En moltes capitals occidentals, el príncep hereu i líder de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, és rebut com un dirigent jove i ferm, decidit a impulsar una agenda aperturista enfocada a transformar l’economia i la societat d’un regne absolutista tradicionalment associat al petroli i a un seguit de normes ultraconservadores. Grups de drets humans i activistes, però, fa anys que denuncien que aquests canvis s’estan produint de forma igualment autoritària i sense concessions polítiques. I insisteixen que Bin Salman ha governat el país amb una contundència insòlita des que va convertir-se en la figura més poderosa de l’estat.

El macabre balanç de manifestants executats a l'Iran com a càstig per la seva oposició al règim islamista continua creixent. Aquest dissabte les autoritats iranianes han penjat dos homes que van ser condemnats a mort per suposadament haver matat un membre de la milícia paramilitar Bassij –una força de voluntaris sota el paraigua de la Guàrdia Revolucionària– en una manifestació el 3 de novembre a Karaj, a prop de Teheran. Amb ells, ja són quatre els manifestants que el règim iranià ha penjat a la forca per haver participat en les protestes que des del setembre es viuen al país, culpables de càrrecs com la "corrupció a la terra" i de ser "enemics de Déu", termes que comporten la pena de mort des que es va instaurar la Revolució Islàmica el 1979.

Els llançaments o execucions d'habitatges van baixar un 30% a Espanya entre els mesos de juliol i setembre respecte al mateix període de l'any anterior. Ho constaten els registres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que s'han fet públics aquest dijous. Segons aquest organisme, el nombre total de llançaments practicats el tercer trimestre del 2020 va ascendir a 7.096. El 73,1% dels casos (5.190 llançaments) van ser conseqüència de procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), mentre que 1.564 (el 22%) van derivar d'execucions hipotecàries. Els 342 restants obeïen a unes altres causes.

En cap país del món es condemnen a mort ni s’executen tantes persones com a la Xina. El govern xinès, però, ho fa en silenci i de portes endins. Malgrat que, des de fa anys, el gegant asiàtic se situa com el principal país executor del planeta, no hi ha dades oficials que puguin deixar intuir la magnitud d’aquesta pràctica. Principalment, i de manera totalment intencionada, perquè Pequín ho considera secret d’estat i, per tant, no en parla. Tot i això, algunes organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional (AI), s’esforcen per intentar quantificar aquestes morts. I les dades són esfereïdores: es calcula que cada any milers de ciutadans xinesos són executats per les autoritats del país. També durant el 2017, com adverteix Amnistia Internacional en el seu informe anual sobre la pena de mort arreu del planeta.

Amb la suspensió de dues execucions, la justícia dels Estats Units ha frustrat en les últimes hores l'inici d'una 'marató' sense precedents amb la qual l'estat d'Arkansas pretenia acabar amb la vida de vuit presos en un lapse de 10 dies.

L'organització de drets humans Human Rights Watch (HRW) ha denunciat que almenys un centenar de persones, la majoria d'elles civils, han sigut executades a Síria per les forces del règim de Baixar al-Assad en els últims mesos.