El Chelsea, davant 11.000 aficionats en una entrada pobra a Stamford Bridge, va aconseguir aturar el Barça (1-1) uns mesos després de rebre un sever correctiu a les semifinals de la passada edició de la Champions. Les locals es van avançar amb un gran gol de Carpenter, mentre que Pajor, amb la seva onzena diana de la temporada i la tercera en tres partits de la màxima competició de clubs, firmaria les taules. Partit tossut a Londres, amb molta disputa al mig del camp, sense un clar dominador. L'empat manté a les blaugranes al capdamunt de la fase lliga de la Champions, amb 10 punts, els mateixos que l'Olympique de Lió de Jonatan Giráldez.

Avui fa 10 anys del gol d'Andrés Iniesta a Stamford Bridge, el gol que va significar l'accés a la final de la Lliga de Campions de Roma que el Barça va acabar guanyant al Manchester United per 2 gols a 0 i que li va permetre aixecar la seva tercera Champions de la història.

El Manchester City s'ha situat com a líder en solitari de la Premier League per primer cop aquesta temporada. El conjunt de Pep Guardiola ha golejat a plaer el Burnley (5-0) i ha aprofitat l'entrebanc del Chelsea davant del Manchester United (2-2). El City suma ara 23 punts, dos més que el Chelsea i el Tottenham i els mateixos que el Liverpool, que tampoc ha fallat al camp del Huddersfield (0-1), on s’ha imposat gràcies a un solitari gol de Salah.

Aquell senyor devia pesar uns 120 quilos, o potser més. I la seva panxa gegant va ser de les primeres coses que vaig veure quan Andrés Iniesta corria cap als aficionats del Barça. El 6 de maig del 2009, un gol del jugador de Fuentealbilla portava el Barça de Guardiola a la final de la Champions, i deixava mut un estadi, Stamford Bridge, que ja es veia finalista després de dominar un partit de tornada en què el gran heroi, fins al gol, era Víctor Valdés. Aquell gol va provocar reaccions inesperades en milers de persones, com aquell senyor gegant del Chelsea, que va intentar agredir els periodistes catalans que el celebraven. En el seu camí, va caure sobre diferents periodistes. I el meu portàtil va anar a parar a terra, mentre un encarregat de la seguretat del camp intentava posar ordre.

No m’agrada Stamford Bridge. És un camp petit, incòmode, on la gespa no sol estar bé i, per la part que em toca, no es treballa bé des de la tribuna de premsa. Tot i que, com solen fer els clubs anglesos, hi tenen un cuiner que et dona menjar per fer-te passar el fred. Però és un camp complicat. El Barça sempre hi ha patit, ja des d’aquella derrota amb Van Gaal i el noruec Flo fent gols com també després, amb Mourinho, Lampard i el gol tan bonic de Ronaldinho que no va servir de res. Si, hi ha el gol d’Iniesta, però també Drogba fent de les seves, els pals de Cesc i Alexis Sánchez, Del Horno caçant Messi i el record d’aquelles semifinals en què Torres va acabar classificant un dels pitjors campions d’Europa de tots els temps. No, el Bridge no és un camp per anar-hi a passejar. I arribar-hi després de tres partits de Lliga en què el Barça no ha estat del tot entonat encén les alarmes.

France Football recull que el Chelsea ha decidit convidar a Stamford Bridge per el partit de tornada de vuitens de final de la Champions a l'home negre que va ser víctima d'atacs racistes al metro de París, per part d'aficionats del club anglès. A més a més, els 'blues' també han convidat a la família de l'afectat.

De gols n'hi ha de molts tipus. Alguns són espectaculars, d'altres importants, d'altres valen un títol. I n'hi ha alguns que marquen un abans i un després. Això és el que va suposar el gol d'Andrés Iniesta a Stamford Brigde el 6 de maig del 2009. La història, de fet, és prou coneguda: quan alguns ja havien perdut l'esperança, Andrés Iniesta va rebre a la frontal de l'àrea una pilota de Leo Messi al minut 93. I no s'ho va pensar dos cops. Va colpejar-la amb totes les seves forces fins a envia-la al fons de la xarxa. La genialitat del manxec va suposar un esclat d'alegria en el si de l'afició culer.

El Barça tornarà a jugar a Stamford Bridge quasi tres anys després del gol d'Iniesta en el temps afegit en la tornada de les semifinals del 2009 que classificava als blaugranes in extremis.