El procés és senzill: tries la capsa que vols, la pagues i te l’emportes sense saber què hi ha a dins. La botiga Surprise Box no passa desapercebuda al carrer Ferran de Barcelona. És un magatzem (o un pou) de paquets extraviats dels gegants del comerç electrònic com Amazon, Shein, AliExpress o Temu: productes que no han arribat a mans dels seus destinataris. Els vianants hi entren i en surten constantment, intrigats pels objectes que, empaquetats en capses de diferents proporcions i procedència, s’amaguen als prestatges. Molts regiren i sacsegen, intentant esbrinar el contingut d'un paquet, però pocs s'arrisquen a pagar per emportar-se una sorpresa aleatòria. El preu ronda els 24 euros per quilo, i es calcula a les balances que hi ha repartides per la botiga. La intriga és la clau del negoci i l’ARA ha provat l'experiència.

La plataforma de comerç en línia per excel·lència, Amazon, s'ha convertit en els darrers anys també en una porta d'entrada al comerç exterior per a les petites i mitjanes empreses del món. Concretament, a Catalunya, amb dades del 2023, ja són més de 3.500 pimes les que exporten a través de la plataforma –un 15% més que el 2022– i la xifra s'enfila fins als 300 milions d'euros, sent la comunitat autònoma espanyola amb més volum d'exportació mitjançant Amazon. Així ho han explicat aquest dimarts la responsable d'oportunitats de comerç electrònic per a pimes d'Amazon, Coia Pons; la directora de polítiques públiques d'Amazon, Eva Pérez; i Elena Antonijuan, responsable d'ACCIÓ, el programa de comerç internacional de l'Agència per la competitivitat de l'empresa, que depèn de la Generalitat; en una xerrada moderada per la directora d'Innovació de Foment del Treball, Maria Mora.

Amazon va tancar l'exercici 2022 amb uns ingressos bruts totals de 6.400 milions d'euros a Espanya, un 6,6% més que l'any anterior, segons ha informat aquest divendres. L'empresa té uns 22.000 treballadors fixos a tot l'Estat, un 18% més que el 2021.

La facturació del comerç electrònic a Espanya entre l'abril i el juny del 2022 va enfilar-se fins als 18.190 milions d'euros, segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). D'aquesta manera, va suposar el millor registre trimestral des que la CNMC recull dades del comerç en línia –el 2017–. En comparació amb el segon trimestre del 2021, la facturació va créixer un 33%.

La logística és el mercat de moda per als inversors nacionals i internacionals, i les dades confirmen aquest auge. Catalunya tanca el primer semestre de l'any amb les segones millors xifres dels últims deu anys en inversió logística, que arriba als 220 milions d'euros, segons dades de la consultora immobiliària CBRE a les quals ha tingut accés l'ARA. Són un 1,3% més baixes que el primer semestre del 2021, moment àlgid de l'e-commerce després de la pandèmia.

Entrar al magatzem de Mundimoto del barri de la Verneda és un somni per a qualsevol apassionat de les motos. Més de 2.000 vehicles de totes les marques, colors i cavalls esperen un comprador, inèdit al mercat de la segona mà.

Correos impulsa el comerç electrònic de les empreses espanyoles amb el seu marketplace, en el qual destaca l’absència de comissions de venda i l’ús de tota la xarxa logística de Correos, permet que les empreses espanyoles que utilitzen la seva plataforma facin arribar productes nacionals de qualitat directament a casa teva.

El desabastiment de certs productes, els embussos logístics i, ara més recentment, les aturades dels transportistes a Espanya han afectat el comerç en general, però sobretot el comerç online, que depèn encara més del transport. En una situació com l'actual, el risc dels consumidors de tenir problemes amb les entregues de productes adquirits a través d'internet –o d'altres canals de compra a distància– és més gran, tot i que en general el sector està treballant amb relativa normalitat a Catalunya, on les protestes estan sent menors.

La Generalitat ha presentat un pla d'acció per regular el comerç electrònic i l'anomenat últim quilòmetre –el darrer tram dels lliuraments de paquets a domicili– amb l'objectiu d'equiparar les condicions amb què operen l'e-commerce i el comerç presencial, així com per reduir l'impacte mediambiental i urbanístic dels serveis d'entrega.

Als anys 70 la venda a distància no tenia res a veure amb clics, icones ni alertes al telèfon mòbil. Els pioners del catàleg a Espanya van ser els primers en descobrir als consumidors que podien rebre una revista amb els seus productes a casa i trucar a l’empresa per encarregar el que volguessin rebre. Els dies finals del franquisme van veure néixer Venca, un projecte que va passar a mans d’un empresari suec que vivia a Sitges, que més tard va adquirir el grup francès 3Suisses i que fa cinc anys es va topar amb un gir de guió inesperat. Un grup de directius de l’empresa va decidir comprar-la el 2017 i sentenciar -progressivament- la mort de la venda per catàleg. “El primer cop va ser l’arribada de les cadenes de moda verticalitzades i el fast fashion. El segon i definitiu van ser els portals de venda online”, explica ara el director general, Jordi González.

