La sanitat catalana està en crisi i s’enfronta a una sèrie de reptes genèrics importants: el canvi climàtic, la globalització, les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, a més d’alguns de més específics com la insuficiència pressupostària, la manca de personal mèdic i d’infermeria i els canvis demogràfics.

Aquesta tardor està previst que s'aprovi la llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària. Si s'acaba produint, suposarà una fita transcendental –sense exagerar– en la manera en què entenem en aquest país la cobertura de les necessitats materials i sanitàries dels ciutadans, amb un ampli consens sobre la seva interrelació.

Tot just un mes abans que el coronavirus irrompés a Catalunya, l'economista Guillem López-Casasnovas, constatava en el seu llibre La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança que el pressupost anual que s'hauria de dedicar a la sanitat hauria d'incrementar-se en més de 5.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys. Ara, i després de les greus conseqüències d'una pandèmia devastadora en l'àmbit assistencial, el comitè d'experts designat al mes de juliol pel president de la Generalitat, Quim Torra, i encapçalat pel cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha elaborat, entorn d'aquesta premissa, un guió de 30 mesures per enfortir el sistema sanitari.

A la matinada, després d’una de les nits més dramàtiques de la història recent del Congrés, els republicans van tornar a fracassar ahir en el seu intent de revocar la llei sanitària impulsada per Barack Obama i coneguda com a Obamacare. Ni les pressions del president nord-americà, Donald Trump, ni del seu vicepresident, Mike Pence -que es va desplaçar fins al Capitoli- van servir de res. Una majoria de senadors, entre ells tres republicans, van votar contra un projecte de derogació parcial de l’Obamacare.

Vuit comunitats autònomes seguiran atenent, cada una a la seva manera, els immigrants irregulars no comunitaris que viuen a l'Estat. A banda de Catalunya, també s'han rebel·lat Andalusia, Astúries, les Canàries, el País Basc, Navarra, Castella i Lleó i Galícia, que ignoraran la normativa del ministeri de Sanitat que entra en vigor aquest dissabte i que només permetrà prestar assistència als sensepapers que no hagin cotitzat a la Seguretat Social als serveis d'urgències, maternitat i atenció infantil fins als 18 anys.

Dues de les cadenes més importants dels Estats Units han errat el tret sobre la sentència del Tribunal Suprem per la reforma sanitària de Barack Obama. Tant la CNN com Fox News l'han declarada inconstitucional en un primer moment. Pocs minuts després han hagut d'afanyar-se a corregir-ho, tant a la pantalla com també per Twitter. La cadena ABC informa que l'error també va sacsejar el propi president nord-americà, ja que s'estava informant a la sala Oval de la Casa Blanca a través de les dues cadenes. Segons els seus assessors, Obama no es ni immutar quan per uns moment va veure com havia perdut l'aposta més important de la seva legislatura. Poc després van entrar a la sala part del seu equip per felicitar-lo i amb la sentència impresa en mà.

El president dels EUA, Barack Obama, ha assegurat que l'aval que ha rebut de Suprem aquest dijous la seva reforma sanitària és una "victòria per tothom arreu d'aquest país".

La decisió global significa una victòria majúscula per als demòcrates i per a Obama, ja que aconsegueixen que tiri endavant la reforma sanitària més important dels Estats Units des de la creació del 'Medicare' als anys 60.