La fundació de Junts comença finalment a caminar, i ho fa amb Laura Borràs com a directora acadèmica. L'expresidenta del Parlament serà la cara visible de Fundem la República, sorgida del que era el think tank de Demòcrates –ara, integrat dins de Junts–. La inhabilitació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va imposar en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes impedeix que en sigui la presidenta. El Codi Civil català estableix que per presidir una fundació cal ser-ne patró, i que no poden ocupar aquesta figura els inhabilitats per a càrrecs públics, com és el cas de Borràs. La fundació, que s'ha presentat oficialment aquest divendres, ha escollit aquesta fórmula per tal que Borràs dirigeixi el dia a dia de l'ens des de la seva executiva sense ser-ne patrona, tal com es va plantejar quan ella va fer un pas al costat perquè Carles Puigdemont tornés a presidir Junts. L'objectiu és que Fundem serveixi com a "laboratori d'idees" per al partit i li subministri material per a la reflexió i el debat perquè fixi posició política.

La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a indultar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Entre altres motius, perquè la condemna de Borràs respon a "una actitud d'abús de poder" per afavorir el benefici econòmic d’un amic. "Estem davant d’un delicte que s’emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia", diu l'informe de la fiscal. També retreu que afirmi "sense cap mena de pudor, haver estat víctima d'una persecució judicial" per les seves idees polítiques: "Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb absolut abús d'autoritat i menyspreu a la legalitat".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha formalitzat la petició d'indult parcial per a Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental, i li ha suspès la pena a l'espera que el govern espanyol es pronunciï sobre la mesura de gràcia. La sala civil i penal del tribunal, que en la seva sentència pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ja proposava l'indult, ha fet arribar la sol·licitud al ministeri de Justícia.

La Fiscalia avala que se suspengui l'ingrés a presó de l'expresidenta del Parlament Laura Borràs mentre es tramita la petició d'indult que ha fet el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La també expresidenta de Junts va ser condemnada a quatre anys i mig de presó pel fraccionament de contractes quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En un escrit, el ministeri públic afirma: "El ministeri fiscal, amb la finalitat d'evitar possibles perjudicis a la condemnada pel cas que es resolgués favorablement la petició d'indult, no s'oposa a la suspensió del compliment de la pena privativa de llibertat imposada". En aquest sentit, la Fiscalia remarca que aquesta suspensió ha d'anar lligada al fet que el TSJC elevi al govern espanyol la petició d'indult. La mesura de gràcia comportaria anul·lar la pena de presó, però no la d'inhabilitació i multa.

L'expresidenta del Parlament Laura Borràs ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que tramiti el seu indult i l'elevi al govern espanyol, que és qui haurà de decidir si se li concedeix o no. Els mateixos jutges ja van proposar a la sentència rebaixar la pena de quatre anys i mig de presó que van imposar a Borràs pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb un indult parcial, i ara la seva defensa demana al tribunal que deixi en suspens la condemna fins que el govern espanyol no es pronunciï sobre la mesura de gràcia. Una petició que suposa un gir de guió de l'expresidenta del Parlament, ja que va dir que no faria la petició.

El Tribunal Suprem va confirmar aquesta setmana la condemna de quatre anys i mig de presó –a més de 13 anys d'inhabilitació i 36.000 euros de multa– per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes. En la sentència que va redactar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa gairebé dos anys, però, es recomanava l'indult per a l'expresidenta del Parlament, un indult que ja ha avalat la Fiscalia i que és decisió del govern espanyol. ¿Hi estaria disposat, l'executiu de Pedro Sánchez? Aquest dissabte s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha rebutjat concedir aquesta mesura de gràcia en casos relacionats amb la corrupció. En una entrevista a Catalunya Ràdio i preguntada per aquesta qüestió, Díaz ha contestat: "Aquestes mesures d'excepció no han d'anar compassades amb temes lligats, presumptament, a la corrupció".

