Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

Quan s'investiga, una de les passes més complicades és la producció industrial d'allò que s'ha validat al laboratori. La start-up Dan*na ha arribat a aquesta fase després d'haver estat un any comprovant que era possible. "Al laboratori tot surt bé; el repte ve quan guanyes volum perquè ha de ser viable tècnicament i econòmicament", resumeix el cofundador i conseller delegat de la companyia, Xavier Marin. Amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB), l'empresa emergent començarà a fabricar en grans quantitats bioplàstic, una alternativa més sostenible que els plàstics convencionals com el polipropilè o el polietilè.

La farmacèutica biotecnològica Hipra ha inaugurat oficialment aquest dijous el seu nou campus d'Aiguaviva (Gironès), que pretén convertir-se en un dels principals hubs en recerca i desenvolupament de salut animal i humana d’Europa. El complex compta amb una inversió de 500 milions d’euros i ocupa una superfície total de 114.000 m², dels quals, de moment, només se n’han ocupat 28.000, la primera fase. L’acte institucional ha comptat amb la presència del ministre d’Indústria, Jordi Hereu, i del president de la Generalitat, Salvador Illa.

El fons d'inversió Ysios Capital ha tancat un acord de compravenda amb la multinacional suïssa CSL per un preu màxim de 2.200 milions de dòlars (uns 1.862 milions d'euros) per la seva start-up participada VarmX, segons ha informat el fons aquest dimarts en un comunicat.

SpliceBio s'ha convertit en la companyia biotecnològica que ha captat més diners en la història del sector de tot Espanya. Des dels seus laboratoris en el Parc Científic de Barcelona (PCB), l'empresa catalana ha aixecat 119 milions d'euros en una ronda de finançament que destinarà a validar la teràpia gènica que ha desenvolupat per a una malaltia minoritària que provoca ceguesa. Fa més de deu anys, l'empresa va néixer de la investigació que van fer Miquel Vila-Perelló i Sílvia Frutos als Estats Units, sota el lideratge del professor Tom Muir, pioner en la modificació de proteïnes que els permet atacar la malaltia de Stargardt. Amb una plantilla de més de 40 treballadors, la companyia ha crescut alhora que creixia el sector biotecnològic local, que ha marcat un altre rècord d'inversió aquest primer semestre amb 227 milions d'euros, segons dades de Biocat.

La pandèmia va animar la inversió en el sector salut i es van aconseguir xifres mai vistes, però les empreses catalanes no aconsegueixen que els inversors locals apostin per elles. Els fons catalans van desemborsar 158 milions d'euros l'any 2024, però només van destinar un 19% dels quals a Catalunya, segons un informe elaborat per Catalonia.Health i EY. Això representa uns 30 milions d'euros. Una proporció que, a més, ha anat disminuint en els últims anys, enfront del 30% del 2023 i el 51% del 2022.

Curar cremades amb pell artificial impresa a partir del material genètic del pacient serà aviat una realitat. És el que es proposa des de 4D-Bioskin, un projecte de medicina personalitzada i regenerativa que durà a terme el primer assaig clínic a Espanya per tractar cremades i ferides cutànies amb substituts autòlegs de pell humana bioimpresa.

Després d'onze anys de feina i 21 milions d'inversió acumulada, Bitrack System, el primer robot quirúrgic català desenvolupat per l'empresa Rob Surgical, ja està operant en proves a l'hospital Clínic de Barcelona. L'objectiu és obtenir l'any que ve el registre de les autoritats europees, primer, i després fer el salt als Estats Units i demanar l'aprovació per part de la Food and Drug Administration (FDA), el regulador d'aquest país, explica Jaume Amat, conseller delegat de la companyia.

Sabadell Asabys i el fons francès AdBio han subscrit una ronda de finançament de 5,5 milions d'euros a Orikine Bio, spin-off del centre de regulació genòmica de Barcelona. Orikine Bio és una companyia que ha desenvolupat una plataforma per a teràpies basades en les citoquines, un tipus de proteïnes, amb la finalitat de tractar malalties autoimmunes i inflamatòries.

