"Can Sanpere és del poble". Aquest és el cant que ha ressonat pels carrers de Premià de Mar quan s’ha signat el conveni d’expropiació. Després de 25 anys de lluita i una dècada d’ocupació, l’Ajuntament s’ha compromès perquè la fàbrica, fins ara propietat de Núñez i Navarro, passi a ser de titularitat municipal i, un cop rehabilitat l'espai, sigui l'associació del mateix nom la que l'autogestioni per organitzar les seves activitats. A banda, s'obriran a la ciutadania els espais verds del complex, fins ara tancats darrere d'un mur.

L’Ajuntament de Barcelona ha engegat els tràmits per tirar endavant la polèmica expropiació de la Casa Buenos Aires, l'edifici modernista construït a Vallvidrera l'any 1886. L'objectiu de l'equip de l'alcaldessa Ada Colau és convertir-lo en un espai amb allotjaments assequibles per a gent gran i joves i fer-hi equipaments per al barri. Amb els vots de Barcelona en Comú, ERC i el PSC, el ple del novembre de l'any passat va fer el primer pas per a la transformació i va aprovar el nou planejament que preveia la titularitat pública de l'edifici i el canvi de qualificació urbanística per poder-ne canviar l'ús.

A principis del 2018 el govern d'Ada Colau a Barcelona anunciava un pla per contribuir a pal·liar el dèficit d'equipaments en un districte tan dens com l'Eixample: una llista de la compra per expropiar fins a set solars privats amb l'objectiu d'ampliar equipaments educatius o sanitaris i construir habitatge per a col·lectius com joves o gent gran. Els processos no es preveien ràpids, sinó que se situaven en un horitzó d'entre quatre i vuit anys. I ara el govern municipal ha posat data a la primera d'aquestes operacions: l'expropiació del solar situat a l'avinguda Paral·lel número 100, on s'aixecava l'antic Teatre Talia, que va tancar i es va incendiar fa més de 30 anys. La comissió de govern ha aprovat de forma definitiva la relació de béns i drets afectats per l'expropiació i ara comença el procés perquè es determini el preu "just" de l'adquisició, que segons els càlculs municipals se situarà en una forquilla que va dels set als nou milions. Es confia que el procés pugui acabar a principis de l'any que ve i, a partir d'aquí, per accelerar la reconversió, l'Ajuntament preveu fer-hi pisos i un equipament de manera provisional amb contenidors marítims, seguint l'exemple dels anomenats allotjaments de proximitat provisionals (APROP).

Barcelona mou fitxa per fer front a l'emergència habitacional de la ciutat, agreujada per les conseqüències de la crisi sanitària del covid-19. El govern d'Ada Colau ha requerit 14 grans tenidors d'habitatges perquè lloguin 194 pisos buits en el terminin d'un mes i, en cas contrari, iniciarà el procés d'expropiació d'aquests habitatges. Així ho ha anunciat aquest dilluns en roda de premsa la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, que ha deixat clar que l'objectiu de l'Ajuntament és que "el màxim nombre de pisos a la ciutat es destinin al lloguer assequible".

El Govern limita la capacitat de fer negoci amb els pisos de protecció oficial. El consell de Govern d'aquest dimarts ha aprovat un decret llei de mesures urgents per "millorar l'accés a l'habitatge" que preveu que els pisos de protecció oficial (HPO) no perdin mai el seu caràcter protegit "mentre els sòls estiguin destinats a aquesta funció urbanística o formin part del patrimoni públic".

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres la reforma de la llei de boscos, un projecte que preocupa tant ecologistes com forestals perquè obrirà la porta al fet que les comunitats autònomes puguin requalificar terrenys cremats, així com també té la intenció d'impulsar l'extracció de fusta dels boscos. La ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha defensat que així, amb un incendi provocat, “no es podran expropiar infraestructures bàsiques”.

El consell de govern de la Junta d'Andalusia ha aprovat aquest dimarts el primer expedient d'expropiació d'un habitatge, propietat d'una entitat financera, per evitar el desnonament de la seva inquilina per impagament de la hipoteca. La decisió ha sigut presa en aplicació de la llei 4/2013, de la funció social de l'habitatge, aprovada pel Parlament andalús el 25 de setembre passat.

El Parlament ha rebutjat aquest dimecres una proposició per reformar la llei del dret a l'habitatge incloent-hi algunes de les mesures aprovades l'abril per la Junta d'Andalusia. El principal element que s'hi hauria d'incloure seria, segons proposava el PSC, l'expropiació forçosa a entitats financeres i filials immobiliàries dels pisos on una família amb pocs recursos i risc d'exclusió social hagués de ser desnonada per mantenir-la a l'habitatge durant un màxim de tres anys a canvi d'una indemnització. Els socialistes, però, tan sols han aconseguit el suport d'ICV-EUiA i la CUP. Per contra, CiU, PP i C's han aprovat les esmenes a la totalitat de la proposició de llei i, per tant, n'han impedit la tramitació, i ERC s'ha abstingut.

El president de Bolívia, Evo Morales, ha expropiat aquest dilluns l'empresa Sabsa, filial de les espanyoles Abertis i Aena que administra els tres aeroports més grans del país, i l'acusa-la d'haver fet inversions insuficients.

El president bolivià, Evo Morales, ha decretat aquest dissabte l'expropiació de les accions de l'espanyola Iberdrola en dues distribuïdores d'energia elèctrica a les regions de La Paz i Oruro, una empresa de serveis i una gestora d'inversions. "Ens hem vist obligats a prendre aquesta mesura perquè les tarifes de servei elèctric siguin equitatives als departaments de La Paz i Oruro i la qualitat de servei elèctric sigui uniforme a l'àrea rural i urbana", ha defensat Morales.

El president de Bolívia, Evo Morales, ha anunciat aquest dimarts l'expropiació de les accions de Red Eléctric Española (REE) d'una empresa transportadora d'energia del país i ha ordenat a les forces armades la custòdia de les instal·lacions.