¿El cas de Laura Borràs té a veure amb el Procés? No. Almenys, no directament. ¿La condemna que ara ha confirmat el Tribunal Suprem té a veure amb la ideologia de la condemnada? Sí, és clar. La justícia espanyola ens ha posat en safata afirma-ho: gairebé totes les instàncies judicials que han decidit sobre independentistes han mostrat un biaix d’última trinxera de la unitat d’Espanya que fa de sentit comú afirmar que sobre una independentista notòria, com és Laura Borràs, serà difícil que la justícia actuï amb la imparcialitat exigible. 

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys i mig de presó, 13 d'inhabilitació i 36.000 euros de multa per a Laura Borràs pel fraccionament de contractes al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'alt tribunal tomba per unanimitat el recurs presentat per la defensa de l'expresidenta del Parlament contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i rebutja que se li pugui aplicar l'amnistia: argumenta que la llei no és aplicable en delictes de corrupció que no tenen relació amb el Procés. La sentència, que ara ja és ferma, és pels delictes de prevaricació i falsedat documental.

El 23 d'octubre, pocs dies abans del congrés de Junts per renovar la direcció, Carles Puigdemont anunciava el seu pas endavant per a la presidència del partit i Laura Borràs la seva voluntat d'assumir el lideratge d'una nova fundació vinculada a Junts. Una entitat que fins aquell moment estava lligada a Demòcrates, el partit de Toni Castellà. Ara bé, tres mesos després del conclave, Borràs no és encara presidenta de la fundació. De fet, tot just aquesta setmana passada l'executiva del partit va proposar el seu nom, però el nomenament encara trigarà setmanes a arribar, segons les fonts consultades.

La Fiscalia s'oposa a aplicar la llei d'amnistia a l'expresidenta de Junts Laura Borràs. Així ho ha manifestat a preguntes dels periodistes la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, després de la vista sobre el recurs de cassació que la defensa de Borràs va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va condemnar a quatre anys i mig de presó. Tal com va avançar l'ARA, l'advocat Gonzalo Boye va sol·licitar l'oblit judicial també per a l'expresidenta del Parlament pel cas de prevaricació i falsedat documental relacionada amb la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i s'ha ratificat aquest dimarts davant el tribunal, tot i que s'ha mostrat conscient de quin és el "criteri" de la sala. El Suprem va portar la norma al Tribunal Constitucional, de manera que aquesta és una via complicada ara per ara.

Laura Borràs no és sòcia d'Òmnium Cultural, la principal entitat del sobiranisme civil. L'expresidenta del Parlament i exlíder de Junts se'n va donar de baixa arran del posicionament que va prendre l'entitat durant el seu judici per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, segons ha pogut saber l'ARA. És a dir, va estripar el carnet, confirmen fonts del seu entorn, després del gir gradual d'Òmnium amb el seu cas.

Ada Colau, Laura Borràs i Raül Romeva han apostat en els últims mesos per fer el pas a les fundacions dels seus partits, després d'haver ocupat responsabilitats polítiques a la primera línia. Un camí que abans que ells havien seguit altres polítics per sortir de les institucions, tot i que cap dels tres descarta tornar-hi en algun moment. Borràs i Romeva, de fet, han topat amb el Codi Civil, fet pel qual el govern de Salvador Illa va encarregar un informe jurídic que conclou que els inhabilitats per sentència judicial no poden presidir fundacions de partits. Romeva ja hi ha renunciat.

El Govern va encarregar un informe per saber si Raül Romeva i Laura Borràs podien presidir les fundacions dels seus partits polítics tot i haver estat inhabilitats. Ja hi ha veredicte: amb la llei a la mà, una persona inhabilitada per exercir càrrecs públics o per administrar béns no pot formar part del patronat d'una fundació, tal com estableix l'article 332-5 del Codi Civil de Catalunya. Segons l'informe del departament de Justícia, al qual ha tingut accés l'ARA, tampoc poden ocupar aquesta posició les persones condemnades per delictes contra el patrimoni, l'ordre socioeconòmic o de falsedat. Romeva ja ha desistit arran dels dubtes per la seva inhabilitació per malversació l'1-O —que el Suprem es nega a amnistiar— i aquest divendres va anunciar que plega de la fundació Josep Irla. Ara, amb les conclusions de l'informe sobre la taula, la situació es complica per a Laura Borràs.

