Són dos quarts d'onze del matí i la vorera lateral de la plaça Catalunya, entre el carrer de Pelai i la ronda de la Universitat, es comença a omplir de color. Groc, vermell, lila, verd, taronja... Tot de gammes cromàtiques s'agrupen i es barregen dins de gerros de mides i formes diferents col·locats sobre d'estants. És el primer dia que les tradicionals floristes de la Rambla aixequen persiana uns metres més amunt del seu emplaçament original. La via es carrega amb el soroll de carretons que van amunt i avall per descarregar flors i sacs de llavors, i l'olor que desprenen els conjunts florals impregnen l'aire. Darrere dels taulells, sortint i entrant, es van movent atrafegats els paradistes. És dia de mudança i això és sinònim de "bogeria", diu José González, florista a la Rambla des de fa 30 anys: "És tot nou i m'hi haig d'adaptar, anant al dia a dia i sense deixar de treballar".

A la històrica Down House, la casa on va viure Charles Darwin durant 40 anys a la localitat anglesa de Kent, hi havia un espai que va ser clau per desenvolupar la teoria de l'evolució que donaria renom mundial al naturalista anglès. I no és la taula on va escriure L'origen de les espècies, sinó el seu jardí. Allà, Darwin hi va passar hores fent petits experiments amb plantes, com l’anomenada orquídia de Darwin o orquídia de Nadal, procedent de Madagascar. És una espècie molt particular, que té un nectari extraordinàriament llarg, de més de 20 centímetres. El científic va predir l’existència d’un insecte capaç d’arribar al nèctar ocult. La papallona seria descoberta dècades després, confirmant una intuïció basada exclusivament en l’observació botànica.

Potser en cotxe, anant cap a Vilavella d’Opencor, han vist un cartell en una rotonda: “Sant Kevin de Vallfosca, Vila Florida”.

Va amb una bata de tons blavosos, d’aquestes que venen als mercats, i segur que a sota només hi duu la roba interior. Aprofita la fresca del matí –són les set– per regar els testos, alineats al llarg de la façana. N’hi ha que són pots d’olives, n’hi ha de plàstic, i n’hi ha de terrissa. Tots estan al damunt d’un suport de fusta, ja s’endevina que per no fer humitats. Ara rega el gerani, tot florit, i aprofita per treure-li una fulla seca. Després, rega les dimorfoteques –aquestes flors que semblen margarides, i que creixen molt bé tot l’any– i les clavellines. De seguida venen papallones, potser atretes per l’olor. Tots els veïns d’aquest poble, com de tants altres, fan això amb perfecta naturalitat: exposen els testos al carrer i a les finestres de la façana principal.

Mercabarna calcula que, durant la diada de Sant Jordi d'enguany, a Catalunya es vendran prop de 7 milions de roses. Però, d'aquestes, menys de l'1% seran produïdes en territori català. De fet, només queda un productor de roses a Catalunya: és Flors Pons, l'empresa familiar dedicada a la flor tallada i els complements, ubicada a Santa Susanna (Maresme).

Hilda Clarà (Barcelona, 1972) manté una “doble vida”, si parlem de la seva faceta laboral. De dia, exerceix com a advocada especialitzada en dret mercantil. La seva professió de cara a la galeria. Durant les nits i els cap de setmana es converteix en florista amb Hilda Bloom, el seu alter ego creatiu i veritable passió. Una activitat que exerceix en format digital a través d’un compte d’Instagram que és el seu principal aparador. Per tant, no té cap floristeria física. “Necessitava potenciar la meva vena artística i em vaig adonar que les flors em feien molt feliç”, reconeix.

Cada primavera bilions de flors s'aparellen amb l'ajuda d'abelles i altres animals. Atreuen els pol·linitzadors a les seves flors amb colors cridaners i nèctar. A mesura que els animals viatgen de flor en flor, porten pol·len amb ells, que pot fertilitzar les llavors d'altres plantes. Un nou estudi suggereix que els humans estan alterant ràpidament aquest ritu anual primaveral. Com que els pesticides tòxics i els hàbitats en desaparició han fet caure les poblacions d'abelles i altres pol·linitzadors, algunes flors han evolucionat per fertilitzar les seves pròpies llavors més sovint que les d'altres plantes. Als científics els ha sorprès la velocitat del canvi, que s'ha produït en només 20 generacions.

Fa uns dies es va complir mig segle des que Tecla Amigó va apujar per primer cop la persiana del quiosc Floristeria Romeu de la plaça Verdaguer. Va ser l’11 de març i ho va celebrar amb familiars i amics amb un aperitiu i una copa de cava amb els clients i clientes, per reivindicar la tradició de la família Romeu en la floristeria a Tarragona, que arrenca el 1905. Ara ja van per la cinquena generació. Tecla Amigó pertany a la tercera i el 1973, amb 23 anys, va decidir obrir el tercer establiment de la família en aquesta plaça entre les dues rambles tarragonines, que llavors no era una illa de vianants com ara i hi passaven cotxes. “Era molt joveneta. Recordo que a la plaça hi havia la residència sacerdotal i hi vivia l’arquebisbe Pont i Gol, que cada dia em saludava amb un «Bon dia, pubilla». De les botigues d’aquella època només en queden dues o tres, però hi continua havent molt bon ambient a la plaça”, explica.

