Quan, parlant de TV3, Jordi Évole li pregunta a Ricard Ustrell al Col·lapse quin problema hi ha en espanyolitzar-se, la resposta comença per una prèvia fonamental: què vol dir espanyolitzar-se? Perquè si Catalunya és Espanya, ja no cal espanyolitzar-se, en la línia d’aquella definició que catalans no independentistes han fet seva de “ser català és la meva manera de ser espanyol”. Però tothom sap que, en l’accepció més usada, espanyolitzar-se sempre ha volgut dir castellanitzar-se, anar reduint, pel civil o pel criminal, una realitat nacional en un matís regional, en un accent particular d’una mateixa identitat general. Espanyolitzar, gairebé sempre, ha volgut dir descatalanitzar, com aquell que arrenca una crosta. 

Just un mes després de la manifestació independentista monumental de l'Onze de Setembre que ha sacsejat l'escenari polític del país és el torn, el 12 d'octubre, dels unionistes, aplegats sota la plataforma De España y catalanes, que han convocat una concentració unitària a la plaça de Catalunya de Barcelona. Els sectors espanyolistes han incidit les últimes setmanes en la lectura que malgrat que l'11-S van sortir al carrer un milió i mig de persones la majoria de catalans no va ser-hi. És precisament això el que porta inevitablement a les comparacions. Ha arribat l'hora de mesurar forces.