Sant Hipòlit de Voltregà té 3.500 habitants i només un quilòmetre quadrat de superfície. Aquest poble, un dels més petits de Catalunya, té posat l'ull en diverses convocatòries de fons europeus que podrien ajudar a donar una empenta al municipi, per exemple, per rehabilitar el pavelló de l'equip d'hoquei –que l'ha fet famós internacionalment– o la residència municipal. Però hi ha un problema: la paperassa que s'ha d'omplir per optar a aquestes sucoses convocatòries és inabastable per a un consistori que només té un tècnic disponible. "Ens encantaria poder-nos-hi presentar, però per prudència no ho fem. Si no executes, després has de tornar els diners", explica a l'ARA l'alcalde de Sant Hipòlit, Gerard Sancho. Per casos com aquest, la Generalitat posarà en marxa un equip especialitzat que assistirà els ens locals en la redacció i presentació de projectes per captar fons europeus.

"Els senglars no hi entenen, de fronteres". Són paraules d'una tècnica de medi ambient d'un municipi del Baix Llobregat que resumeixen bé quina és la problemàtica que afronten els ajuntaments amb el control de la fauna salvatge. Tot plegat ha agafat protagonisme arran de la crisi pel brot de la pesta porcina africana, però ja fa mesos –i en alguns casos, anys– que els municipis metropolitans amb muntanya a la vora s'arremanguen per mantenir a ratlla aquests porcins. El problema arriba quan, fora dels parcs naturals, l'opció que tria un municipi afecta la situació de l'altre: ja sigui perquè opta per la cacera, que fa que els senglars –molt sensibles al soroll– es moguin cap a una altra zona, o perquè no fa res per controlar-los. És un escenari que fa que la gestió municipal del control del senglar es converteixi en un autèntic camp per a la teoria de jocs.

L'alcalde de Manacor, Miquel Oliver, aterra a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent amb avarques i una samarreta de màniga curta que deixa veure el tatuatge que té a l'avantbraç: "144". Són els dies que va governar quan va arribar a l'alcaldia per primera vegada amb Més per Mallorca, el 2015, abans que l'oposició l'hi arrabassés amb una moció de censura. Reescollit el 2019 en un municipi on tradicionalment ha guanyat la dreta del PP, Oliver es defineix com un independentista d'esquerres. De fet, és a la UCE per aquest motiu: per reivindicar la identitat cultural compartida dels Països Catalans i defensar que Manacor és "alguna cosa més" que el Llevant de Mallorca. Aquesta ha estat una de les seves obsessions des del seu despertar com a sobiranista, quan va entrar en contacte amb els moviments estudiantils tot i formar part d'una família que havia votat el PP.

Després de tres anys de tràmits, el pla urbanístic per construir una macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió (Noguera) ha rebut la llum verda de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. És la instal·lació d'aquesta mena més gran del sud d'Europa –processarà al voltant de 500.000 tones anuals– i podria ser la primera d'una onada de factories de biogàs a Ponent, en el marc del desplegament de l'Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030. Tanmateix, tant l'aprovació del pla urbanístic com la possibilitat que en proliferin més han encès una trentena d'alcaldes del territori, que es planten davant el projecte i avancen que l'impugnaran davant dels tribunals. Malgrat el silenci de la Generalitat, els batlles adverteixen que la factoria no podrà funcionar només amb purins locals i que, a la pràctica, és un forat negre perquè el fons d'inversió danès que la lidera –Copenhagen Infrastructure Partners– pugui fer negoci amb residus que vindran o bé de l'Aragó o bé de la província de Barcelona. Residus que inclouen despulles animals i restes d'escorxadors, i no només purins.