Conèixer i identificar les principals flors del vell continent és fàcil amb el llibre de butxaca Flors. 450 espècies d’Europa. Aquesta publicació, escrita per la parella de biòlegs formada per Margot i Roland Spohn, conté molta informació de cada flor (els seus hàbitats, usos, història, biologia, curiositats...) i nombroses fotografies i il·lustracions de cadascuna.

L'estiu convida a fer vida a l'aire lliure i si tenim més estones d'oci les podem aprofitar per posar a punt els nostres balcons i jardins, espais imprescindibles per passar les hores de més calor, sobretot si hem pogut aconseguir generar un espai d'ombra envoltat de verd. Ara bé, a l'hora de plantejar-nos aquesta posada en solfa, Marta Sebastià, cap de vendes del Garden L'Aràlia de Sant Boi de Llobregat, alerta que l'estiu no és el millor moment per renovar les nostres plantes, "per les altes temperatures i la poca precipitació". "Les tasques més importants de plantació –diu– les haurem d'haver fet a la primavera o bé deixar-les per a la tardor. Tot i això, podem trobar una gran varietat de plantes als centres de jardineria i, tenint-ne molta cura, podrem cultivar-ne també a l'estiu".

“En aquest lloc sempre hi trobava cinc peus i ara tres se’ls han menjat els senglars”, constata amb un cert desencís el biòleg Jordi Prat. Es refereix a un emplaçament a prop de la seva casa del Maresme, en el qual tenia localitzat una població d’orquídies. “Gràcies al seu olfacte, els senglars localitzen els bulbs de les orquídies, els desenterren i se’ls mengen”, explica. Les orquídies, efectivament, tenen un bulb principal que permet el creixement de la planta i un bulb més petit que acumula nutrients per a l’any següent, tots dos soterrats. Com és natural, sense bulbs no poden sobreviure. Prat, que és membre del Grup Orquidològic de Catalunya, una entitat de la Institució Catalana d’Història Natural, apunta que “dues de les amenaces principals per a les orquídies a casa nostra són la destrucció d’hàbitats i els senglars”.

L'orquídia és una planta molt present, fins i tot en els entorns més urbans. Ocupa un lloc destacat en els estands de les floristeries i es regala en dates assenyalades per l'atractiu irresistible que desperten les seves flors delicades. Les que tenim a casa poden florir tot l'any, ja que deriven d'espècies tropicals i es col·loquen en estances interiors amb temperatures suaus, però d'orquídies també n'hi ha en el nostre entorn natural, i algunes fins i tot són endèmiques. A Catalunya hi ha unes 80 espècies silvestres diferents d'orquídia, 10 de les quals estan amenaçades, segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Com les tropicals, sobresurten per la seva extraordinària bellesa, si bé mai heu d'oblidar que, si teniu la sort de trobar-ne, no s'han de fer malbé ni mirar d'arrencar-les: enlloc estaran millor que en el seu hàbitat natural.

Hi ha tantes Girones com persones que trepitgen la ciutat, tants Temps de Flors com visitants. El punt de vista de cadascú és únic, intransferible. El meu, per exemple, no té per què ser representatiu dels fills del 66 que parlin de la 66a edició de la mostra, ni dels periodistes cardiòpates que prefereixin el judo al futbol. Xifres, circumstàncies i aficions són pures casualitats; basar-s'hi per etiquetar-nos és una forma ben matussera de comparar gent en nom de l'atzar. Formo part, això sí, del grup d'observadors privilegiats de Temps de Flors. Com tothom que es passa bona part del dia al Barri Vell, puc comparar la remor de la multitud atreta per la barreja de plantes i pedra amb els silencis d'efectes balsàmics i, també, amb el mutisme exasperant del pic de la pandèmia.

Si hi ha una flor que aixeca passions és l’orquídia. Les seves formes i els seus colors han fascinat els amants de la natura des de fa molts anys i es calcula que avui en dia n'hi ha unes 26.000 espècies. “Les formes de les flors són molt diverses i a vegades estranyes, i això, juntament amb la seva coloració, fa que tinguin alguna cosa enigmàtica, que no només ha fascinat naturalistes, escriptors, horticultors i el públic en general, sinó també, i molt especialment, els científics". Ho diu Llorenç Sáez, professor de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona, que explica que els sistemes de pol·linització i els mecanismes d’atracció dels pol·linitzadors que caracteritzen aquestes plantes han sigut sempre un reclam per a la comunitat científica. De fet, i a tall d'exemple, aquest expert recorda com Charles Darwin ja va fer un estudi a fons de la biologia reproductiva de les orquídies i va posar de manifest les complexes interrelacions entre les seves flors i els insectes pol·linitzadors. Tot plegat demostra que l’interès i la passió per aquestes plantes ve de lluny. 

