Ahir dilluns, la policia basca es va desplegar als ports de Bilbao i de Pasaia, els dos més importants, que tenen consideració de ports de l’Estat. Al desplegament s’hi va anar a fer la foto el lehendakari Imanol Pradales, en un senyal d’augment de l'autogovern. Això arribarà també aviat a Catalunya, perquè el fet que l'Ertzaintza o els Mossos patrullin els ports està perfectament cobert per la seva condició de policia integral que s’encarrega de l’ordre públic. O sigui, ara la policia basca controlarà qui entra i qui surt dels ports i investigarà els delictes que s’hi produeixin, però la Policia Nacional i la Guàrdia Civil continuaran ocupant-se del contraban, el frau fiscal, estrangeria i control de fronteres. Doncs part, algunes d’aquestes competències són les que Junts està intentant que tingui la Generalitat. Com? En part, igual com es va retirar la Guàrdia Civil de les carreteres a Catalunya, amb una delegació de les competències. És a dir, la titularitat continua sent de l’Estat, però transfereix la capacitat de fer-ho a la Generalitat. On hi ha el problema és en posar els Mossos a revisar passaports o a donar el NIE, el Número d’Identitat d’Estrangers. Si tornem al trànsit, els Mossos patrullen les carreteres, però el carnet de conduir el dona l’Estat. Ara, en immigració, i aquí hi ha l’escull de Marlaska (com a representant de la resistència dels cossos i forces de seguretat de l’Estat) es tractaria que Catalunya donés el carnet. I en això estem encallats.

Cas Darwin. Els Mossos d'Esquadra van triar aquest nom com una metàfora de la teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin: si totes les espècies evolucionen, també ho fan els delinqüents. Aquest cas el protagonitzen un conjunt de lladres multireincidents d'Osona que vivien per robar. Cases, cotxes, establiments... El llistat d'antecedents és llarg. Fa poc van començar la seva evolució particular i van abandonar la vida de lladregots per passar-se a les ciberestafes. Menys exposició i més guany. En un any, aquest grup ha estafat almenys 1.200 persones a tot l'Estat i han aconseguit un botí que supera el milió d'euros. Els Mossos d'Esquadra han fet públic aquest dilluns que, en un operatiu conjunt amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'Ertzaintza, han detingut 23 persones, la majoria a Manlleu.

Fins a 4.678 dones, gairebé mil més que en la darrera convocatòria, s'han presentat a la convocatòria d'accés per ser mossa d'esquadra. Segons ha pogut saber l'ARA, representen el 36,89% del total d'aspirants que ho han sol·licitat. Aquest és, fins ara, el rècord de dones que s'han presentat: en la darrera convocatòria, a principis d'any, van ser el 35,69%, i si ens remuntem a cinc anys enrere, amb prou feines arribaven al 25%. Juntament amb aquestes 4.678 dones, 12.680 homes faran les proves per optar a 850 noves places d'accés al cos amb una reserva del 40% per a dones.

Agents de l'Ertzaintza han detingut sis homes a Bilbao per la seva presumpta implicació en la violació múltiple d'una noia de 18 anys, que ha sigut atesa aquesta matinada en un centre hospitalari. Segons ha informat el departament basc de Seguretat, responsables de l'hospital han avisat el jutjat de l'arribada a mitjanit d'una dona ferida que assegurava que havia patit una agressió sexual en grup.

El cos sense vida d'una nena de nou anys s'ha trobat amb signes de criminalitat al costat de la seva mare, de 40 anys, que estava inconscient i l'han hospitalitzat en estat greu, al barri d'Atxuri de Bilbao. La policia no descarta cap hipòtesi sobre els fets i espera els resultats de l'autòpsia de la nena mentre s'investiga el cas.

Sis agents de l'Ertzaintza s'asseuran aquest dilluns al banc dels acusats pel cas del jove aficionat de l'Athletic de Bilbao que va morir fa més de sis anys després de rebre l'impacte d'una pilota de goma al cap al voltant de l'antic estadi de Sant Mamés. Els agents s'enfronten cadascun a penes de quatre anys de presó i la inhabilitació especial per seguir treballant com a policies. Els acusen d'homicidi amb impudència greu.

