Volodímir Zelenski està frustrat per la inacció de Donald Trump i la setmana que ve li reclamarà que sigui més contundent contra Rússia. El president ucraïnès té previst trobar-se amb el líder de la Casa Blanca a l'Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York, segons ha explicat en una conversa amb periodistes a Kíiv. "Si la guerra continua i no hi ha passos cap a la pau, esperem sancions", ha dit.

Enmig d'una atmosfera cada cop més tensa al flanc est de l'OTAN, Estònia ha denunciat que tres avions militars russos han violat el seu espai aeri aquest divendres, en la que és la tercera incursió del Kremlin a les fronteres de l'Aliança aquest mes. Tres avions de combat del model MiG-31 —capaços de transportar el míssil hipersònic rus Kinjal—  han sobrevolat una illa estoniana del golf de Finlàndia sense permís, a uns 100 quilòmetres de la capital, Tallinn, cosa que ha obligat les forces de l'Aliança Atlàntica a intervenir. "Divendres al matí [...], tres caces russos MIG-31 han irromput sense permís a l'espai aeri d'Estònia, a la zona de l'illa de Vaindloo, i s'han quedat a l'espai aeri estonià durant gairebé dotze minuts", indica Defensa en un comunicat. Unes hores més tard, Polònia també ha denunciat que dos avions russos han sobrevolat a poca altura una de les seves plataformes petrolieres al mar Bàltic. Moscou continua mesurant els límits de l'OTAN a Europa.

La transmissió d'electricitat entre Finlàndia i Estònia a través d'una de les dues connexions submarines entre els dos països va quedar tallada el dia de Nadal. Ja des del primer moment, les autoritats de tots dos països van apuntar a un possible sabotatge, tot i que la investigació encara està oberta. El mateix dia, quatre cables submarins més, en aquest cas de fibra òptica, van quedar malmesos. Incidents d'aquest tipus són cada cop més comuns al mar Bàltic, cosa que ha fet posar en alerta no només els països afectats, sinó tota la Unió Europea i també l'OTAN.

Què hi ha anat a fer, Felip de Borbó, a Estònia, vestit de militar? Sentim-ne el discurs: “Potser Espanya és a l’altre extrem d’Europa, però creieu-me, ens sentim molt a prop vostre. Podeu comptar amb Espanya com a amic, com a soci a la UE i com a aliat a l’OTAN”.

Rússia ha posat en cerca i captura al seu territori la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, segons es desprèn de la base de dades del ministeri de l'Interior, que no especifica el motiu de l'ordre. Kallas, de 46 anys, és una de les veus més fermes al si de la Unió Europea i de l'OTAN a favor del subministrament d'armament a Ucraïna i de l'enduriment de les sancions contra Rússia. El secretari d'Estat del país bàltic, Taimar Peterkop, també figura a la llista.

La solidaritat amb Ucraïna dins la Unió Europea solia dependre dels quilòmetres de distància de cada capital fins a Moscou. Els governs de Polònia, Estònia, Eslovàquia i Txèquia van ser uns dels primers a posicionar-se al costat polític i militar de Kíiv, a més d’acollir-ne massivament els refugiats quan va començar la invasió russa.

La guerra continua complicant la vida a les repúbliques bàltiques enmig de situacions internes tan tenses com contradictòries. Els governs letó i estonià –sobretot– saben que el Kremlin aprofitarà qualsevol brot de malestar provinent de les comunitats de parla russa, que representen el 15% de la població d’Estònia i el 25% de la de Letònia, on ara mateix se sent fort el crit “Ens volen fer sentir vergonya de ser russos!”. Una consigna clarament antioccidental i de crítica al govern letó per haver blocat les emissions de les televisions russes i haver engegat procediments penals contra analistes i periodistes de parla russa. Fins al punt que l’associació de periodistes letons no s’ha estat de denunciar el que qualifica de persecució, mentre que la revista internacional Foreing Policy parla obertament de russofòbia.

A tocar del port de la capital estoniana, al barri de Kalamaja, una construcció megalòmana que recorda un búnquer ara plena de grafitis, és un dels punts de trobada més populars dels adolescents i joves per veure la posta de sol. Al capvespre s'hi sent parlar estonià, però també molt de rus, ja que un 25% dels 1,3 milions d'habitants del país pertanyen a la minoria de parla russa. Les tensions entre Rússia i Estònia, dos països amb una relació convulsa pel record recent de l'ocupació soviètica, s'han tensat encara més arran de la guerra a Ucraïna. El govern estonià ha estat un dels més insistents en la demanda de restringir els visats per als turistes russos a la UE. Amb l'inici del curs, les restriccions s'han estès també als estudiants universitaris.

