La Núria García, nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat, va agafar dos mesos d'excedència dues vegades, per cuidar el primer fill i per cuidar el segon. Durant aquest temps, tot i no cobrar, va seguir pagant la meitat dels 1.300 euros que els costa la hipoteca a ella i a la seva parella, més la part proporcional que ella aporta per les despeses familiars, 700 euros més. "En cap moment em vaig plantejar si havia de seguir fent aquests pagaments o no, perquè era el que havíem fet sempre, tot i que durant aquest temps vaig haver de tirar d'estalvis", relata.

A l'hora de passar despeses a l'oficina on treballo s'està imposant una certa informalitat, amb companys que reporten despeses que no tenen res a veure amb la feina. ¿Creus que hauria de fer-hi res?

L'estalvi de les famílies estava una mica millor el 2021 en relació amb el 2016. És a dir, el percentatge de famílies que al conjunt de l'Estat podrien aguantar almenys una setmana sense endeutar-se si perdien la seva principal font d'ingressos, generalment el seu sou, ha augmentat un punt, del 6% al 7%, i la que podria aguantar fins a sis mesos és del 57% ara, en relació amb el 52% del 2016. Això, en l'àmbit estatal. A Catalunya aquestes dades són pitjors, i per la banda més vulnerable no sols no s'ha millorat sinó que fins i tot s'ha empitjorat. En comparació amb el 2016, el percentatge de llars que aguantarien tot just una setmana ha passat del 7% al 8%, el mateix percentatge que Andalusia i només dos punts menys que la comunitat més mal situada, les Illes Canàries. Això sí, a Catalunya han augmentat una mica les que podrien aguantar fins a sis mesos, que ara és del 52%, quatre punts més que el 2016. Aquestes són dades de l'Enquesta de Competències Financeres 2021, un informe que es va publicar per primer cop l’any 2018 amb xifres corresponents al 2016 i que ahir va fer públiques el Banc d'Espanya. La mostra d'enquestats, que és de més de 20.000 persones d’entre 18 i 79 anys, la proporciona l’Institut Nacional d'Estadística (INE), i l'interès rau en el fet que permet fer la comparativa entre anys, tot i que en aquest cas el confinament de la pandèmia, que en general va fer augmentar els estalvis de les famílies, pot haver influït en les dades.

Les Illes Canàries, Andalusia i Catalunya són les tres comunitats autònomes on hi ha un percentatge de població més alt que si d’un dia per l’altre es queda sense la seva principal font d’ingressos només podria fer front a les despeses durant una setmana. Al cap de set dies, la persona afectada s’hauria d’endeutar o bé es veuria obligada a canviar de llar. En el cas canari aquesta situació de vulnerabilitat econòmica afecta al 10% de la població, mentre que a Andalusia i Catalunya el percentatge és del 8%.

El setembre d'aquest any serà un dels inicis de curs amb els preus més elevats de les últimes dècades, a causa de l'escalada de preus iniciada amb el final de la pandèmia i accelerada per la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna. Tot i no ser tan coneguda com la costa de gener, al setembre es produeix un fenomen similar que obliga a estrènyer el cinturó a les famílies a l'espera de Nadal.

Els viatges en grup, sigui en família o amb amics, sempre tenen l'inconvenient d'haver de passar comptes quan s'acaben. Amb els smartphones, però, el tràmit d'haver de repassar factures i fer transferències passa a ser més fàcil gràcies a un gran nombre d'aplicacions de mòbil que permeten saber en cada moment quants diners ha pagat cada persona i quants se'n deuen.

Es diuen Joan Rius, Jordi Ramírez i Gerard Serra però els seus testimonis poden representar perfectament el de milers de responsables de petits negocis i empreses que després de sobreviure com han pogut a la crisi del covid i els posteriors problemes de desabastiment ara s’enfronten “espantats” a les conseqüències econòmiques de l’atac rus a Ucraïna. Unes conseqüències que, a banda, evidentment, de la tragèdia de milers de víctimes mortals, estan comportant un augment enorme dels preus de productes com els cereals o oli vegetal però, també, de la llum, el gas o la gasolina, uns increments que difícilment podrà esquivar cap sector econòmic. Només a tall d’exemple Pimec alertava aquesta setmana que l’escalada del preu de l’energia pot acabar amb un 16% de les pimes catalanes i comportar la pèrdua de 320.000 llocs de treball.

