Repassem alguns dels primers mòbils que van integrar funcions que ara ens semblen ordinàries però que van suposar una revolució. Originàriament, la seva tecnologia era molt limitada, a més de tenir unes dimensions molt diferents de la majoria dels models comercials actuals.

Tant empreses com entitats públiques tindran prohibit fer servir un número de mòbil per realitzar trucades comercials. L'objectiu d'aquesta mesura, inclosa en una ordre ministerial del govern espanyol que s'acaba d'aprovar, és evitar les estafes de suplantació d'identitat que es fan a través de trucades o SMS.

La targeta digital de transport T-Mobilitat ja es pot fer servir a tots els telèfons, tinguin el sistema Android o iOS (el sistema operatiu desenvolupat per Apple i que instal·la als seus telèfons iPhone). Fins ara només els usuaris dels primers aparells podien validar el bitllet de transport amb el mòbil. Però des d'aquest divendres el sistema ja està disponible també per als clients de la marca de la poma. "S'ha treballat molt per poder oferir als usuaris aquest servei abans que s'acabi l'any i és una fita molt important", ha destacat Manuel Valdés, director general de l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM).

"Putes calentes i trapelles", "Pluja daurada a Barcelona" i "Semen a la cara a prop de Santa Coloma de Gramenet" són tres exemples dels molts anuncis pornogràfics que pots trobar per internet. Aquests en concret, a més, tenen un element en comú: comparteixen telèfon de contacte. Ara bé, quan truques al 900 800 046, no pots concertar cap cita amb una treballadora sexual ni posar-te en contacte amb altres persones que també busquin sexe, ja que aquesta no és la finalitat del telèfon. Més aviat, és trobar feina: "Està trucant al servei d'atenció ciutadana del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya". Una veu seriosa llegeix aquest missatge, lluny de qualsevol de les promeses sexuals que apareixien en aquells anuncis. Es tracta d'un telèfon del SOC que la setmana passada va patir un "increment molt anormal" de trucades perquè per una possible bretolada, de sobte, apareixia en centenars de pàgines pornogràfiques i de contactes.

14. Aquesta era la fita. Arribar als 14 de la meva filla gran sense comprar-li telèfon mòbil. Era una proposta plena de fissures. Jo mateixa era conscient que com a molt aguantaria fins als 13. Seria tot un èxit si ho aconseguia. A 6è de primària, els Reis van portar el mòbil a la majoria d’alumnes de la classe que quedaven sense. Només quatre van acabar el curs sense tenir-ne. Entre ells, la meva filla. “Sí, esclar”, em contestava, burleta, quan li recordava que l’edat pactada a casa eren els 14. L’estiu va ser tranquil, sense cap tipus de pressió. Però tan bon punt va començar el curs es va activar l’operació #Vullunmòbil. A 1r d’ESO tots els alumnes en tenen un. Tots i cadascun dels més de 100 alumnes de les cinc línies de primer tenen mòbil. A 1r C, la meva és l’única que continua sense. El #Vullunmòbil ha pres incomptables formes durant aquests dos mesos i escaig que portem de curs. La meva contraofensiva, evidentment, fa aigües per tot arreu. Els grups de WhatsApp de les amigues queden en silenci quan afegeixen el meu número. Soc una mare i això talla les converses, per molt que doni garanties de no llegir-les sense permís. A l’institut està prohibit l’ús de dispositius electrònics, hi ha cartells que ho adverteixen i a les reunions de pares sempre s’ha explicat així, però tots els alumnes el porten a sobre quan van a classe. Si el treuen de la motxilla a l’aula, al passadís o al pati i tenen la mala sort que un professor els enxampa, els el requisen fins al final del dia. Una normativa de cotó fluix que ha acabat desarmant la meva estratègia antimòbil. Fa un parell de setmanes, a l’assignatura d’experimentals, el professor va demanar als alumnes que traguessin el telèfon per estudiar l’eclipsi lunar: amb la llanterna del mòbil havien d’il·luminar una esfera que representava la Terra. Touché.

Primer va arribar la rodeta giratòria amb incrustacions de pedreria. Després un telèfon amb forma de llavis de color cirera i una hamburguesa amb formatge. L’estiu passat, Chanell Karr va acabar reunint una col·lecció de sis telèfons fixos. El més recent, un model sense fils taronja fabricat com a article promocional de la pel·lícula de 1986 La chica de rosa. Tot i que només en té un de connectat, tots funcionen. “Durant la pandèmia volia desconnectar de tot el que et distreu d’un mòbil”, explica la Chanell, que treballa en el sector del màrqueting als Estats Units. “Només volia tornar a les formes anàlogues originals, tenir una línia fixa”.

L'última cabina clàssica de Telefónica de Barcelona serà rehabilitada i es convertirà en punt d'intercanvi de llibres. Es tracta d'una cabina model 8595-A –amb sostre, portes i recobriment de vidre– i està situada al número 2 del carrer del Lledoner, al barri de Sant Genís dels Agudells. Telefónica i l'Ajuntament de Barcelona han acordat la seva cessió a la ciutat i a partir de dilluns la cabina es retirarà de la via pública i es rehabilitarà, abans d'instal·lar-la definitivament a la plaça Meguidó, al mateix barri de Sant Genís dels Agudells.

