<![CDATA[Ara.cat - Don Quixot]]> 10 <![CDATA[El Quixot de Terry Gilliam finalment veurà la llum i tancarà Canes]]>

Després d'anys de lluitar contra infortunis econòmics, malalties d'actors, problemes meteorològics i d'aixecar el projecte repetides vegades només per veure'l caure un altre cop, el Quixot de Terry Gilliam finalment veurà la llum. O això sembla arran de l'anunci del Festival de Canes que 'The man who killed Don Quixote' tancarà la pròxima edició del festival, que tindrà lloc del 8 al 19 de maig.

]]> <![CDATA[Tràiler de 'The man who killed Don Quixote']]> <![CDATA[Som quixotescos?]]> Com més s’acosti el dia 1 d’octubre, més ens acostarem tots plegats a l’estimat Quixot. Cada vegada més estarem entre la ficció i la realitat, entre el seny i la bogeria. Empar Moliner proposava en aquest diari que si Colau no deixa l’Ajuntament per votar, que almenys permeti okupar-lo per fer-ho, donat el tracte exquisit que té amb els okupes. És fantàstic. Que no són gegants sinó molins? No, no, són gegants i són molins, les dues coses alhora. I aquí ens teniu, fent de Quixots, a punt de pagar les urnes a la catalana, com cal, entre tots, a tant per cap. Si cal es farà. No sé si Cervantes era català, però sí que els catalans som quixotescos en més d’una ocasió. No crec que ara mateix hàgim perdut el seny. Com més temps passa, en canvi, més tenim la sensació que ens enfrontem a tot i tothom. Vam celebrar amb alegria el cinquè centenari de la mort de Cervantes. És un autor que sempre va tractar bé Catalunya i Barcelona. De fet, la capital catalana és l’única ciutat del llibre que apareix descrita amb un cert detall (una de les raons en què se sustenta la teoria de l’autoria catalana). Visca el Quixot i endavant les atxes. Diuen que l’esteticisme ens perd, ja que som mediterranis, a més de llatins. És un altre tret diferencial. ¿És per això que Catalunya és una de les terres on més s’ha estimat i s’estima el Quixot? Com més dies passen, més tenim la sensació que ja no hi ha marxa enrere. L’ONU, la Unió Europea, els Estats Units, van manifestar-se contra la independència d’Eslovènia i Croàcia, ara just fa 25 anys. Només va caldre que Alemanya reconegués Eslovènia i es va acabar la història. Tots van anar-hi darrere. Repeteixo, visca el Quixot i endavant les urnes.

]]> <![CDATA[Miguel de Cervantes, rei de la ironia i la multiplicitat]]>

“El Quixot surt d’algú que no acumula rancúniaEl Quixot. És el llibre més relaxat i tranquil del planeta, i és a partir d’aquestes dues característiques que Cervantes mostra, com mai abans s’havia fet, la complexitat de la condició humana”. Jordi Gracia parla amb un entusiasme encomanadís de Miguel de Cervantes (1547-1616), l’autor que va tenir “la capacitat d’inventar un artefacte nou, la novel·la moderna, quan ja tenia més de 50 anys”.

]]> <![CDATA[Andrés Trapiello adapta el Quixot al castellà actual]]>

"El Quixot no és tant una qüestió literària com una qüestió d'Estat, cal acostar-lo als lectors", ha reivindicat aquest dimarts l'escriptor Andrés Trapiello, durant la presentació de 'Don Quijote de la Mancha', que es publica aquesta setmana a Destino.

]]> <![CDATA[Don Quixot, millor novel·la de la història de la literatura?]]> Els crítics literaris de 'The Guardian' i diversos escriptors han donat la seva opinió sobre quines consideren les 100 millors novel·les de la història. El primer lloc és ocupat per 'Don Quixot', de Miguel de Cervantes. El segon, 'El viatge del pelegrí', que John Bunyan va publicar l'any 1678 (publicada a Proa al 2001). El tercer és 'Robinson Crusoe', de Daniel Defoe, i el quart, 'Els viatges de Gulliver', de Jonathan Swift. La llista continua amb tres clàssics anglesos amb molt d'humor: 'Tom Jones', de Henry Fielding, 'Clarissa', de Samuel Richardson' i 'Tristram Shandy', de Laurence Sterne. El vuitè lloc és ocupat per 'Les amistats perilloses', de Choderlos de Laclos, i el novè per 'Emma', de Jane Austen. En desè lloc hi trobem 'Frankenstein', de Mary W. Shelley.

]]> <![CDATA[Vuit rutes europees i espanyoles per conèixer millor el Quixot]]>

Itineraris europeus

]]> <![CDATA[La relació entre Joan Ponç i la literatura, exposada a la Sala Cràter]]>

La relació entre l'artista surrealista Joan Ponç (1927-1984) i la literatura s'evoca des d'avui en una exposició a la Sala Cràter que reuneix els seus gravats realitzats per a edicions del Quixot, per a un poema de J.V.Foix i la seva sèrie 'Metamorfosi Kafka-Ponç'.

]]>