Estònia ha decidit prohibir l'entrada al país als ciutadans russos. El ministeri d'Afers Exteriors d'Estònia ha anunciat que deixarà d'emetre visats als russos per estudiar, treballar i tenir negocis al país; és a dir, que la mesura no es limita només al turisme. Ha sigut l'últim estat a sumar-se, aquesta setmana, a una decisió que ja han pres, amb més o menys abast, Letònia, Lituània i la República Txeca, que han deixat d'emetre visats a la majoria de russos. La frontera directa que comparteixen tots aquests països amb Rússia els converteix en una de les portes d'entrada preferides per als russos cap a l'espai Schengen europeu, especialment ara que les sancions econòmiques europees per la guerra d'Ucraïna han tancat l'espai aeri de la Unió Europea a les línies aèries russes.

Al cèntric parc de la Victòria de Riga sobresurt un colossal obelisc. Fa gairebé 80 metres d'alçada i està acompanyat de dos grups d'escultures, un dedicat a la Mare Pàtria russa i l'altre a l'Exèrcit Roig. Des de la seva inauguració el 1985, el monument als alliberadors de la Letònia i la Riga soviètica dels invasors feixistes alemanys –més conegut com el Monument de la Victòria– ha estat envoltat de controvèrsia, i molt més encara des de la independència del país bàltic el 1991.

“Si nosaltres ja no hi som, llavors Lituània, Letònia i Estònia seran els següents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alertava així la setmana passada del perill que corren les nacions de l’antiga Unió Soviètica davant l’amenaça russa, especialment si Ucraïna no aconsegueix resistir a l’envestida. “Desfilaran fins al Mur de Berlín”, afegia. I citava, primer de tot, els països bàltics. Estònia, Letònia i Lituània estan doblement protegits pels escuts de l’OTAN i la Unió Europea, un “mur democràtic contra la marea d’autocràcia” de Rússia, com els va descriure aquest dilluns el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que fa gira per l’est d’Europa. 

El primer ministre polonès, Matheusz Morawiecki, visitarà aquest diumenge Lituània i Letònia, on es reunirà amb els seus homòlegs, Ingrida Simonyte i Arturs Krisjanis, per abordar la crisi dels migrants que arriben des de Bielorússia, segons han informat els governs dels tres països. Malgrat que Polònia és el país de la Unió Europea més afectat, aquests dos estats bàltics, que també comparteixen frontera amb Bielorússia, fa mesos que veuen com s'incrementa la pressió migratòria, i mantenen un contacte fluid amb l'executiu de Morawiecki des de l'inici de la crisi.

El centredreta europeista d'Estònia busca soci per formar govern, després de la victòria a les eleccions parlamentàries de diumenge. Amb tota seguretat l'exeurodiputada Kaja Kallas, la candidat que més vots va sumar de manera individual, rebrà l'encàrrec per ser la nova primera ministra i ha assegurat que malgrat que necessita sumar amb altres formacions el seu Partit Reformista ha rebutjat aliar-se amb la ultradreta euroescèptica.

Nova mostra de suport internacional a les institucions catalanes, aquest cop provinent del país que ocupa la presidència de torn de la UE. Un grup de diputats del Riigikogu, el Parlament d'Estònia, han enviat una carta a Mariano Rajoy en què expressen la seva "extrema preocupació pels fets que s'han produït a Catalunya els últims dies". El text diu que "la mostra de força per resoldre qüestions polítiques no forma part de la democràcia".

Són les deu del vespre, al carrer Bailén de Barcelona. Poc més de 150 persones fan cua als cinemes Texas -l'aforament és limitat- per veure el documental 'La revolució cantada' sobre la independència estoniana. Tota una inspiració pels independentistes catalans que l'any 2013 ja van emular la via bàltica teixint una cadena humana al llarg de 400 quilòmetres del país.

"Els catalans volen una llar. La seva pròpia llar, on el destí no el decideixi un estrany des de Madrid". Així de contundent s'expressa Katarina Budrik, experta en política internacional i europea, en un article al diari de més tirada a Estònia, el 'Postimees'. L'autora es fa ressò de l'auge de l'independentisme a Catalunya i deixa clar que la Via Lliure d'aquesta Diada va demostrar quina és la voluntat de la major part dels catalans.

El Postimees, el diari estonià de més tirada al país i a tota la regió bàltica, ha publicat aquest dimecres un article en què es posiciona clarament a favor del procés català i de la possibilitat que Catalunya aconsegueixi la independència i reclama al seu govern que faci el mateix. Katarina Budrik, experta en política internacional, explica algunes de les causes de la voluntat independentista dels catalans. "Catalunya, i també Estònia, s'ha enfrontat a la pèrdua de l'estat independent i a un atac sense pietat al seu idioma. En temps de Franco, Catalunya vivia una "espanyolització" obligatòria, i l'educació escolar i els esdeveniments culturals no estaven en català. Existia un únic llenguatge 'correcte' –l'espanyol–, el llenguatge de la força governant". I afegeix: "¿No li sembla familiar? ¿No ens va deixar la russificació –als estonians– amb les mateixes cicatrius?".

Suïssa ha anunciat aquest dimecres que limitarà, a partir de l'1 de maig, l'estada al país dels ciutadans de vuit països de la Unió Europea (UE): Estònia, Lituània, Letònia, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia i la República Txeca.