El dèficit públic conjunt –administració central, Seguretat Social i comunitats autònomes, quedant exclosos els ajuntaments– s'incrementa fins als 68.524 milions d'euros, l'equivalent al 6,12% del PIB, fins al mes de juny per l'impacte que ha tingut la pandèmia sobre l'economia. Això suposa quatre punts més que el mateix període del 2019, quan Espanya registrava un dèficit públic del 2%. D'altra banda, el dèficit de l'Estat s'enfila al 5,4% del PIB fins al juliol i suma un total de 60.413 milions d'euros, segons dades del ministeri d'Hisenda publicades aquest dijous.

La justícia europea continua obrint el camí perquè els consumidors puguin recuperar els diners que els bancs els han cobrat a través de clàusules abusives i poc transparents a través dels tribunals. Algunes d'aquestes clàusules, sovint lligades a les famoses clàusules terra, eren aquelles que carregaven els costos de formalització de la hipoteca (impostos, gestoria i notaria) al client. Aquest dijous, però, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que quan aquestes clàusules són declarades abusives, els bancs han de retornar tots els diners carregats al client i no només una part com havia sentenciat el Tribunal Suprem, tret que la llei ho reguli d'altra manera.

Tot i que el Senat té establert publicar de manera trimestral les despeses destinades als desplaçaments dels senadors, la cambra no mostra aquestes dades des de l'octubre del 2018, corresponents al període del juliol al setembre d'aquell mateix any.

La Generalitat de Catalunya ha encarregat, en el marc del Pacte Nacional per la Indústria, un estudi que posi llum a les implicacions d'una hipotètica renda bàsica universal a Catalunya. I ja té la resposta: un ingrés pagat per l'estat a cada membre de ple dret de la societat tindria un cost net de 7.700 milions d'euros l'any. I això suposa un 3,5% del PIB.

El ple de la sala primera del Tribunal Suprem ha decidit que els bancs han d'abonar l'interès legal al consumidor després de l'anul·lació de la clàusula de despeses hipotecàries (registre, notari i altres) des de la data en què el consumidor va fer els pagaments, i no només des de la data que va fer la reclamació extrajudicial.

Una auditoria interna de l’Ajuntament de Barcelona revela que William Carnes, ex director general de Turisme de Barcelona, es va gastar 89.609 euros sense "motivació", 9.494 dels quals "no tenen justificants". Segons publica 'Nació Digital', es tracta de despeses que Carnes va fer entre els anys 2014 i 2017 amb la seva Visa pública quan encapçalava Turisme de Barcelona.

Els barcelonins destinen un 17% del seu salari a tenir un vehicle en propietat. És la conclusió a la qual ha arribat el portal comparador d'assegurances Rastreator.com, que ha elaborat un estudi tenint en compte el conjunt de despeses que comporta tenir un cotxe (preu de l'automòbil, assegurança, combustible, etc.). En termes absoluts, aquesta xifra equival a 248 euros mensuals.

El Senat es va gastar 1,64 milions d'euros durant el 2016 en els viatges dels 266 membres de la cambra alta. La despesa es va reduir en mig milió respecte de l’any anterior, com a conseqüència del descens de l’activitat parlamentària del 2016 per la repetició d’eleccions i l’espera en la formació del govern central.

La vice presidenta econòmica, Susana Monje, ha explicat els números que portaran a l'assemblea aquest diumenge, amb un tancament de 608 milions i un benefici de 20 milions, i un pressupost de 633 per a aquest curs. El triplet ha tingut un efecte tant en el capítol d'ingressos com en el de despeses: guanyar el tres títols van suposar 57 milions, i se'n van acabar ingressant 2. Per tant, guanyar la triple corona va representar un impacte positiu de dos anys en l'exercici de 2014-15.

El ministeri de Protecció Ciutadana de Grècia llogarà els seus agents de policia per recaptar fons i així equilibrar les despeses d'equipament de les forces de seguretat. D'aquesta manera, usuaris privats podran contractar els serveis d'un agent per 30 euros l'hora o d'un cotxe patrulla per 10 euros l'hora.