Quan vaig a Barcelona, passo per davant de La Carcoma Feliz, una botiga del carrer Calàbria que es dedica a la restauració de mobles amb un mestratge indiscutible i sense rival. El dibuix és una mena de cuc –el corc– que somriu amb alegria, fent honor al nom de l’establiment. Però no puc evitar pensar que el corc no n’és, de feliç, al contrari, perquè justament els propietaris del negoci es dediquen a exterminar-lo. El mateix sento quan demano, a Glovo, uns pollastres boníssims, no cal dir-ho. L’empresa que els subministra es diu Feliz Pollo Last, last escrit així, com últim en anglès, que deu ser una perversió del nostre “a l’ast” (que pervisqui és un miracle). En tot cas, el pollastre no és feliç, no li agrada ser cuinat. A Las Palmas de Gran Canaria hi ha El Cerdito Feliz, un establiment especialitzat en embotit. La meva filla tenia un llibre, El raïm inquiet, preciós, d’Elisenda Guiu, on un gra de raïm s'impacientava per ser convertit en vi. Com que tenia ulls i cara, costava molt d’explicar-li l’holocaust veremador. Feia pena. Jo, al final, el que vaig fer va ser adaptar-lo. Era el cep el que volia que el podessin –un equivalent al nostre tallar-nos els cabells– perquè fessin raïm del seu fruit.

Fa 15 anys que Negro Riveros va deixar la seva feina d'advocat per consagrar-se a la seva autèntica passió: l'asado, un menjar que forma part de la identitat del seu país, el Paraguai. "Allà a totes les cases hi ha una graella. El paraguaià neix amb el foc a les venes. Els diumenges són sagrats. És el dia per trobar-se amb els amics i la família. En aquestes reunions no pot faltar mai l'asado, que per a nosaltres és símbol d'amistat, d'unió. Està present a totes les celebracions, ja sigui un naixement o un aniversari. Qualsevol excusa és bona per fer un asado".

El comerç d'alimentació ha tancat amb satisfacció la campanya de Nadal aquest gener, un dels períodes de l'any en què acumula més vendes. Tot i l'alça del preu de carns com la vedella o el xai i les restriccions a la pesca a Catalunya, els botiguers es mostren contents tant amb els productes que han pogut oferir als clients com amb els nivells de vendes.

El preu de la vedella i el xai està augmentant a un ritme molt elevat des de l'estiu i encaren la campanya de Nadal a nivells rècord. El cost de la carn de boví i oví per als comerços al detall s'ha vist afectat per diversos factors, com l'epidèmia de llengua blava o l'obertura de les exportacions al Marroc, i els botiguers han acabat repercutint l'encariment en el preu final.

El cuiner Nandu Jubany explica com preparar a casa una recepta que és un clàssic que agrada a grans i especialment als petits, l'escalopa milanesa. En els dos llibres de receptes que ha publicat, com Receptes per compartir en família, explica aquesta preparació i també moltes d'altres que detalla amb codis QR per poder accedir a vídeos en què s'expliquen tot els passos, tal com també explica en el seu compte d'Instagram.

Semblava pràcticament impossible però els astres s'han alineat. Ja es pot tastar a Barcelona la carn més cara i preuada del món, l'exclusiva vedella de Matsusaka, de la prefectura de Mie, al Japó. Però anem a pams per descobrir per què és tan cara aquesta carn. I què hi tenen a veure els germans Torres. I com s'ho ha fet el Grup Akaneya per aconseguir el que no ha aconseguit ningú: fer-la sortir del país nipó quan estava prohibit per llei.

Llegeixo a l’ARA que la carn de Kobe ha arribat a un restaurant de Barcelona en exclusiva mundial. Cent grams de llom, diu la notícia, per dos-cents vuitanta euros. (Sembla que els números surten.)

Per primera vegada, una empresa catalana podrà importar carn matsusaka beef, la més preuada (i costosa) del món. Fins avui, calia volar al Japó per poder-la tastar, ja que no havia sortit mai del País del Sol Naixent. Com s'ho han fet? Gràcies a grans dots de negociació i al canvi de consum de carn dels mateixos japonesos.

La sequera i les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna han mantingut a l'alça el preu de la carn a Catalunya. El cost per als consumidors de tots els tipus de carn que hi ha als mercats és superior al d'abans de la guerra, i, malgrat les dificultats, els productors estan podent recuperar part de les pèrdues registrades el 2022.

Llegeixo un article a l'ARA que es pregunta: “Què menjarem quan no hi hagi prou carn per a tothom?” Perquè, explica, “les hamburgueses vegetals, el tofu o el seitan són les alternatives més consolidades, però empreses i laboratoris també treballen en opcions de futur com la fermentació o la carn de laboratori”.

S'estrena aquest any, però és un esdeveniment amb voluntat de perdurar. El 2, 3 i 4 de juny el Moll de la Fusta de Barcelona acollirà el Meat & Fire, una trobada dels millors experts en carn internacionals i locals. Han buscat que hi hagi diversitat de tècniques (foc, brasa, graella, fumats...), de carns (vedella, porc, xai, gallina...) i de cultures gastronòmiques. Des de tacos mexicans al wagyu japonès. Des dels parrilleros argentins als experts en la cultura carnívora basca. Hi haurà carn que es començarà a rostir ben a poc a poc la nit abans perquè la puguin degustar ben melosa els assistents l'endemà.