El govern dels Estats Units ha emès una llicència temporal de 90 dies per a la multinacional xinesa Huawei i les seves filials, que l'autoritza a mantenir les activitats necessàries per continuar operant les xarxes existents i donant suport als serveis de telefonia. La tecnològica xinesa va ser inclosa dijous passat en una llista negra d'empreses amb les quals les companyies nord-americanes tenen prohibit fer negocis sense permís del govern.

No hi ha dubte que aquest any podria anomenar-se “L’any de l’osca”. L’osca (notch en anglès), que va presentar inicialment l’Essential Phone d’Andy Rubin (l’inventor d’Android), i que va popularitzar a finals de l’any passat Apple, amb l’iPhone X, ha arribat per quedar-se. De fet, té tot el sentit que, en un moment en què se cerca minimitzar el màxim possible els marcs, i oferir en forma de pantalla la màxima superfície possible d’un telèfon mòbil, es busqui minimitzar al màxim possible l’espai que ocupen els components físics frontals d’un telèfon, com són la càmera i l’altaveu per les trucades (sí, es veu que els telèfons intel·ligents serveixen per fer trucades...).

Mig any després del brillant OnePlus 5 (del qual ja us vaig parlar aquí), i calcant l’estratègia seguida l’any passat amb el OnePlus 3 i el OnePlus 3T, l'exitosa ja-no-tan-startup xinesa OnePlus ha llançat el OnePlus 5T, un telèfon actualitzat, amb una pantalla més gran i una càmera millor. De vegades, costa creure que OnePlus només hagi existit durant quatre anys, passant de ser una petita empresa on calia una invitació per poder comprar el seu telèfon, a ser un dels principals actors del mercat Android. Com vaig comentar amb el model de la primavera passada, enrere queda ja aquella etiqueta de “flagship killer”. Ara, OnePlus aspira a competir al mercat dels telèfons de referència per dret propi, tot i mantenir el seu ADN intentant oferir un producte absolutament prèmium a un preu sensiblement més ajustat que els seus grans competidors.

El telèfon que he fet servir més sovint darrerament és un Samsung Galaxy S8+: costa 909 euros, té pantalla de 6,2 polzades sense marcs, càrrega de bateria sense fils i el puc desbloquejar amb reconeixement facial, amb l’empremta dactilar o amb lectura de l’iris. Des d’ahir, per 101 euros més, es pot comprar també el model Galaxy Note 8 de la mateixa marca, que afegeix doble càmera, llapis tàctil i una pantalla encara més grossa. Per això, quan Apple va desvelar dimarts passat les característiques del seu futur iPhone X -que costarà 1.159 euros en la versió bàsica quan surti a la venda al mes de novembre-, la majoria em van resultar conegudes. A banda dels partidaris més fanàtics de la marca, tothom reconeix que Apple ja no marca la pauta de la innovació tecnològica en la telefonia mòbil. Pràcticament tot el que ofereixen els seus smartphones es podia trobar ja en els d’altres marques, en alguns casos a un preu més assequible.

El telèfon d'atenció per a víctimes de violència masclista de la Generalitat, el 900900120, ha rebut diàriament més de 26 trucades de mitjana, segons les dades de l'Institut Català de les Dones (ICD), que es l'organisme que el gestiona. Entre gener i juliol ha atès 5.631 trucades.

És motiu d'estudi a les universitats, però no cal ser gaire observador per adonar-se que els telèfons mòbils generen addicció. Només cal viatjar en tren, per exemple, per adonar-se de l'abast del fenomen: allà on abans es mirava per la finestra, es tafanejava la resta de passatgers o es fullejava un diari o un llibre, ara hi ha una multitud (a vegades silenciosa, a vegades no) amb el cap cot, mirant i tocant els seus telèfons mòbils. Però, ets realment addicte?

El telèfon d'emergències 112 ha atès 2.763.955 avisos durant el 2014, que suposa un 2,1% menys que l'any anterior, quan es van registrar 2.822.977 trucades. Al voltant del 46% dels avisos -1.283.148 trucades operatives- l'any passat van generar l'activació d'algun tipus de recursos d'emergències. El nombre de trucades operatives representa un augment del 4,5%, respecte l'any anterior. La revetlla de Sant Joan i el dia 2 d'agost, aquest darrer per episodis de pluges intenses i acumulades, van ser els dos dies de l'any en què el 112 va atendre més trucades, concretament 10.266 i 10.180 respectivament.

El fort vent que avui ha fet a Catalunya, amb ràfegues que han arribat als 174 quilòmetres per hora, han provocat talls de llum que han afectat prop de 3.000 abonats. La ventada també ha obligat a interrompre la circulació en tres trams de les línies de rodalia R-3 i R-11.