Junts ha celebrat aquest cap de setmana a Calella un congrés plàcid que ha servit per fer oficial el que ja era una realitat abans, i és que Carles Puigdemont és el líder indiscutible de la formació i la figura que dona sentit al partit. A diferència de fa dos anys, ara no hi ha dos sectors que s'han repartit l'executiva, turullistes i borrasistes, sinó que el secretari general es consolida com l'home fort del partit mentre Laura Borràs i els seus seguidors han estat apartats. Això sí, ella almenys serà la presidenta de la fundació que ha de servir per dotar un partit jove com Junts de gruix ideològic. Per la seva banda, Puigdemont abandona el rol més institucional de president a l'exili, que el va portar a crear el Consell per la República, per involucrar-se plenament en la vida partidista com a president de la formació.

Junts obre una nova etapa i ho fa amb el retorn de Carles Puigdemont a la presidència del partit per forjar una alternativa al govern de Salvador Illa. I això comporta un adeu significatiu: el de Laura Borràs. La fins ara presidenta s'ha acomiadat a l'arrencada del congrés extraordinari que celebra la formació aquest cap de setmana a Calella i ho ha fet amb retrets al "món fosc de la política". "Per lleialtat a mi mateixa i per coherència personal i política avui deixo la presidència de Junts", ha assegurat, advertint, però, que no se'n va de l'organització: agafarà les regnes de la fundació de la formació i recupera ara la "llibertat" per fer les seves aportacions. Un avís a navegants.

La fins ara presidenta de Junts, Laura Borràs, ha presentat un escrit al Tribunal Suprem per tal que se li apliqui l'amnistia en el marc de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, segons ha pogut saber l'ARA. L'expresidenta del Parlament va ser condemnada el març de 2023 a quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant d'aquesta entitat entre el 2013 i el 2018. Tot i que Borràs sempre va defensar que era víctima d'una persecució pel fet de ser independentista i es va negociar si un cas com el seu podia entrar en la llei d'amnistia, el redactat final de la norma deixava poc marge per incloure-l'hi, atès que no té a veure amb el Procés. Ara bé, l'advocat de la juntaire, Gonzalo Boye, fa el pas davant del Suprem, que ha de resoldre un recurs de cassació en contra de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Hola, com estan?

Junts celebra el seu congrés aquest cap de setmana i ahir Carles Puigdemont va fer oficial el pas que ja tothom donava per fet: 

En el congrés d’Argelers de l’any 2022, quan Carles Puigdemont va deixar la presidència de Junts, Laura Borràs i Jordi Turull es van repartir l’executiva del partit al 50%. Van decidir signar una pipa de la pau (que ben aviat es va evidenciar fictícia) en lloc d’enfrontar-se obertament i mesurar les forces reals que cadascun tenia entre la militància de Junts. El resultat han estat dos anys en què lluny de teixir complicitats, s’ha agreujat encara més l’esquerda entre ells –la comunicació no és ni molt menys fluida–, protagonitzant diversos episodis de pugna pel poder en què el guanyador sempre ha estat Jordi Turull. No perquè s’hi hagi enfrontat a cara descoberta –els mateixos turullistes li han retret en ocasions no haver-ho fet–, sinó perquè ha optat per una estratègia de progressiu desplaçament que ha deixat a Borràs aïllada.

Era vox populi i només faltava la notificació oficial: Carles Puigdemont ha confirmat que vol ser president de Junts. Ho ha comunicat a la fins ara presidenta, Laura Borràs, en una reunió que han mantingut aquest dimecres a la ciutat belga de Waterloo, on té la residència l'expresident a l'exili, tres dies abans que se celebri el congrés nacional de la formació a Calella. "Presentaré la meva candidatura a la presidència del partit amb la voluntat de contribuir des d'aquesta responsabilitat a la nova etapa política que s'obre per a la nostra organització i el nostre país", ha anunciat en un vídeo publicat a X. De fet, en un comunicat emès pel partit, també ha confirmat el que ja havia avançat l'ARA: Borràs serà presidenta de la fundació de Junts, després de la confluència amb Demòcrates.