L'impacte de la crisi sanitària que fa mesos que s'intueix sobre les entitats socials ja té xifres. Segons les dades de l'Anuari Covid-19 que ha elaborat la patronal de les entitats, La Confederació, el 94% de les entitats no lucratives que presten serveis d'atenció a les persones tancaran el 2020 amb pèrdues. Només un 6% esperen tancar en números verds: "És un impacte molt important", assegura el president de la patronal d'entitats, Joan Segarra.

La patronal de les empreses sense ànim de lucre que formen el tercer sector a Catalunya, La Confederació, ha posat xifres al forat que ha generat en aquestes entitats la crisi sanitària del covid-19. Segons la patronal, l'impacte econòmic per a aquestes empreses ja ascendeix fins als 618 milions d'euros, per la qual cosa han tornat a demanar "mesures urgents" per fer front a la situació.

Les entitats socials que treballen amb persones vulnerables a Catalunya són, en un 89%, petites i mitjanes empreses sense ànim de lucre i ara adverteixen que, amb la crisi sanitària, els seus comptes estan al límit. Així ho denuncia La Confederació, l'organització empresarial que representa i agrupa més de 1.200 empreses no mercantils (associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions) que presten aquests serveis d’atenció. "Som entitats, però també un sector econòmic que, a més, està en la primera línia d'aquesta crisi, atenent persones", reivindica el president de l'organització, Joan Segarra.

La Confederació del Tercer Sector ha fet entrega aquesta tarda de la tercera edició dels premis del sector. L'organització empresarial ha valorat l'esforç que han fet algunes de les entitats socials que representa en àmbits com el voluntariat, la innovació assistencial i la inclusió de adolescents i joves migrants sols. Així, a l'acte d'aquesta tarda –que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra–, aquesta patronal ha guardonat els projectes socials d'Ilersis, ECOM, la Federació de Voluntariat Social i Eduvic, una de les empreses que gestiona més centres de menors estrangers a Catalunya.

El secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, ha defensat aquest dimarts que la posició majoritària del seu partit és "aspirar a més autogovern", tot respectant el "marc legal" i plantejant una "superació" del marc autonòmic cap a un "model confederal" amb una reforma de la Constitució.

La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha augurat aquest dissabte que Unió acabarà sumant-se després de les eleccions municipals al full de ruta consensuat per partits i entitats sobiranistes, i també ha convidat a fer-ho el líder democratacristià, Josep Antoni Duran i Lleida. En una entrevista d'Europa Press, ha recordat que la confederació amb la resta d'Espanya que defensa Duran implica que abans Catalunya sigui independent, i constata que l'ANC "té molts socis d'Unió i que són molt independentistes", inclosos alcaldes i regidors. "Crec que Unió s'hi sumarà. Quan tu et confederes, ho fas des de la llibertat, i si no, no és una confederació: és submissió", ha afegit Forcadell.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat aquest dimecres a 'Los desayunos de TVE' que la prioritat del seu partit "és garantir la governabilitat i l'estabilitat econòmica", tot i que ha valorat "positivament la proposta del president Artur Mas". "Hem de parlar amb ell per saber més. Estem oberts a parlar", ha apuntat, malgrat que ha considerat que "té sentit que les eleccions serveixin per fer allò que no has pogut fer en un referèndum".

"Per què ens hem de definir sempre sobre si volem o no volem la independència?", s'ha preguntat el líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, en una entrevista a RAC1. "Hi ha molta gent que creu que això es fa en 24 hores. Les coses no es poden fer d'aquesta manera. El primer objectiu de CDC, compartit per ERC, és defensar que el Parlament de Catalunya torni a aprovar una resolució a favor del dret a l'autodeterminació, després ja en parlarem", ha afegit. És per això que ha assegurat que "no és veritat que Duran o Unió no vulgui seguir el procés sobiranista".

El 16è congrés de CDC va fixar la recerca d'un estat propi com una de les prioritats del partit. Durant la setmana després del conclave, els dirigents d'Unió, l'altre soci de la federació CiU, es van veure obligats a respondre què els semblava aquest nou horitzó que havia fixat Convergència. "La posició democristiana és plenament compatible amb el que surt del congrés dels nostres socis", es van afanyar a assegurar els líders d'Unió. Tot i això, els eixos de les ponències dels dos partits, que presenten un diagnòstic de la situació similar, difereixen en l'estació final a assolir i en altres aspectes: