Fa poques setmanes, Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat van formalitzar l’acord d’intercooperació que facilita les empreses a accedir, de manera conjunta, a serveis essencials com l’energia, les telecomunicacions i la mobilitat amb criteris ètics i sostenibles. Aquesta col·laboració, fruit d’una trajectòria compartida des del 2023, ja suma 10.600 empreses usuàries, 450 de les quals han contractat dos o més serveis.

Idària és una cooperativa de treball associat i d’inserció laboral sense ànim de lucre que ofereix diversos serveis vinculats a l’economia verda i circular, amb l’objectiu de fomentar la inclusió laboral de persones en situació d’exclusió social i contribuir, així, a la millora de les condicions socioeconòmiques del territori on desenvolupa l'acció.

El Projecte SIS (Supermercat i Cafeteria Inclusius i Socials) és una iniciativa pionera nascuda l’any 2021 arran de la intercooperació entre diverses cooperatives de treball i altres organitzacions de l’economia social i solidària, liderada per Entrem Grup Cooperatiu d'Inserció Laboral. L’objectiu inicial era desenvolupar un model de supermercat innovador i transformador, que servís per crear llocs de treball per a col·lectius vulnerables amb una proposta de valor que integrés inclusió, dinamització comunitària i viabilitat econòmica mitjançant els principis cooperatius. La idea finalment es va concretar en dos espais interconnectats: el supermercat SIS, gestionat sota un model de franquícia social amb Caprabo —l’aliança amb què aporta coneixement del sector, tot minimitzant riscos— i Cafeteria Espai SIS, un espai confortable amb servei de restauració i destinat a la dinamització d'activitats culturals.

L’any 2005, un grup de professionals de l’àmbit socioeducatiu va crear ACTUA, una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que desenvolupa i gestiona projectes que promouen la inclusió, la convivència i la prevenció de situacions de vulnerabilitat, especialment en infants i joves. La cooperativa impulsa iniciatives arrelades al territori, basades en la col·laboració, l’autogestió i el compromís amb les persones. Tal com afirma la presidenta del consell rector, Berta Pinyol, “apostem per generar oportunitats reals per transformar la societat, a través de l’acció educativa i l’empoderament de persones, equips i projectes, des de la proximitat, la inclusió i la mirada comunitària”.

Facilitar l’accés a l’habitatge a milers de famílies que no podien accedir al mercat lliure. Aquesta és la missió de Fem Ciutat, la qual, al llarg dels seus 35 anys de trajectòria, s’ha saldat amb més de 4.200 habitatges arreu de Catalunya, la qual cosa ha fet que la cooperativa esdevingui un dels majors promotors no públics d’habitatge protegit en qualsevol modalitat (compra, dret de superfície, lloguer, etc.) Per tal de fer-ho possible, es recolza des de fa més de tres dècades en l’equip d’assessorament integral de Solucions, encarregat d'executar les tasques necessàries per aconseguir l’objecte social de la cooperativa.

Suara és una cooperativa de treball associat, sense ànim de lucre, referent en el sector de l’atenció a les persones. Durant el 2024 la cooperativa ha atès prop de 150.000 persones a través d’un equip professional de 5.861 persones treballadores, 1.797 de les quals són sòcies.

Ubicat a l’antiga nau de Can Batlló, rehabilitada i cedida per l’Ajuntament de Barcelona a l’Associació Bloc4 i que avui encara conserva l’aparença industrial d’abans. Així és Bloc4BCN, que va néixer arran de la necessitat d’un equipament conjunt i que alhora esdevingués un espai de referència de l’economia social i solidària (ESS). Actualment, és un espai cooperatiu de 4.500 m² que pretén contribuir al desenvolupament i la transformació socioeconòmica de la ciutat de Barcelona i de tot el territori català a través de la sensibilització i promoció del cooperativisme, la incubació i l'acceleració de cooperatives, la promoció de la intercooperació, la connexió local i internacional i l’aliança amb altres agents culturals, educatius i empresarials.