Formació

“La meva família és de Sant Joan Despí i, quan era petita, el meu pare treballava al parc d’atraccions de Montjuïc. Ell sempre treballava els caps de setmana, així que, per passar temps junts, els dilluns la meva germana i jo no anàvem a l’escola. Fins als dotze anys no vaig anar a classe un dilluns, la veritat, tot i que llegíem molt. De petita no tenia gaire clar què volia ser de gran, però sabia que volia dedicar-me a alguna cosa que m’apassionés realment i que estigués relacionada amb l’observació. Vaig estudiar a l’Escola Súnion, de la qual en guardo un bon record. Vaig dubtar entre estudiar economia o química, però vaig acabar entrant a la carrera de química a la UB, on em vaig graduar el 1997. Abans d’entrar al món de la recerca i el doctorat, també vaig fer un màster en química orgànica. Més endavant, també vaig fer un programa executiu a La Salle i un MBA a la UOC".

]]>

Els humans hem après a construir coses meravelloses, des de gratacels a coets per anar a l’espai, però se’ns en resisteix una: la vida. Gràcies als avenços de les últimes dècades, podem modificar i manipular éssers vius, però encara no fabricar-los de zero. Això no vol dir que sigui impossible, com ho demostra el fet que, a poc a poc, es van fent passes en aquesta direcció. L’última s’ha donat a conèixer recentment: uns investigadors han generat una mena de cèl·lula artificial, l’element bàsic de tots els organismes.

]]>

“Menjar formatge és bo i agafar un avió és divertit, però cada vegada som més conscients que tot això té un efecte negatiu, perquè produeix brossa o pol·lució, s’utilitza aigua o afecta el benestar dels animals”. Aquesta és la premisa sobre la qual es va crear fa un any i mig Real Deal Milk, una start-up barcelonina que té com a objectiu elaborar productes làctics reals, però sense haver d’utilitzar llet. “Volem treure l’animal del sistema”, explica el conseller delegat de la companyia, Zoltan Toth-Czifra, un hongarès instal·lat des de fa anys a la capital catalana.

]]>

Formació

 “Soc de Barcelona, tot i que part de la meva família ve de Sant Feliu de Guíxols. Vaig viure a Barcelona fins als 25 anys i de petit vaig estudiar a l’escola Sadako. Més tard també vaig passar per l’Institut Montserrat, fins que el 1995 vaig entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar química. La veritat és que aleshores, quan havia de triar la carrera, dubtava entre escollir arquitectura o química perquè sempre m’havia agradat el fet de construir alguna cosa, ja fossin edificis o molècules, però al final vaig optar pel vessant més científic. El 1999 vaig acabar el grau i vaig començar un màster i, posteriorment, un doctorat centrat en el disseny de fàrmacs, que sempre ha estat el que més m’ha interessat. Després, enfocat en el món empresarial, vaig fer diverses càpsules formatives per tal d’emprendre”.

]]>

La gestora de capital risc especialitzada en el sector biotech Asabys Partners ha participat en una ronda de 52 milions d'euros a la companyia islandesa Sidekick, en la qual ja va invertir fa tot just un any i mig. Es tracta de l'operació més important de la qual ha format part la firma barcelonina, per sobre de la injecció de 50 milions a SpliceBio. Sidekick es dedica a desenvolupar eines de salut digital per a pacients crònics amb les quals es poden controlar diferents malalties i trastorns.

]]>

Fa deu anys, Miquel Vila-Perelló investigava a la Universitat de Princeton, a Nova Jersey, amb quines tecnologies es podien modificar les proteïnes de les cèl·lules. A partir d'aquells inicis al laboratori, ell i el seu equip s'han dedicat a desenvolupar una plataforma que ara es diu SpliceBio (va néixer com a ProtoDesign) i que s'ha enfocat en trobar tractaments per a malalties genètiques. Segons ha pogut saber l'ARA, aquesta iniciativa acaba de tancar una ronda de finançament de 50 milions d'euros liderada pel fons belga especialitzat en biotecnologia UCB Ventures i pel fons barceloní Ysios Capital. A més, en l'operació també hi han participat la firma nord-americana New Enterprise Associates, la neerlandesa Gilde Healthcare, la suïssa Novartis Venture Fund i Asabys Partners, que ja era a l'accionariat i també és catalana.