“Sempre que pensem en flors o rams de flors, els relacionem amb les àvies o les mares”, es lamenta Leonor Fernández, una florista jove que ha posat en marxa el projecte Abril Flores Mil, amb el qual ofereix rams a domicili. La Leonor forma part d’una nova generació de floristes que creuen que ha arribat el moment de sacsejar el sector i de convertir la flor en un element més de la vida quotidiana.

Als aparadors de les floristeries, roses vermelles, rams preparats amb ossets de peluix i cors. Molts cors. L’objectiu aquesta setmana era que qui volgués celebrar Sant Valentí recordés comprar anticipadament, perquè si el detall previst eren flors, avui no podria comprar-les al carrer. Les floristeries no tenen permès obrir aquest Sant Valentí. I això vol dir que aquests comerços encadenen la seva tercera jornada important de vendes treballant a mig gas: la primera va ser Sant Jordi, la següent el Dia de la Mare i ara, també, Sant Valentí. A tot això s'hi suma que han perdut la branca de negoci dels esdeveniments, i que les restriccions predominen arreu d’Europa, així que el que ve de fora, que és molt, tampoc està arribant bé. 

Les passejades a la fresca, les postes de sol i els bivacs a l’aire lliure ens omplen de natura aquestes jornades. Si t’enlluernen les flors i no et resisteixes als seus encants, pots reproduir-ne miniatures per tenir a casa i intentar convertir-te en un aspirant a artista floral. Per començar, només et calen una mica de creativitat i nocions de disseny. Joan Miquel, florista des de fa 33 anys i amb una botiga en línia, Flors Joan, explica que no resulta difícil, i afegeix: “Si fas un ram per a casa, t’agradarà més o menys a tu, però el que és difícil és haver-lo de vendre, i a la persona que l’hagi de comprar que li agradi”. L’artista floral i docent a l’Escola de Disseny Floral de Barcelona Daniel Santamaria avisa que normalment es confon el que és un grapat de flors amb un “bon ram de mà o un bouquet floral”, i assegura que per crear un manat de flors i posar-lo en un gerro no cal cap tècnica, ja que “no té cap dificultat, per això es diu manat de flors”. A l’altre extrem, defensa que per crear o fer un bon ram de mà, que transmeti una emoció i sigui adequat a un espai d’interiorisme, o respongui al gust de la persona que el rep, “cal seguir unes pautes tècniques”.

Hectàrees de margarides, petúnies i clavells en la seva màxima esplendor s’estenen davant dels ulls de Marta Noè, propietària d’un viver familiar al Maresme. En tres setmanes, les alegries que prometia aquest paisatge florit s’han esvaït i el confinament a causa de la pandèmia ha condemnat bona part de les flors a lluir ufanoses als camps i a l’hivernacle en lloc de fer-ho als gardens i les floristeries, ara tancats, o als balcons i jardins particulars o públics. “Ja hem llençat els gira-sols, i molts clavells correran la mateixa sort”, lamenta Noè. El tancament ha arribat en el pitjor moment possible: “Portem tres setmanes de les vuit més fortes de l’any a zero de facturació”, resumeix la responsable del viver, que no ha pogut donar sortida ni al producte del mercat local ni al que anava a exportació, com és el cas del clavell de test, que representa la meitat de les plantes que ven a països com França i Alemanya.

Els últims deu anys s’ha reduït a la meitat el nombre de floristeries de Barcelona, que ha passat de 850 a 420, aproximadament. Les causes principals han sigut l’aparició de les empreses de venda online i l’augment de l’intrusisme, botigues no especialitzades que també venen flors. “Qualsevol es veu amb la capacitat de vendre’n. Ho fan a preus més econòmics que una floristeria, però sovint estan incomplint normatives de controls sociosanitaris o de tractament de plantes. I la qualitat tampoc és la mateixa”, explica Joan Guillén i Espin, president del Gremi de Floristes de Catalunya. Una altra causa és l’elevada taxa que han de pagar aquests negocis per l’ocupació de la via pública. “Les plantes d’exterior s’han d’exposar a fora de les botigues. I la taxa per ocupar 50 cm d’amplada per 4 m de llarg de la via pública és de gairebé 2.000 euros anuals. Estem demanant una reducció de la taxa, tenir més facilitat en aquest sentit”. Tot i les condicions poc favorables, per sort, encara hi ha floristeries que sobreviuen –i fins i tot algunes que s’atreveixen a obrir–, i ofereixen no només un producte, sinó l’experiència d'envoltar-se de verd enmig de la ciutat, conèixer les particularitats de les flors i les plantes de la mà d’un especialista i endinsar-se en el món de l’art floral. Abans que sigui massa tard, fem un recorregut per algunes de les floristeries més boniques de la ciutat i agafem idees per donar la benvinguda a la primavera.