Fa mesos que els ajuntaments catalans avisen que, si res no canvia, tindran dificultats per pagar els rebuts de l’aigua, l'enllumenat i les obres, però també els serveis que presten tot i no tenir-ne obligació legal, com les llars d’infants, les oficines d'ocupació o les residències de gent gran. El pedaç més immediat ha estat la pujada d’impostos municipals com l’IBI. Però, en alguns casos, ni tan sols això ha permès evitar les temudes retallades, les reduccions de plantilla i la tutela financera de la Generalitat. Segons les últimes dades de la Generalitat, a les quals ha tingut accés l’ARA, hi ha una trentena de municipis –27– amb romanents de tresoreria negatius (en altres paraules, en números vermells). D'altra banda, a partir del 75% d'endeutament públic, els municipis queden per llei sota tutela financera de la Generalitat, una situació en què es troben quinze municipis catalans, segons les últimes xifres disponibles. En concret, n'hi ha 8 que estan per sobre del 76% i 7 que superen el 100% d'endeutament respecte dels seus ingressos ordinaris.

Si m'ho permeten, apuntaré que el diagnòstic que avui ja tenim tots clar el vam anunciar al dossier especial del número 50 de La Maleta de Portbou, Una década destituyente: la crisis del régimen del 78, el gener de 2022. Però és ara, amb el tsunami electoral de les eleccions municipals i autonòmiques –que es preveu de dimensions siderals en sis setmanes–, que es clausura definitivament un període de política destituent a l’estat espanyol. També a Catalunya. Amb diferents expressions, l’onada emancipadora va assaltar la política fa una dècada, amb l’esclat social com a motor i en resposta a la crisi econòmica del 2008 i a les posteriors mesures de xoc, tan sofertes per la gent comuna. 

Una aliança de JxCat, el PSC, Cs i Som Montgat ha presentat aquest matí una moció de censura contra l'alcaldessa republicana de Montgat, Rosa Funtané. Després d'una setmana d'especulacions i reunions internes de les formacions, les intencions dels partits s'han fet oficials quan l'oposició al complet ha presentat la moció de censura, que es votarà en un període hàbil de deu dies. Si finalment la iniciativa tira endavant –tot indica que serà així perquè Funtané governa en minoria amb els comuns– Mercè Marín, de JxCat, i Andreu Absil, del PSC, es repartirien l'alcaldia del municipi amb tres regidors cadascun. Ciutadans no ha esperat per prendre decisions i abans i tot que el seu regidor signés la moció ja l'havia expulsat. JxCat amenaça amb obrir un expedient als seus regidors que també podria acabar amb l'expulsió del partit.

El municipalisme català va aportar entre el 2015 i el 2018 la meitat de la despesa en cooperació a Catalunya, però pocs ajuntaments arriben encara al 0,7%. Així ho indica l'observatori municipalista del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), que recull dades de bona part dels municipis catalans, tot i que no de tots. Entre el 2015 i el 2018 la solidaritat catalana s'ha traduït en 164 milions. D'aquests, un 51% provenen del pressupost de la Generalitat i un 21% de l'Ajuntament de Barcelona. En total, el món local representa pràcticament la meitat: el 49%.

En plena polèmica pel professor de la UB que va fer tuits homòfobs contra Iceta, el candidat del PSC ha vinculat aquests atacs personals al clima generat pel govern de Puigdemont. "Vegem la raó del problema: quan un president ha dit als ciutadans que s'encarin als alcaldes, està obrint la porta a la violència verbal i qui sap si a l'altra".

Crida transversal des del món local a omplir els carrers de Barcelona aquest dissabte a la manifestació a favor dels refugiats, a partir de les 16 h, a la plaça Urquinaona, convocada per l'entitat Casa Nostra, Casa Vostra. Una nodrida representació d'alcaldes de tots els colors polítics han demanat aquest dimecres que l'Estat acceleri l'acollida de refugiats i que la UE obri les fronteres per posar fi a la "crisi humanitària" que es viu als camps de Grècia i Itàlia. Els batlles han reivindicat que els municipis estan preparats per rebre els refugiats.

Destacar els resultats de les eleccions municipals del 24 de maig i reivindicar "la feina de formigueta" dels 385 regidors i de la trentena d'equips de govern que té la CUP arreu del territori. Amb aquests objectius, la formació de l'esquerra independentista i anticapitalista s'ha conjurat aquest divendres a la tarda en un acte a Capellades que ha servit per evidenciar que "la lluita municipalista és una prioritat política" per a la CUP, encara que sovint la tasca dels alcaldes i regidors quedi "invisibilitzada pel que passa al parc de la Ciutadella".