¿Com va afectar el confinament a la gent gran? ¿Es van sentir més o menys sols? ¿Es van sentir discriminats? Aquestes són algunes de les preguntes que l’Associació d’Amics de la Gent Gran ha intentat respondre a través d'una enquesta que van fer a 120 persones grans que viuen al seu domicili durant el juliol del 2020, després de la primera onada. Segons aquest estudi, el 41% van sentir-se més sols i un 53% van sentir que es discriminava les persones de més edat. “Continua la mateixa indiferència de sempre respecte a la gent gran”, retreia un dels homes enquestats, de 80 anys.

Si abans de la pandèmia la soledat no desitjada de la gent gran era un problema, després del covid-19 s'ha fet evident que cal donar-hi solucions urgents. El 40% de les persones que viuen soles a Catalunya tenen més de 65 anys. I, tot i que viure sol no vol dir patir soledat, el risc és present i augmenta sobretot a mesura que avança l'edat. "Hi ha tantes soledats com persones que la senten", conclou l'especialista en polítiques d'envelliment Elsa Sala. I amb residències blindades, avis confinats sols i persones ingressades a l'hospital sense visites, la pandèmia s'ha convertit, segons Sala, en "una font d'aïllament".

"Ens hem trobat amb persones que preferien infectar-se i morir, abans que continuar soles. Hem viscut situacions molt dures", reconeix el director de l'Associació Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, que també subratlla que les persones grans són un dels col·lectius que més ha patit durant la crisi del coronavirus. Una diagnosi que comparteix la directora d'intervencions socials de la Creu Roja, Susanna Roig, que recorda que eren els que tenien un risc més alt i que contínuament "anaven veient a les notícies que la majoria de defuncions eren persones grans, a més de les imatges de les residències". "I això encara els generava més angoixa, i s'ajuntava amb la solitud", exposa.

Quantes persones grans han mort soles a casa seva i sense fer soroll, i han passat hores o dies fins que els serveis d'emergències les han trobat? És una de les xifres més esfereïdores de la societat catalana, però ningú la té. Només els Bombers de Barcelona han comptat les vegades que han obert la porta d'un habitatge i s'han trobat un cos sense vida. L'any passat van localitzar 141 persones mortes dins de casa. 102 persones, més del 70%, tenien 61 anys o més, segons les dades a les quals ha tingut accés l'ARA. Cada setmana dues persones grans moren soles a casa seva, a Barcelona. Si la xifra s'extrapola a Catalunya, són més de dos. Això és innegable, però ningú ho sap concretar més ni millor.

La Teresa Inglés no suporta estar sola a casa, i es nega a estar callada o asseguda al sofà mirant la televisió. Quan el silenci es fa insuportable, es posa l'abric i baixa a la botiga de queviures de tota la vida. Fa 88 anys que aquesta dona riallera viu al barri barceloní del Guinardó, on va néixer, créixer i formar una família. Tant els venedors com els veïns la coneixen per ser engrescadora i bromista, i tenir desimboltura malgrat el vertigen que li fa perdre l'equilibri de tant en tant.

Qui són els enemics de la gent gran?

Entrevista d'Antoni Bassas al director gerent de la fundació Amics de la Gent Gran, Albert Quiles

Avançament de l'entrevista d'Antoni Bassas al director gerent de la fundació Amics de la Gent Gran Albert Quiles.

A l’ARA vam celebrar ahir el nostre vuitè aniversari. Ja han passat vuit anys des d’aquell novembre del 2010 en què va néixer un diari que molta gent estava esperant, potser sense saber-ho. Perquè al món li estava canviant la pell, estàvem en plena crisi financera i venien les retallades, esclatava la quarta revolució industrial –la digital–, i a Catalunya no cal dir fins a quin punt li estava canviant la pell. O sigui que l’eslògan d’aquells primers mesos, “Explicar el món que ve” o “Sortir a trobar el món que ve”, va ser perfectament exacte.

La fundació Amics de la Gent Gran ha estat distingida amb el cinquè premi Tatiana Sisquella a la contribució social, que s'ha lliurat aquest dijous al vespre, en el marc de la Nit de l’ARA. Des de la seva creació, l’any 1987, aquesta entitat es dedica a “dinamitzar la solidaritat col·lectiva de la societat donant suport a les persones grans que viuen soles”, en paraules del seu president, Francesc Patricio. Actualment la fundació compta amb uns 1.800 voluntaris que atenen aproximadament 1.800 persones, a les quals fan, com a mínim, una visita cada setmana. “Tots ens farem grans, però no estem educats per a l’envelliment: no saben fer front a la pèrdua dels éssers estimats. El mateix envelliment i el ritme de vida porten a un cert aïllament, i encara més si no tens eines personals per no sentir-te sol i viure en col·lectivitat”, reflexiona Patricio. “Continua havent-hi molta gent gran que se sent sola –afegeix–. Per això és necessari que existeixin entitats com la nostra i, sobretot, voluntaris com els que tenim”.