En el meu darrer article parlava dels efectes de la contaminació lumínica en els ecosistemes i en la nostra salut. Ara a l’estiu, però, el protagonista absolut de la contaminació energètica és el soroll antropogènic (és a dir, el soroll generat pels éssers humans). L’estiu –l’època de les finestres obertes, la vida fora, les nits llargues i els festivals– és el moment de l’any en què es fan més evidents els nostres excessos acústics. A Sounds Wild and Broken (2022), el biòleg David Haskell estudia exhaustivament els sons naturals i la seva evolució creativa. Segons Haskell i altres ecologistes acústics, el progrés de l’ésser humà, lligat a l’estridència, està erradicant la diversitat sònica. 

Una habitació a la penombra, un passeig per un bosc allunyat, un descans sota el sol del migdia... Que deliciós que és el silenci quan més el necessitem, que regenerador i revitalitzant. Però que pertorbador és quan el volem defugir. Sovint el silenci provoca el brogit més gran a dins nostre. És el so dels pensaments que rumien sense fi.

Molt probablement, una de les poques coses que molts enyorem del confinament que va provocar la pandèmia és el silenci. El plaer de poder gaudir de nits sense soroll de cotxes i motos anant amunt i avall, sense haver de suportar crits i sirenes fora d’hores. Van ser mesos en què moltes persones van redescobrir el silenci, el valor del silenci, moments de calma obligada que van permetre a molts fer una mirada introspectiva i retrobar-se amb ells mateixos, o bé recuperar el plaer de parlar amb calma amb aquells que tenia al costat. I és que, curiosament, tot i que vivim en l'era de les comunicacions, estem cada vegada més desconnectats els uns dels altres. Parlem molt menys i ens escoltem menys. Sobre la importància de l'escolta i el silenci en una societat de sorolls com la nostra hi ha reflexionat Alberto Álvarez Calero, director d’orquestra, compositor i autor del llibre La importancia de la escucha y el silencio (Amat Editorial), on fa una crida a recuperar l’essencial per discernir què és important, però també per reconnectar amb els altres i per desenvolupar aspectes clau com la creativitat o la correcta presa de decisions.

Més d'una quarantena de persones han fet aportacions dins la primera fase del procés participatiu organitzat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu per dissenyar el pla d'accions per posar en valor i conservar la qualitat acústica i lumínica d'aquest espai natural. L'actuació s'emmarca dins del projecte que el parc natural impulsa des de fa dos anys per a obtenir el distintiu de Punt de referència i àrea d'influència de protecció lumínica i de Zona d'especial protecció de la qualitat acústica que atorga la Generalitat.

Aquest dilluns ha començat l'operatiu per senyalitzar els vehicles de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que a partir d'aquest dimarts, 10 de novembre, començaran a circular identificats com a Tren del Silenci. Tal com han explicat des d'FGC, amb aquesta iniciativa es fomentarà el silenci entre les persones usuàries mentre duri el viatge. D'aquesta manera, els trens d'FGC de la línia de Lleida a la Pobla de Segur així com les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia s'aniran senyalitzant progressivament com a espais on caldrà mantenir el silenci, evitar parlar amb les altres persones i reduir la interacció social.

“L’actual generació i els seus fills no tindran una vida millor perquè no han tingut cinc minuts de silenci”. La casualitat va fer que Jordi Canelles i Ester Rovira es trobessin llegint alhora aquesta reflexió de George Steiner quan el primer -que en aquell moment era director de l’escola La Llacuna del Poblenou de Barcelona- va proposar a Rovira, dissenyadora de les idees de Dadà Barcelona, un projecte per treballar el silenci al centre. “Volíem oferir als alumnes una experiència disruptiva, emocionalment impactant, que els permetés valorar la necessitat de silenci, però no un silenci entès només com a absència de soroll sinó com un temps de pausa, d’allunyament del fer sense sentit, com un diàleg necessari amb la paraula”, recorda Canelles, que ara forma part de l’àrea d’innovació, formació i programes del Consorci d’Educació de Barcelona.

I si no diem res perquè no tenim ningú amb qui parlar?

“Quan era molt jove i sentia dins meu la necessitat de ser en qualsevol altre lloc, la gent gran m’assegurava que quan fos adult se’m curaria aquest neguit. Quan els anys em van fer adult, el remei prescrit va ser la maduresa. A la maduresa, em van assegurar que la vellesa rebaixaria aquesta febre, i ara que en tinc cinquanta-vuit, potser la senilitat farà la feina. No ha funcionat res. [...] En altres paraules, no he millorat; en més paraules, un rodamon és sempre un rodamon. Em temo que la malaltia és incurable”. Ho explica John Steinbeck a l’inici del llibre Viatges amb el Charley, en què recrea un recorregut que va fer en autocaravana pels Estats Units dels anys seixanta, en companyia del seu gos. Publicat ara per Viena amb traducció al català de Marc Donat, la versió original va veure la llum el 1962, l’any en què Steinbeck rebria el Nobel de literatura.

