & Roach in memoriam. "Ens vam reunir trenta persones en una casa rural de Cazalla de la Sierra durant deu dies. Els assajos eren meravellosos i a les nits es muntaven uns saraus i unes jam sessions increïbles. Hi havia Raimundo Amador, Juan i Pepe Habichuela i una joveníssima Estrella Morente", recordava Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics. David Albet s'encarregarà de la producció de l'espectacle i la direcció anirà a càrrec del director artístic del festival, David Leiva, que unirà músics vinculats al Taller de Músics i de l'Esmuc. "La posada en escena serà un fet històric i marcarà l'abraçada que es donen dues escoles agermanades", diu Cabrera.

El músic Chano Domínguez ha guanyat el Premio Nacional de músiques actuals que concedeix el ministeri de Cultura i Esports, valorat en 30.000 euros. El jurat l'ha distingit per la "seva llarga trajectòria de quatre dècades dedicades a la música com a compositor, intèrpret i arranjador", que l'han portat a ser "un dels més grans representats del jazz flamenc". Li reconeixen també un "estil molt personal".

Tarantos, Tablao Flamenco Cordobés i Tablao de Carmen, els tres locals flamencs més antics de Barcelona, s'han unit en la Plataforma Tablaos Emblemàtics per demanar ajuda urgent a les administracions. Tancats durant mesos per la pandèmia del coronavirus i sense previsió que se'ls autoritzi a obrir aquest estiu, auguren que no podran tornar fins a la primavera del 2021, i reclamen un "programa d'ajudes" públiques per sobreviure, ells i "el 90% dels artistes flamencs catalans que en depenen econòmicament", segons explica l'ACN. Que es prorroguin els ERTO fins a superar la pandèmia, poder programar en espais a l'aire lliure, suport econòmic i l'esponsorització d'un Festival de Tablaos Flamencs són algunes de les ajudes que han sol·licitat aquest dimecres.

Matías López Expósito, 'El Mati', de Barcelona, ha guanyat la Lámpara Minera en la 59a edició del Festival del Cante de las Minas de La Unión. El jurat ha decidit premiar-lo "pel seu domini i coneixement dels cants miners i demostrar la seva solvència en altres estils flamencs". El premi està dotat amb 16.000 euros. A més, el cantant barceloní també ha obtingut el primer premi de Mineras, de 5.000 euros, i el premi del Grup III de Cantes Bajos Andaluces, també de 5.000 euros, per la seva interpretació de 'seguiriya' i 'tientos'.

Després de la intensitat conceptual d’ Enlorquecido, Miguel Poveda signa un autoretrat musical: El tiempo pasa volando. 30 años en la música (Concert Music). En el primer CD d’aquest àlbum doble versiona glòries de la rumba del Pescaílla, Bambino, El Luis, Los Chichos i Tijeritas, entre d’altres, i en el segon mostra la cara més estrictament flamenca. Totes dues cares seran presents en el concert d'aquest divendres al Caixabank Polo Music Festival de Barcelona

El cantaor Enrique Morente plorava d’emoció amb les obres de Pablo Picasso, i ahir a la nit la seva família va emocionar profundament el públic que es va reunir a la sala Las Meninas del Museu Picasso de Barcelona per veure’ls interpretar la performance Compases, silencios y libertad. Una quinzena de membres de la família Morente, encapçalada per la viuda del cantaor, Aurora Carbonell, que també és la creadora de la peça, van començar reproduint la disposició dels personatges de l’obra de Velázquez al so d’una toná com les del cantaor i van acabar festivament cantant i ballant “ a los ojos de Picasso ” i “ al cante de Morente ” davant Las Meninas en blanc i negre de Picasso.