Mirar l'Espanyol es fa cada dia més feixuc. El "màgic" no troba la fórmula de l'encanteri, i l'ascens no arriba sol. Contra l'Alcorcón (1-1), antepenúltim classificat de Segona Divisió, va tornar a demostrar una mancança evident d'idees i determinació. Els de Ramis són experts a desaprofitar oportunitats. En el cas d'aquest duel ja no es tractava d'una oportunitat, sinó d'una necessitat absoluta. Un punt és molt poc, i el joc és encara més preocupant que el resultat.

“Som un iot, però ens tocarà remar”, deia Fran Garagarza tot just aterrar a l’Espanyol. El director esportiu blanc-i-blau era conscient que, només amb noms, als periquitos no els seria suficient. Davant l’Alcorcón (2-0), penúltim classificat de Segona, l’Espanyol va haver de pencar de valent per acabar trobant el premi desitjat, un triomf de gran valor que el manté a un sol punt de la zona d’ascens directe i que el situa a cinc del líder, un Leganés que fa només dues setmanes era a nou punts. 

Les emocions del Girona s’han vist massa alterades, últimament. Quan ha guanyat, sobretot arran de l’extraordinària dinàmica de resultats que li va permetre somiar amb tot, s’ha sentit invencible. Però quan ha punxat ho ha vist tot fosc, flirtejant amb el drama. Ja ens passa, això, a les persones. I no es pot viure sempre als extrems, perquè els extrems desgasten. L’equip necessitava calmar-se una mica, abans que comenci el play-off. Ho va aconseguir gràcies a una victòria contra l’Alcorcón (0-1).

“El Girona s’està guanyant el respecte de tothom”. Aquesta va ser la frase amb què Juanpe Ramírez va donar el tret de sortida a la seva trajectòria a Montilivi un llunyà 7 de juliol del 2016. No ho deia per dir, el canari, protagonista directe dels millors anys de vida blanc-i-vermells i un dels líders del vestidor, sobretot en els mals moments. Aquest diumenge a Alcorcón (16 hores, Movistar LaLiga) es convertirà en el cinquè futbolista amb més partits en categories professionals de la història del club. Seran 199, els mateixos que Aday. Només els superen Granell (233), Migue (222), Borja García (216 i sumant) i Pere Pons (210).

El Girona, un club humil i petit que sempre ha hagut d’aconseguir les coses amb molt d’esforç, no havia tingut mai un jugador franquícia fins que va arribar. D’especials n’ha tingut moltíssims. D’estrelles, alguna. Però cap, sobretot en l’època moderna, ha significat tantes coses com Cristhian Stuani, que amb tres gols pràcticament seguits va demostrar a tothom per què és tan especial. La victòria contra l’Alcorcón (3-1), la segona consecutiva per primer cop a la Lliga, deixa els gironins a quatre punts del play-off d’ascens després de sumar-ne 10 dels últims 12. La reacció és una realitat.

Gairebé tot convidaria a creure que el Girona està davant d’un partit assequible. L’adversari, l’Alcorcón, és l'últim classificat del campionat. L’estat d’ànim dels gironins, després d’encadenar set dels últims nou punts en joc, ha millorat prou per sentir-se segur. Fins i tot el futbol és òptim, en sintonia amb el llenguatge que Míchel practica. L’efecte Montilivi s’ha d’acabar notant, encara que en aquest inici de curs no hagi sigut gaire productiu. A primer cop d’ull, doncs, el duel (19 hores, Movistar LaLiga) no hauria de presentar gran dificultat. Miratges.

Ja és matemàtic: el Girona jugarà el play-off d’ascens a la Primera Divisió. Del tot improbable, sabent com ha anat l’any. Però del tot benvingut, sabent la felicitat que provoca. Un golàs de Monchu al 87', la setena victòria seguida i l’empat de l’Sporting van completar una nit màgica que trigarem a oblidar i que va acabar amb una rotllana de tota la plantilla, saltant i cantant d’alegria com si acabessin de descobrir un gran tresor. L’afició, des de l’exterior, tirava petards. I tothom lluïa una rialla de les grosses.

De confirmar el play-off a sortir-ne: tot li pot passar al Girona en la penúltima jornada de Segona Divisió. Hi ha tantes variants, que és de mal fer posar-se a comptar. Cinc equips, separats per només tres punts, es juguen la presència a les eliminatòries per ascendir. El Leganés, l’Almeria i el Girona en tenen 67; l’Sporting i el Rayo Vallecano 64. Els homes de Francisco, que han guanyat els sis últims partits, reben l’Alcorcón, que lluita per la permanència, a Montilivi (21 hores, Movistar LaLiga). La setena victòria consecutiva acostaria moltíssim un objectiu que ningú s'imaginava, però també necessita alguna relliscada dels rivals perquè té tots els goal average perduts.

Empat in extremis a la Nova Creu Alta. Una rematada de cap de Juan Ibiza en el temps afegit aconsegueix rescatar un punt per al Sabadell en el duel contra l'Alcorcón. L'enfrontament, que quedava pendent des de la jornada 7 després que s'hagués de suspendre per positius en l'equip madrileny, ha acabat en taules després que els arlequinats hagin anat de menys a més.

Potser té raó, el Girona quan reconeix que només cal pensar en la permanència, encara que el passat més recent pesi i porti a conclusions equivocades. El vestidor no vol perdre la fe, però té massa obstacles que li impedeixen trobar una mica de tranquil·litat. És un mal termòmetre que tan sols hagi guanyat un partit dels últims set, incloent-hi la derrota a Alcorcón (1-0), la segona consecutiva.