El 2025 ha estat declarat per les Nacions Unides Any Internacional de les Cooperatives. La data coincideix amb una altra efemèride, el 125è aniversari del cooperativisme organitzat.

Des de configurar sensors de qualitat de l’aire per portar-los en bicicletes fins a analitzar la sostenibilitat d’un projecte col·lectiu, passant pel desplegament d’una nova oficina digital al núvol. Totes aquestes activitats són les que femProcomuns posa a l’abast de l'administració pública i l'economia solidària i dels socis usuaris, uns 200 actualment, aproximadament la meitat dels quals són entitats i l'altra meitat persones individuals. Les tres àrees d’activitat de la cooperativa, creada el 2017, es guien pels principis del cooperativisme obert, l’autogestió comunitària, la sostenibilitat ecològica, econòmica i humana, el coneixement compartit i la replicabilitat. “El propòsit era crear una eina social estratègica que contribuís a consolidar un ecosistema basat en el model socioeconòmic del procomú”, apunten els seus impulsors.

L’Escola de Mobilitat Sostenible fa possible que qualsevol persona esdevingui agent de canvi en el marc d’un dels reptes globals actuals de la nostra societat: assolir una mobilitat sostenible. Ho fa a través de formació en línia i flexible, la qual permet triar entre mòduls, cursos, postgraus i màsters, així com de l’anàlisi i el desenvolupament de casos reals i projectes i visites sobre el terreny per experimentar de primera mà tots aquells temes tractats als cursos.

Les cooperatives agràries són empreses que, sota els principis cooperatius, agrupen els agricultors i ramaders, que en són socis i propietaris. A Catalunya, entre 32.000 i 33.000 persones sustenten un sector amb un pes cada cop més evident en el teixit productiu del país. No en va, un 37% de la producció agrària catalana prové de les cooperatives, amb productes tan representatius com l’oli d’oliva (un 76% del total), l’ametlla (72%), l’avellana (67%), la garrofa (63%), el vi (53%), la fruita de llavor (46%) i la de pinyol (42%), els cultius herbacis —excepte farratges— (39%), els cítrics i la llet (36%).

La plantada i la sega de l’arròs són moments d’esforç però també de celebració, quan comença i acaba la campanya per a les cooperatives arrosseres del Delta de l’Ebre. Des de fa anys, els pagesos i pageses comparteixen festivament i en comunitat la culminació de tot un any de feina. Per això, enguany, la denominació d’origen protegida Arròs del Delta i les cooperatives Arrossaires del Delta de l’Ebre i Càmara Arrossera del Montsià, amb la sinergia dels ajuntaments del territori, obren les festes que commemoren la sega de l’arròs al mon i posen en marxa la Ruta de la Sega. 

El repicar dels malls de La Forja del Terri es barreja amb el del campanar de Sords, com el compàs de dos mons que s’esllangueixen, però que els tres joves que encerclen l’enclusa centenària estan obstinats a recuperar i modernitzar. Són, amb poc més de trenta anys, Iu Gironès, Llorenç Rodríguez Astor i Jordi Roura Jou, forjadors de nova generació, sense cap avantpassat a l’esquena. I des de principis d’any també socis d’una cooperativa ubicada en una masia del Pla de l’Estany que té com a denominador comú el foc i el ferro, però que busca anar més enllà: reivindicar la ruralitat i l’artesania com a forma de vida, així com recuperar i fer a mà les eines dels oficis antics que a poc a poc estan revifant.

Guillem Llorens (Barcelona, 1977) és el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, copresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i soci fundador de la cooperativa Sepra. Explica a l'ARA que va entrar en el món del cooperativisme "per casualitat", gràcies a uns companys de feina que coneixien el model. En el marc del 125è aniversari del cooperativisme català, l'associació que Llorens lidera ha volgut celebrar l'efemèride amb un congrés al Palau de Congressos de Barcelona per divulgar aquest model econòmic.