L'auge del comerç electrònic a causa de la pandèmia també urgeix les empreses a fer que els desplaçaments derivats de comprar per internet tinguin cada vegada menys petjada ecològica. La companyia de repartiment d'última milla EcoScooting ha completat una ronda de finançament de mig milió d'euros enfocada precisament en aquesta direcció. L'empresa, propietat en un 45% del grup de mobilitat Cooltra, completarà amb aquesta injecció els 575.000 euros que ja va captar el maig del 2020 d'inversors vinculats a firmes com Rastreator, Caprabo o el hub digital de Lidl.

La plataforma de venda de flors per internet Colvin ha tancat una ronda de finançament de 45 milions d'euros. És la tercera operació milionària que lliga aquesta start-up catalana, que va aconseguir 6 milions fa una mica més de dos anys i mig i va obtenir uns 14 milions més el juny de l'any passat. En aquest cas, qui lidera aquesta macroronda és la firma d'inversió Eurazeo, també accionista de Glovo o de ManoMano, seguit del fons francès Capagro. Tots dos engrosseixen una llista de socis que ja incloïa Milano Investment Partners SGR, P101, Samaipata i Bynd, que també han participat en l'última ronda. 

Setze mesos i una pandèmia després, les noves regles del joc estan a punt d'activar-se. A partir d'aquest dijous, 1 de juliol, els comerços electrònics que venguin a altres països de la Unió Europea veuran la seva tributació regulada amb nous criteris. Brussel·les s'aproxima, així, a un objectiu doble: convertir-se en un mercat únic de veritat i blindar-se davant del frau i els problemes de competència que generen les grans plataformes estrangeres. Però què suposa aquest canvi, a la pràctica, per als petits empresaris? 

Nova fita històrica assolida per la pandèmia i el comerç electrònic. L'impacte que els dos factors estan tenint sobre el comerç de Barcelona ha propiciat una entesa que fins fa res semblava impossible: un acord perquè les botigues puguin obrir tots els diumenges i festius entre l'1 de maig i el 30 de setembre. Dues de les entitats representants del sector, la fundació Barcelona Comerç i Barcelona Oberta –la segona de les quals és una escissió de la primera, precisament després de desavinences al voltant d'aquest tema– han explicat aquest dilluns que comencen els tràmits per fer-ho realitat a Barcelona a partir de l'any vinent, una vegada saben que compten amb el suport de l'ajuntament de la ciutat.

Un 49% dels vehicles de repartiment que circulen per Barcelona van mig buits, segons es desprèn d'un estudi elaborat pel RACC amb la col·laboració de Bon Preu. L'informe conclou que adoptant algunes mesures es podria fer més eficient el repartiment i la logística d'última milla a la ciutat, on cada dia es registren mig milió de desplaçaments relacionats amb aquestes activitats. A més, la institució proposa a l'Ajuntament crear una taula sectorial per millorar el sector, que segons l'estudi suposa un 20% del trànsit a la ciutat i un 40% de les emissions.

La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon no va pagar el 2020 cap tipus d'impost de societats en vuit estats europeus, entre els quals Espanya, tot i acumular-hi unes vendes de 43.840 milions d'euros, el seu rècord històric. La companyia presidida per Jeff Bezos va poder evitar aquestes obligacions fiscals de manera a priori completament legal, gràcies a facturar l'activitat en una societat situada a Luxemburg, que alhora funciona de matriu de les filials d'Amazon en altres estats europeus, segons ha informat aquest dimarts el diari britànic The Guardian.

Buy books online. Support local bookstores. Aquest és el lema de la botiga de llibres digital Bookshop.org: compra online i dona suport a les llibreries de proximitat. Aquest dilema que tanta gent ha viscut des del primer confinament –i que majoritàriament s’acaba recorrent al gegant de l’e-commerce Amazon– és el que vol capgirar Bookshop.org. Aquest dilluns neix a l’Estat, amb seu a Barcelona, la versió catalana i castellana de la plataforma, amb un catàleg de 350.000 llibres en estoc i 200 llibreries independents adherides al projecte, 60 de les quals són catalanes. L’objectiu és arribar a 500, el 50% del total. 

Era un misteri fins ara, però per primera vegada des de la seva arribada, Amazon ha fet pública la seva xifra de negoci a Espanya. El gegant del comerç electrònic va registrar uns ingressos bruts totals de 5.400 milions d'euros durant el 2020, un any en què el confinament ha disparat la venda de productes a través de la xarxa. Segons ha explicat aquest dimecres la companyia, a finals de l'any passat comptava amb una plantilla de més de 12.000 treballadors a Espanya, dels quals 5.000 van ser contractats durant l'últim exercici.

Comprem de tot per internet: ens fem pujar a casa les garrafes d’aigua del supermercat, hi triem els nostres pantalons preferits, les sabates de la marca aquella que només ven online i el llibre aquell que... No, error! Que si comprem a l’empresa amazònica destruïm la xarxa de llibreries! Com si destruir les xarxes de qualsevol altre comerç local no fos greu, però aquest és un altre tema i aquesta columna és d’un suplement literari.

La majoria de les famílies espanyoles passaran la Setmana Santa d'aquest any al seu domicili habitual encara que se'ls autoritzi a sortir, ja sigui per por a contraure el covid-19 o per evitar incrementar les despeses fruit de la reducció d'ingressos entre una part destacada de la població ocasionada per la crisi, segons un estudi d'Aecoc, la patronal espanyola de les grans empreses de consum.