]]>

Aquesta és la frase que li va deixar anar Manuel Valls durant el discurs que va fer Marc Artigau en rebre el premi Josep Pla. De fet, l'hi va dir en castellà, aquell idioma que, quan el parla, la gent de Barcelona ho passa malament: "¿Pero cómo permites esto?" Ara Valls calla i són uns altres els que li fan la mateixa pregunta: però com ho permets, això?

]]> A l’era del coneixement, un cop satisfetes les necessitats bàsiques, ens preocupa tant el guariment de malalties com la promoció de la salut i la prevenció. Treballem per incrementar els anys de vida saludable i la qualitat de vida. Eduquem en alimentació saludable i esport, en prevenció d’accidents... Amb els mateixos objectius, ens caldria promocionar espais de calma i silenci.

]]>

Aquests dies he tingut l’oportunitat de veure un vídeo publicat pel diari ARA en el que una noia nord-americana, l’Emma Gonzalez, que va sobreviure al tiroteig de fa unes setmanes a l’Institut de Parkland a Florida en el que van morir 17 companys i amics seus, fa un breu discurs defensant el control d’armes a EEUU.

]]>

Després d’anys amb una vida que ella considera “un símil de córrer” perquè era “una dona que sortia de casa a les vuit del matí i tornava a les deu de la nit”, la barcelonina Susana López Ribera, de 48 anys, va patir una crisi personal que no tenia ni cap causa aparent ni cap detonant clar. Allò la va portar a fer un viatge introspectiu que, de moment, ha desembocat en un projecte al qual ja ha dedicat molts estalvis i un gran esforç. Es tracta de (Silencio), un centre holístic per “desconnectar dels teus sorolls i reconnectar amb tu mateix” a través de teràpies que van des del shiatsu al ioga passant per l’ ayurveda o la nutrició. Un espai on les persones que passin pel que va passar ella trobin el suport que a ella li va faltar.

]]>

Erling Kagge (Oslo, 1963) ha viscut aventures molt extremes. Va ser el primer home a recórrer el pol Nord sense cap mena d’ajuda, va creuar el pol Sud en solitari durant 50 dies i ha coronat el cim de l’Everest. A més, és col·leccionista d’art, editor i pare de tres adolescents. Acaba de publicar El silenci en temps de soroll (Edicions 62), en què reflexiona sobre la importància d’aïllar-se de tot i redescobrir-se a un mateix.

]]>

El silenci no existeix. Almenys, no per a nosaltres. Estrictament parlant, es tracta d’una cosa que no podem experimentar. El silenci pur només existeix a l’espai buit, un lloc del qual, per raons òbvies, no tenim cap experiència física directa. Només podem estar en el buit aïllats en escafandres que, inevitablement, introdueixen soroll.

]]> El Reial Madrid ha guardat un minut de silenci en memòria de Johan Cruyff, mort aquest dijous als 68 anys. Abans de l'inici de l'entrenament, la plantilla blanca, amb Zinedine Zidane al capdavant, s'ha aplegat sobre la gespa de la ciutat esportiva de Valdebebas per homenatjar l'holandès.

]]>

El d'aquest dimecres, és el primer ple al Parlament sense l'expresidenta d'Òmnium i exdiputada de Junts pel Sí Muriel Casals, que va morir diumenge a la matinada després de no poder superar les conseqüències d'un atropellament produït setmanes enrere. Els parlamentaris han volgut retre un homenatge a la que ha estat la seva companya just abans de començar la sessió i ho han fet, d'entrada, posant una rosa blanca al seu escó buit. El seu company de grup Lluís Llach ha estat l'encarregat de col·locar la flor.

]]>

Un minut de silenci és la pista d'àudio que lidera avui, el dia del seu llançament, tant la llista de vendes de la plataforma iTunes a Àustria com la d'Amazon a Alemanya, ideada com a protesta per la situació dels refugiats al país alpí. "El debat sobre la immigració a la societat i a la política és tan sorollós que, davant d'això, només podia callar i convertir el meu silenci en alguna cosa sonora i pública", explica Raoul Haspel, autor austríac del 'single'.

]]>

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha refusat fer cap comentari sobre la detenció de qui va ser el seu director gerent entre el 2004 i el 2007, l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato. L'exbanquer, que també va presidir Bankia, està acusat per la fiscalia de frau, blanqueig de capitals i aixecament de béns.

]]>