El Girona ha frenat el ritme, sumant només sis dels últims divuit punts en joc i mantenint la irregularitat que l’està acompanyant des del seu retorn a Segona. És un equip poc fiable, el de Francisco, tot i que el gen competitiu li ha permès viure nits d’alegria. Perì, a la llarga, encadenar situacions tan diverses sols presagia patiment. A Alcorcón (19 hores, Movistar LaLiga) passarà un nou examen contra un conjunt de la part baixa que ha aixecat el cap des del relleu a la banqueta, amb dos triomfs seguits.

Ha viscut uns mesos difícils, entre lesions, un descens inevitable, un mercat marcat pel covid-19 i una pretemporada atípica. Però Raúl de Tomás ja torna a ser el far que necessita l’Espanyol. El punta madrileny, que ha firmat l’únic gol del triomf contra l’Alcorcón (1-0) en una acció a l’abast de molts pocs, s’ha tornat a posar a l'esquena un equip que va fer un esforç majúscul pagant més de 20 milions d’euros per ell al gener i retenint-lo aquest estiu.

Tancat el mercat de fitxatges més atípic en molts anys, l’afirmació que l’Espanyol és el gran rival a batre aquest any a la Segona Divisió va prendre força. Els blanc-i-blaus, que reben aquest dissabte l'Alcorcón (16 h, GOL), ja eren un dels principals candidats a l’ascens un cop van confirmar el descens de categoria. Però després de retenir la gran majoria de les seves estrelles, han reafirmat aquesta condició. La sortida de de Marc Roca, que deixa orfe el dorsal 21, és un mal menor per a una plantilla que ha sabut resistir al doble impacte del covid-19 i del descens. Feta la feina als despatxos, ara falta que el que passi sobre la gespa acabi confirmant les bones sensacions.

La bomba esclatava una hora abans de començar l'última jornada de la Segona Divisió: diversos integrants de la plantilla del Fuenlabrada van donar positiu en el test del coronavirus. La notícia, que es va escampar de pressa, va provocar el pànic. La primera mesura va ser ajornar el Deportivo-Fuenlabrada, que a falta de confirmació oficial per part de la Lliga es disputarà el 30 de juliol. L’equip madrileny està immers en la lluita pel play-off d’ascens, un fet que obliga també a moure les dates de les eliminatòries finals, amb inici previst per a aquesta mateixa setmana i que jugarà el Girona, al mes d’agost. Les semifinals serien els dies 2 i 5, i la final, el 8 i l’11.

El Girona té tantes ganes de ser feliç que s’aferra a tot per recuperar una alegria que fa dies que ha perdut. Potser creient que el relleu a la banqueta significa que la Lliga comença de nou, Montilivi s’ha tornat a engrescar. Perquè quan les coses van malament, deixar de fer el mateix és sinònim d’esperança. Real o imaginada, però et torna la il·lusió. Contra l’Alcorcón (0-0) ha sortit envalentit com si l’ascens a Primera es decidís avui; però n'ha marxat deprimit perquè les sensacions finals han tornat a ser dolentes i res surt com es vol. Fins i tot Stuani ha fallat un penal al temps de descompte.

No és agradable passar pel que passa el Girona els últims mesos. Tampoc és fàcil. El canvi de categoria ha generat tristesa i també inestabilitat. La plantilla, totalment renovada, té les expectatives més altes que cap vestidor gironí havia tingut mai. El primer entrenador del curs, Juan Carlos Unzué, ha durat dotze jornades. És el segon canvi a la banqueta en cinc mesos, després del comiat d’Eusebio. Ni Montilivi és el mateix, perquè sense les graderies retràctils l’efecte visual porta, sense voler-ho, als records dels millors dies viscuts per un club que s’ha de perdonar si vol tornar-ho a intentar. El públic fins i tot ha xiulat en algunes de les victòries.

Amb el descens de categoria assegurat des de fa setmanes, el Nàstic s'ha pres els partits que li queden a la Segona Divisió sense pressió. Avui ha obtingut una nova victòria contra l'Alcorcon (0-1), això sí, intranscendent. El gol de Javi Márquez col·loca els grana amb 35 punts que, si més no, ajuden a maquillar una temporada per oblidar.

El Nàstic no ha pogut aprofitar els prop de 52 minuts de joc contra l'Alcorcón en el partit ajornat pel temporal viscut aquest diumenge i ha acabat caient contra el conjunt madrileny (1-3). L'endemà del diluvi caigut a Tarragona, que havia arribat a generar problemes en la il·luminació del Nou Estadi, el partit s'ha reprès amb normalitat.

L'Espanyol no serà al sorteig de vuitens de final de la Copa del Rei d'aquest divendres. En la que ha estat la sorpresa dels setzens, l'Alcorcón ha esborrat en una tràgica tanda de penals les esperances espanyolistes en una de les seves competicions preferides. N'han tingut prou els visitants amb un solitari gol d'Álvaro Giménez al primer temps i amb anotar quatre penals per tombar un equip irreconeixible que ha entrat massa tard al partit, i quan ho ha fet, tot han estat presses i precipitacions. És el primer fracàs de l'era Quique Sánchez Flores.

El tècnic espanyolista Quique Sánchez Flores ha volgut matisar les paraules que va expressar a la conclusió del derbi i que van generar cert malestar dins l'afició espanyolista. Abans del torn de preguntes de l'habitual roda de premsa prèvia al partit de Copa d'aquest dijous (21 h, BeIN LaLiga) davant l'Alcorcón, el tècnic ha demanat "disculpes" i ha reconegut que lamenta "profundament" si ha "frustrat" algun aficionat pel que va dir.