Una dona de 69 anys i la seva filla de 43 anys han mort per ferides d'arma blanca a Vitòria. L'exparella de la filla ha estat detingut com a presumpte autor de l'agressió mortal. L'home, de 46 anys, ha quedat arrestat després de calar foc a l'habitatge i de saltar des d'un vuitè pis a una lona col·locada pels bombers. Fonts del departament de Seguretat del País Basc han explicat que la dona més jove –la filla– ha mort gairebé a l'acte, mentre que la seva mare ha perdut la vida quan la traslladaven a l'hospital. Es tracta del primer crim masclista d'aquest any al País Basc i el desè a Espanya. No consta que la dona hagués presentat cap denúncia contra la seva exparella, de qui s'havia separat feia uns mesos.

Cinc minuts de silenci davant l’Ajuntament de Bilbao i un debat que mai acaba. L’ajuntament basc s’ha reunit per tractar el cas de la mort d’un agent de l’Ertzaintza durant els incidents entre aficionats de l’Athletic Club i de l’Spartak de Moscou. L’agent va morir en patir un infart i, malgrat que no presentava contusions, ja que en el moment de perdre el coneixement no estava actuant, Roberto Seijó, secretari general d'ERNE, el sindicat majoritari de la policia basca, ja ha dit que considera la mort per una parada cardiorespiratòria una "mort violenta". "La mort del nostre company no es produeix al sofà, sinó com a conseqüència d'aquests incidents".

La presidenta del sindicat Confederació Europea de Policia (Eurocop), Àngels Bosch, ha lamentat la falta de mitjans, de formació i d'accés a bases de dades compartides tot i l'actual amenaça jihadista i altres reptes, com ara la crisi dels refugiats. Bosch ha presidit la reunió a Barcelona del comitè executiu del sindicat, que representa associacions i sindicats policials de 27 països.

El ministeri de l'Interior ha convidat els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza a la propera reunió de seguiment del nivell d'alerta antiterrorista que tindrà lloc aquest dijous, segons han informat fonts del departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz. La invitació es produeix d'acord amb el que disposa el Pla de Prevenció i Protecció Antiterrorista. Han estat convocats pel director del Centre de Recerca contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera, que presidirà la reunió.

L'europarlamentària del PNB, Izaskun Bilbao, ha defensat aquest dimarts a Brussel·les que l'Ertzaintza accedeixi a bases de dades de terrorisme jihadista. En la seva opinió, "els estàndards democràtics de l'Estat espanyol s'estan reduint de forma accelerada" i que, per tant, la Comissió Europea ha d'exigir que els compleixi "en totes les circumstàncies", adoptant les directives de la Unió Europea. A més, es proposa que els cossos de seguretat bascos tingui accés directe a les bases de dades de fòrums internacionals sobre terrorisme jihadista.

L'eurodiputada del PNB i vicepresidenta del grup ALDE Izaskun Bilbao Barandica ha denunciat a Estrasburg "la negativa del govern espanyol a permetre accés directe" de l'Ertzaintza i Mossos d'Esquadra a les bases de dades del sistema Schengen. La dirigent basca ha dit que a Europa existeix "la coordinació com a base de la resposta contra el terrorisme internacional" i considera que es priva la intel·ligència europea "d'oïdes i ulls en aquests territoris perquè Espanya prioritza el seu concepte d'Estat i seguretat nacional antic i passat de moda sobre la coordinació".

La pau a Euskadi s’ha estancat. Divendres es compleixen sis mesos de l’anunci d’ETA d’abandonar definitivament les armes. Una decisió històrica que ha capgirat la situació i que ha permès relaxar, i fins i tot desactivar, les mesures de seguretat que s’havien dissenyat des de feia un munt d’anys per centenars d’amenaçats. Una mostra del canvi és la dràstica reducció de guardaespatlles iniciada pels governs de Vitòria i Madrid. Els escortes ja no són un element fonamental del paisatge i ara és normal veure passejar càrrecs del PP o del PSOE sense la companyia dels “àngels de la guarda”. Euskadi afronta un nou temps, però el vell no acaba d’anar-se’n.