Les barbacoes són per als dies importants. Quan s'ha de celebrar alguna cosa o simplement necessitem una excusa per trobar-nos, la barbacoa és el nostre refugi. Perquè si alguna cosa glorifica aquesta pràctica, és la de reunir-se, en família, entre amics, i celebrar el que sigui, el que toqui, potser només que estem vius. És com una mena de ritual, de com cuinar, seure o fins i tot comportar-se, en la qual tothom té el seu rol i que s'ha instaurat a tot arreu. És tan aparentment simple i senzill, cuinar en una graella sobre el foc, que forma part de la nostra vida i de la cultura popular. D'aquí que vagi apareixent amb absoluta naturalitat, ja sigui en aquella infecciosa –i certament kitsch– cançó del recordat Georgie Dann, com en les seves constants aparicions en l'audiovisual: a Els Simpson, a Un dels nostres o, en la imatge més icònica, sent l'activitat preferida de Toni Soprano, sempre disposat a cuinar hamburgueses i xoriços en una barbacoa Weber al jardí de casa seva, a Nova Jersey.

Aquest divendres entra en vigor una nova mesura econòmica a l’Argentina: la reducció, en un 30%, dels preus de la carn de boví que es ven en supermercats, hipermercats i negocis majoristes o empreses càrniques. El ministre d’Economia argentí, Sergio Massa, va anunciar dilluns que la mesura s’aplicava als set talls de carn més populars al país, amb la intenció que “la ciutadania no pateixi el perjudici que sovint es dona en els preus de la nostra economia”: des de principi d'any, aquest producte bàsic ha escalat un 35% en el preu final al consumidor. L’endemà de l’anunci, es feia pública la primera xifra d’inflació del 2023: un 6% en el mes de gener, i un 98,8% interanual. Així doncs, l’Argentina arrenca l’any econòmicament pitjor que com va tancar el passat.

Menjar carn que en realitat no és carn, sinó un producte vegetal, ja no és una cosa nova: a tots els supermercats podem trobar productes semblants al tall elaborats amb proteïnes procedents de plantes. La diferència amb la carn animal és que quan aquests productes en calquen la textura, no tenen exactament el mateix gust que la carn. I al revés: quan poden replicar-ne el gust, l’aspecte i la sensació a la boca no són iguals. Aquest dilema és una de les raons per les quals Giuseppe Scionti va optar per crear unastart-up, Novameat, que aportés als vegans un producte que els permetés replicar l’experiència idèntica de menjar un bistec o una costella de porc. I tot això no ho aconsegueix des d’un obrador, sinó amb impressores 3D.

“I al juny, al Primavera Sound!”

Can Boneta va néixer de l’inconformisme del seu cuiner i de les ganes de canviar la seva vida. Joan Boneta va descobrir la gastronomia des de ben petit. Les olors dels guisats de la seva àvia el portaven cada dos per tres a la cuina i anys després eren els plats de xup-xup de la seva mare els que l’arrossegaven novament fins als fogons familiars. Però la vida va com va i el Joan va aparcar el somni de ser cuiner per dedicar-se a l’arquitectura. “Diferents circumstàncies m’hi van portar. Treballava en un estudi, feia obres petites, però dins meu hi havia un no sé què que em deia que el que volia era cuinar”.

El cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, revela com preparar a casa un filet Wellington.

Per què és important tenir una bona salut bacteriana?

"Una forta abraçada a tota la família vegana. Que l'hamburguesa de tofu vos faci bon profit". És una piulada publicada de finals d'octubre que anava acompanyada de la imatge d'un entrecot fent-se a la planxa. L'autor no en detalla els motius, però sembla evident que la intenció era fer befa dels vegans, especialment de les imitacions dels plats tradicionals, com l'hamburguesa, que en els últims anys s'han reproduït a partir de vegetals (soja, tofu, proteïna vegetal). Aquesta mena de reaccions són habituals, especialment ara que els plats d'origen vegetal ja no només es venen en els espais vegetarians –com la recentment inaugurada carnisseria vegana de Barcelona, la primera de Catalunya– sinó que també ocupen espais als supermercats majoritaris. Avui dia cada cop és més fàcil topar-se amb més productes sense rastre d'origen animal que, fins fa res, associàvem a una carnisseria de les de tota la vida. És el cas dels nuggets, les aletes o les mandonguilles veganes.

Era el 1920 quan el jove Isidre Bosch Muntada va obrir la Carnisseria Model, a Olot. Un segle després, aquella petita botiga s’ha convertit en una gran multinacional amb més de 2.000 treballadors i 16 centres de producció. A pesar dels múltiples canvis i innovacions que ha experimentat l’empresa, no ha canviat mai la propietat i sempre s’ha mantingut en mans de la família Bosch. “Soc un ferm creient i defensor de l’empresa familiar. Però la cosa més difícil o perillosa és el canvi generacional”, admetia el director general, Joan Boix, durant unes jornades empresarials organitzades per la patronal FEMCat. Ell i la seva dona, Anna Bosch, han passat ara la batuta de la companyia a la quarta generació: els seus dos fills, Albert i Xavier Boix i Bosch; que es van incorporar al negoci fa una dècada, després de treballar en altres empreses.