Dijous, el Palau de Congressos de Barcelona va viure un moment inèdit per al cooperativisme català. El recinte va acollir el primer Congrés del Cooperativisme de Catalunya després de la restauració de la democràcia, impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) i promogut per la Generalitat. Durant tot el dia, els assistents van reflexionar sobre com aquest model empresarial ha cuidat el territori, ha teixit aliances i ha equilibrat necessitats de forma organitzada des de fa 125 anys.

De les 4.411 cooperatives que cohabiten a Catalunya, 400 són de les comarques de Ponent, la qual cosa representa un 9% del total. Tal vegada és una xifra escarransida si tenim en compte el pes de què gaudia el cooperativisme agrícola en aquestes contrades fa un segle, coincidint aquest any i el vinent amb el centenari d’algunes cooperatives històriques. Però aparquem el tema un moment per tornar-nos a centrar en les xifres: d’aquestes 400 cooperatives, Grup Alba, L’Olivera, Tres Cadires, El Risell, Les Obagues, Quàlia i John Fil, associacions i fundacions incloses, són les que impulsen Ponent Coopera, un dels catorze ateneus cooperatius repartits per tot el país gràcies al finançament del departament de Treball.

Com una entitat “propera, compromesa, responsable, ambiciosa i solvent capaç de casar la raó social amb els nostres objectius financers”. Així defineix Josep Oriol Sala Arlandis, president del consell rector del grup Caixa d’Enginyers, la filosofia que ha conduït la cooperativa de crèdit catalana a tintar de verd els números d’un primer semestre d’any marcat per la pandèmia. Tot i el covid-19, Caixa d’Enginyers ha sigut capaç d’augmentar un 12% el seu volum de negoci. De fet, des del seu naixement el 1967, la cooperativa ha anat creixent a un ritme constant. “Les claus que ho han fet possible són tres: la vocació pel soci, els nostres esforços en la digitalització i la ferma aposta per la sostenibilitat com a pilar transversal de tot el grup”, revela Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers. Darrere dels bons resultats financers hi ha l’èxit d’un model de banca propi i únic, basat en els principis del cooperativisme.

L’ONG Moviment per la Pau (MPDL), en col·laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha donat suport a 296 dones cooperativistes de la comuna rural de Bazaga, al sud de la regió de Tahoua, al Níger, a través del projecte Enfortiment de les capacitats de les organitzacions de dones, les institucions locals i la població de sis pobles de la regió de Tahoua per al reconeixement, la promoció i la garantia dels drets humans de les dones en les seves comunitats. És en el marc d’aquesta proposta que MPDL llança la iniciativa Sahel Viu, amb l’objectiu de donar a conèixer les iniciatives impulsades sobretot per dones i joves davant la greu situació de crisi econòmica, social i alimentària que travessa la zona del Sahel.

Més de 3.000 acadèmics han publicat recentment a Le Monde, The Guardian, Il Manifesto o La Folha de S.Paulo una crida per democratitzar l’empresa, desmercantilitzar el treball i iniciar la transició ecològica. Dominique Méda, Nancy Fraser, Thomas Piketty o James K. Galbraith assenyalen –“Work: democratize, decommodify, remediate”– que els efectes socioeconòmics i sanitaris del covid-19 mostren que els llocs de treball, les persones i el medi ambient no poden ser reduïts a mercaderia.

L’Agrícola i Secció de Crèdit de Llorenç del Penedès està de celebració aquest any perquè se celebra el centenari de la seva creació i de la construcció del celler. Durant els pròxims mesos es portaran a terme diversos actes per commemorar l’aniversari. En l’acte inaugural, que es va fer el 31 de gener dins el mateix celler, es va presentar el logotip del centenari i Ramon Arnabat va pronunciar una conferència sobre l’evolució del cooperativisme agrícola al segle XX a Catalunya i concretament a Llorenç. Els següents actes previstos són un cicle de conferències sobre la comercialització del vi, la participació en la Fira Vigralla amb un maridatge de vins i caves del celler, el Dia del Soci al juliol i l’acte central del centenari, previst per al 18 d’octubre. Posteriorment es farà una xerrada sobre el celler modernista i es clourà l’any del centenari amb la Festa de l’Oli i del Vi Novell.