]]>

Les plantes també es poden cultivar en un laboratori per extreure'n principis actius que serveixin per a sectors tan diversos com la cosmètica, l'alimentació o els productes veterinaris. L'spin-off de la Universitat de Barcelona Vytrus Biotech fa més d'una dècada que hi treballa i en els pròxims mesos sortirà a borsa al BME Growth —l'antic MAB—, segons ha pogut saber l'ARA. La companyia està ultimant els tràmits per completar aquesta operació, però encara no té una data concreta per fer sonar la campana. Com a pas previ a aquest salt als parquets, l'empresa ha renovat part del seu accionariat amb una ronda de finançament de 2,4 milions d'euros que ha liderat el fons Zamit Capital, el vehicle inversor de la firma GVC Gaesco Valores, que també els ha assessorat en l'operació. Tot i això, la sortida a borsa es farà amb la modalitat de listing sense col·locació perquè la biotech compta amb un flux de caixa positiu i seguirà autofinançant-se.

]]>

El sector biotecnològic acostuma a ser una carrera de fons. Les empreses inverteixen anys i recursos en fer el salt del laboratori al mercat, i per això necessiten una empenta dels inversors durant bona part del camí. Per al fons especialitzat en ciències de la vida Asabys, però, el recorregut com a acompanyant d'Origo ha durat poc més d'un any. La companyia belga Agomab Therapeutics ha anunciat aquest dijous un acord per comprar aquesta empresa amb operacions a Galícia i Catalunya que desenvolupa tractaments contra la fibrosi. L'operació suposa la primera desinversió per a la gestora de capital risc catalana, que ja compta amb una dotzena de projectes participats en el seu primer vehicle.

]]>

La Comissió Europea ja ha posat en marxa l'engranatge per finançar la primera tongada de start-ups que es beneficiaran del nou fons del Consell Europeu de la Innovació (EIC, per les seves sigles en anglès). Roka Furadada, una companyia química que treballa en els principis actius necessaris per elaborar cremes solars, ha aconseguit captar 3,2 milions d'euros d'aquesta bossa de fons europeus, dels quals 1,7 milions arribaran en forma de subvenció directa. "Aquest programa t'acompanya en el buit que hi ha entre que finalment arribes al mercat i aconsegueixes més finançament dels inversors", explica a l'ARA la seva consellera delegada, Judit Camargo.

]]>

De la mateixa manera que una gota d'aigua canvia de forma quan es condensa en un vidre, les proteïnes que poden tenir un paper clau en una malaltia greu també passen per un procés similar. De manera simplificada, aquesta és una de les descobertes de l'equip de Xavier Salvatella, un dels investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona que hi ha al darrere de Nuage Therapeutics. El fons especialitzat en ciències de la salut Asabys Partners ha acordat un préstec participatiu amb aquest spin-off científic a través del qual podrà invertir fins a tres milions d'euros en finançar les primeres etapes de la companyia. Tant l'equip fundador (que completen els investigadors Mateusz Biesaga i Denes Hnisz) com la gestora estan en converses amb altres vehicles inversors perquè completin aquesta ampliació de capital.

]]>

La biotecnològica catalana Venvirotech acaba de tancar una de les operacions més importants del sector a Espanya des de principi d’any. L'empresa ha captat 11,2 milions d'euros que destinarà a acabar d'industrialitzar projectes que té en fase pilot, a ultimar detalls de la proposta comercial que farà aviat al mercat i a seguir invertint en recerca i desenvolupament. Els diners provenen sobretot d'un inversor industrial que prefereix mantenir-se en l'anonimat, però també de sis petits inversors i dels dos socis que ja estaven al capital social de la start-up, la família Gassó (GAES) i l'empresa logística Giribets 2000.

]]>