Cal estar molt fotut per patir el dilema d'haver d'escollir entre un cap d'estat de dretes o un altre d'extrema dreta. El príncep Hamlet ho tenia més fàcil. Per ser o no ser no cal votar. No hi ha pressa per decidir-se, un pot empassar-se així des de l'adolescència fins a l'enterrament. Ser de Macron o ser de Le Pen, però, ens atansa a un dubte ben perillós. Es tracta d'una qüestió de pluralitat. No és el mateix ser de dretes, en plural, que d'extrema dreta, en singular. Als extrems mai no hi caben els plurals. Però cada cop hi ha menys gent de dretes, així en plural. Per ser de dretes en general calia una visió completa de la vida. Ningú vol dir-se avui de dretes perquè li manca aquesta concepció plural del món (una pluralitat de dretes, per descomptat). Al mateix temps que la globalització ha augmentat, els punts de vista s'han reduït. Això s'ha fet a costa d'amollar llast i de renunciar a tot el que un creu que no li pertany, ni li pertoca. Però quan a les dretes els fa vergonya dir-se de dretes es tornen d'extrema dreta, mal que els faci encara més vergonya i ho amaguin amb eufemismes.

França va aquest diumenge a les urnes per triar alguna cosa més que un president o una presidenta de la República. Com ja va passar fa cinc anys, s'enfronten un candidat republicà, Emmanuel Macron, i la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen. I, tot i que els sondejos preveuen una victòria més o menys còmoda de Macron, el cert és que l'extrema dreta ha anat guanyant terreny a França des d'aquell llunyà 2002 en què Jacques Chirac es va imposar a Jean-Marie Le Pen, pare de l'actual candidata, amb un 82% dels vots. Fa cinc anys la diferència va ser de 32 punts, 66% contra un 34%, però en aquestes es preveu que estigui entre els 8 i els 14 punts. La conclusió és que, encara que avui se salvi el match point i Macron es torni a imposar, les posicions nacionalistes, xenòfobes i euroescèptiques estan cada cop més normalitzades a França.

Unitat, unitat i unitat. Aquest és el lema més repetit de la dreta tradicional francesa després dels bons resultats de les eleccions regionals i departamentals del mes passat, que la van projectar a la lluita per a les presidencials de l'abril de l'any que ve. Aquest era l'objectiu de la reunió d'aquesta tarda dels potencials candidats, amb una sonada absència: Xavier Bertrand, l'únic que ja ha fet oficial la seva intenció de presentar-se i que, precisament, lidera les enquestes.

El resultat de les eleccions presidencials franceses pot marcar un gir considerable en la política econòmica de la Unió Europea, en la qual el canvi de polítiques econòmiques que promou François Hollande, preferit a les enquestes, ha començat a calar en les darreres setmanes.

El dramàtic estat de l’economia espanyola, presentat com a resultat dels anys de gestió de José Luis Rodríguez Zapatero, s’ha convertit en un dels principals arguments en el discurs de Nicolas Sarkozy per assolir la complicada reelecció en la segona volta de les presidencials franceses, que se celebra diumenge vinent. El president sortint hi va reincidir diumenge en una entrevista al diari 'Le Parisien': “Espanya acaba de veure [la qualificació del seu deute] rebaixada i té un 24% d’atur. I això que l’Espanya socialista de Zapatero era l’exemple a seguir per a François Hollande”, va apuntar.

De nou, el president francès, Nicolas Sarkozy, utilitza Espanya com a exemple d'un escenari que "ningú vol per a França".

El president de França i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, ha anunciat que planeja denunciar la web de recerca 'Mediapart.fr', que aquest cap de setmana va revelar un document que suposadament prova que l'exdictador libi Muammar al-Gaddafi va finançar la seva campanya presidencial el 2007.

L’exdirector del Fons Monetari Internacional Dominique Strauss-Kahn va entrar ahir definitivament en la campanya presidencial francesa.

El president de França i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, ha tornat a referir-se a Espanya com l'exemple a no seguir, en una entrevista a l'emissora francesa Europe 1. Aquesta vegada, el mandatari ha apuntat directament Zapatero com el culpable dels interessos que ha de pagar actualment Rajoy per col·locar el deute. Ha recordat que "Espanya està pagant pel seu deute el doble d'interessos que França, perquè havia promès el 2008 un dèficit del 6% i el 2011 supera el 8%". Mentre acusava Zapatero d'haver mentit sobre els seus comptes i d'incomplir els seus compromisos, Sarkozy ha recordat que el seu govern, en canvi, ha complert amb els propòsits: "Vam prometre tenir el 5,7% i hem tingut el 5,2%".

L'antic president francès, el centre-dretà Jacques Chirac, votarà el socialista François Hollande en la primera ronda de les presidencials a França, diumenge vinent, segons ha afirmat aquest dimarts el diari 'Le Parisien'.