La història de Jeffrey Epstein no és només la d’un pederasta que tenia una xarxa de prostitució al servei d'homes rics de tot el món. La història de Jeffrey Epstein és també una història de diners i política i, sobretot, de poder. Epstein utilitzava el sexe per comprar favors i influència. Però també per obtenir informació i fer créixer la seva fortuna. El magnat nord-americà, que es va suïcidar el 2019 a la presó de Nova York, tenia una xarxa de còmplices que li aconseguia joves models i menors. Però ell també era el gran artífex de la trama. Què volien els rics que hi acudien? Ell els ho aconseguia i els obria les portes de l’illa Little Saint James: un paradís al Carib on convidava algunes de les persones més influents del planeta i on algun d’aquests homes van agredir i violar desenes de menors.

En els darrers anys, el PSOE ha intentat en diverses ocasions, i amb diferents mecanismes, introduir modificacions en l'àmbit legal que condueixin a l'abolició de la prostitució. Sempre que ho ha provat, però, ha topat amb l'oposició de la majoria de socis. Fa pocs dies, i setmanes després que sortissin a la llum els àudios d'Ábalos i Koldo en què parlaven de contractar prostitutes, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, assegurava que ara és el "moment polític" per tornar-ho a intentar. Serà un camí novament difícil per als socialistes, ja que fins i tot el seu soci de govern, Sumar, es mostra contrari al plantejament que sosté el PSOE en aquesta qüestió. Ara bé, l'executiu té dos fronts oberts en matèria de violència masclista en què podria tenir més èxit.

El Congrés dels Diputats ha avalat la presa en consideració, és a dir, que es pugui debatre i tramitar la llei abolicionista presentada pel PSOE. Els socialistes havien presentat aquesta norma després de l'estira-i-arronsa al voltant de la llei del només sí és sí, que va acabar deixant aparcats tots els articles vinculats a la prostitució. Amb 232 vots a favor, entre els quals els del PP, 38 en contra i 69 abstencions, la proposició de llei que té per objectiu "prohibir el proxenetisme en totes les seves formes" inicia el seu tràmit. Tot i que la majoria de la cambra baixa espanyola ha permès que la norma pugui començar el seu tràmit parlamentari, el debat no s'ha escapat de la divisió que genera, en particular a l'esquerra.

Les treballadores sexuals tenen dret a sindicar-se. El Tribunal Suprem ha corregit l'Audiència Nacional i avala els estatuts del sindicat Organització de Treballadores Sexuals (Otras), sense entrar a valorar si la prostitució és una activitat legal o no, una tasca que deixen en mans del Congrés. El contingut complet de la sentència es farà públic d'aquí uns dies, però les entitats a favor de la regularització han rebut la decisió com un "avenç" perquè "dota de drets laborals" un col·lectiu que ha quedat al marge de les mesures de protecció i les ajudes per pal·liar la paralització imposada per la pandèmia. En canvi, des de posicions abolicionistes es valora que els jutges hagin deixat clar que la prostitució per compte d'altri no és una feina i, per tant, defensen que no és una legalització encoberta.

Agents de la Policia Nacional han desarticulat una organització internacional que explotava dones de nacionalitat romanesa. L'operació s'ha fet en el marc d'un equip de treball format per Espanya, Romania, Suïssa, la República Txeca i el Regne Unit, coordinat per Eurojust i amb la col·laboració de l'Europol.

La Fiscalia francesa ha demanat aquest dimarts l'absolució de l'exdirector de l'FMI Dominique Strauss-Kahn del càrrec de proxenetisme agreujat per falta de proves.

El lletrat que defensa Dominique Strauss-Khan ha criticat la mediatització del cas del seu client. El delicte de proxenetisme que se li atribueix "no existeix", segons afirma Richard Malka, que afegeix que "un colossal desplegament policial, judicial i mediàtic" han servit per "esquerdar i seccionar la seva vida privada".