Un munt de llibres, poemes, guions i cançons s’han escrit amb tot el que ha passat a les aigües de la costa de Normandia. Ser la porta d’entrada o de sortida entre la Gran Bretanya i el continent hi ajuda. La seva bellesa, també. A Normandia s'hi han viscut velles batalles i altres de més modernes. És terra de naufragis, castells i cementiris. I de poetes imprudents. A finals del segle XIX, a la població d’Étretat només es parlava d’una cosa. Uns mesos abans havia arribat un jove anglès amb els cabells llargs que feia coses estranyes. Llavors, Étretat era un poble de pescadors i pagesos, on no acabaven d’entendre el que feia aquell anglès, que parlava de sexe, es despullava a la platja i reflexionava sobre com somiava morir. Es tractava del poeta Algernon Charles Swinburne, que, buscant la bellesa, havia acabat en un dels racons més bonics de França. Un poble al costat d’uns penya-segats blancs que cauen a pic sobre un mar indomable. Però Swinburne va voler veure qui era més fort, si el mar o ell, i nedava allà on tothom li recomanava que no ho fes. El resultat va ser que gairebé perd la vida un dia que les barques de pescadors van haver de sortir amb mala mar per treure’l mig inconscient. "Per sort estava bé, però molt cansat, i el resultat va ser que vaig fer una immensa colla d’amics entre els pescadors i mariners que van ajudar-me, que són la gent més agradable que he conegut mai", escriuria. En una de les barques hi havia un jove francès que passava uns dies allà. Un jove que escriuria, anys més tard, com "aquell anglès portava una vida solitària i estranya que sorprenia els locals, poc acostumats a les fantasies i excentricitats britàniques". Era Guy de Maupassant, destinat a ser un dels escriptors més grans d’Europa.

Després de les celebracions a Portsmouth, a la costa sud d’Anglaterra, dijous va ser el torn de commemorar el 75è aniversari del Desembarcament de Normandia en sòl francès. L’acte central van presidir-lo els mandataris de França i els Estats Units, Emmanuel Macron i Donald Trump, acompanyats de les seves respectives mullers, Brigitte i Melania. Catifa vermella i desfilada aèria per celebrar l’amistat francoamericana que, per unes hores, va deixar de banda les relacions diplomàtiques delicades que separen els dos líders polítics per temes com l’acord nuclear amb l’Iran o la guerra comercial amb la Xina.

Fa 75 anys el món es debatia entre la democràcia liberal i el feixisme. El Desembarcament de Normandia, que aquests dies commemorem, va ser l'inici de la fi del deliri hitlerià. Van guanyar les democràcies aliades amb el comunisme estalinista, l'acció militar del qual va resultar igualment decisiva al front rus. Els joves herois que van sobreviure a aquella batalla èpica a les costes franceses són avui ancians que mereixen el nostre respecte i agraïment. Molts dels seus companys hi van deixar la vida. La Segona Guerra Mundial va ser un desastre humanitari que va causar 50 milions de morts: als camps de batalla, a les ciutats i als camps de concentració. Molt de patiment. Molta desesperança. Però si posem el focus en els que van desembarcar a Normandia, com ara fem amb ple convenciment, més enllà dels ideals de cadascun, més enllà de la seva adscripció nacional i més enllà de tots els debats geopolítics, no hi ha dubte que gràcies al seu sacrifici i valentia es va foragitar el monstre nazi. Les guerres sempre són un desastre, però un cop desfermades cal guanyar-les. Afortunadament van guanyar les democràcies.

Si alguna cosa sap França -i el món- és que la seua llibertat és conseqüència del sacrifici de les tropes aliades en la Segona Guerra Mundial. En 1944, mentre les tropes russes empenyien al front oriental, l’evidència de la necessitat d’obrir un segon front a l’oest era palmària. Els alemanys portaven quatre anys ocupant França i fortificant meticulosament la façana atlàntica. Normandia, el lloc escollit per a la invasió aliada, no era el més pròxim a les costes angleses, i per això la gosadia va desconcertar Hitler. El Führer estava convençut que l’atac colpejaria el Pas de Calais, i va reservar-hi les crucials divisions Panzer. El 6 de juny del 1944 el món lliure va desembarcar en un territori bucòlic esdevingut, ipso facto, un petit infern. Era el preu de la llibertat i es va pagar ben de gust. Ara la regió es prepara per celebrar, el juny del 2019, el 75è aniversari de tot plegat, una data emblemàtica. Tot el dens entramat de localitzacions museïtzades es renova amb vistes al número rodó.

Centenars de ramaders francesos mantenen aquest dimecres el bloqueig de carreteres en diferents punts estratègics de la xarxa viària de Normandia i Bretanya (nord-oest de França) tot esperant el pla d'urgència que ha de presentar el govern del país per fer front a uns preus que consideren excessivament baixos.

El president rus, Vladímir Putin, i el dels Estats Units, Barack Obama, han mantingut avui una trobada informal a Normandia al marge dels actes del 70 aniversari del desembarcament aliat, on han abordat la crisi ucraïnesa, segons ha informat un portaveu del Kremlin.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha fet avui un discurs de marcat to èpic durant la celebració del 70 aniversari del desembarcament de Normandia, el 6 de juny del 1944, el Dia D, en el qual van morir més de 20.000 soldats nord-americans. En la mateixa cerimònia, davant de veterans i familiars de les víctimes, també ha parlat el president francès, François Hollande, que ha fet un reconeixement a l'aportació nord-americana en la Segona Guerra Mundial i la lluita per acabar amb l'Alemanya nazi.

Una central nuclear francesa de Penly, a la costa de Normandia, s'ha incendiat aquest dijous, segons ha anunciat l'elèctrica EDF, que ha subratllat que no hi ha hagut ferits i que les instal·lacions "estan segures".