Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1955) va presidir l’Assemblea Nacional Catalana, del 2012 al 2015, i el Parlament de Catalunya, del 2015 al 2018. Entrevistar al cap dels anys algú que ha ocupat càrrecs rellevants en una etapa tan convulsa del país permet revisar, amb més llibertat i perspectiva, aventures col·lectives i vivències personals, com els 39 mesos que va passar a la presó. Forcadell no perdona els qui la van menystenir ni els qui la van empresonar, no viatja a Espanya i no descarta, si es donen les circumstàncies d’unitat i determinació, tornar algun dia a la primera línia.

Fa deu anys que el sobiranisme enyora Muriel Casals, economista i activista independentista que, al capdavant d'Òmnium Cultural, va convertir-se en un dels símbols del Procés. Casals no va arribar a veure l'1-O perquè va morir més d'un any abans en un accident al topar amb una bicicleta, però el seu lideratge va ser clau en els esdeveniments que en van ser l'antesala, des de la consulta del 9-N fins a la llista de Junts pel Sí, de la qual va formar part. Coincidint amb els 10 anys de la seva mort, la seva figura ha estat reivindicada aquest dimarts en un homenatge organitzat per l'entitat que va presidir entre el 2010 i el 2015, que ha comptat amb la presència de familiars de l'activista i de nombrosos polítics com el president del Parlament, Josep Rull, els expresidents Quim Torra i Artur Mas, a més del secretari general de Junts, Jordi Turull, el diputat d'ERC Juli Fernàndez i el president de l'ANC, Lluís Llach.

“No vam llegir prou bé la realitat del país”, deia Jordi Sànchez. Vam “sobrevalorar les nostres pròpies forces o ser molt ingenus”, reblava Carme Forcadell. Expresidents de l'ANC, després d’un llarg silenci, han recuperat la paraula en una conversa a l’ARA. Lúcid diagnòstic que ens porta al punt on gairebé sempre s'arriba després d’un fracàs: ens vam enganyar creient que s’estava en condicions de fer el pas definitiu abans d’hora. Una aventura que va mobilitzar els principals partits i personalitats independentistes i que va atreure persones d’orígens diversos, incorporant a Junts pel Sí fins i tot personalitats que havien construït el seu perfil contra el pujolisme.

Dos expresidents de l'ANC, Carme Forcadell i Jordi Sánchez, atenen l’ARA la setmana de la Diada per reflexionar sobre l’evolució del país i de l’independentisme en els últims anys. Al llarg del diàleg analitzen per què creuen que, vuit anys després de l'1-O, els partits sobiranistes han perdut la majoria absoluta al Parlament i governa el president, Salvador Illa, a més de fer autocrítica quan van tenir responsabilitats.

La lingüista i política Carme Forcadell (Xerta, 1955) es va criar en una família treballadora dedicada al camp. “Quan hi havia taronges anàvem tots a collir-ne”, recorda. Amb 14 anys va començar a fer classes de repàs a un veí i, més endavant, va treballar de cangur.

Tres noms propis del matí. Pedro Sánchez, que avui ha comparegut al Congrés per parlar de València, mentre el PP li parlava dels problemes amb la Federació Socialista de Madrid que està en rebel·lia amb Sánchez a les portes del congrés del PSOE d'aquest cap de setmana. La corrupció del cas Koldo continua perseguint Sánchez. A una certa distància, perquè Sánchez es veu en cor de continuar, però que el persegueixi el desgasta.

L'independentisme no passa pel seu millor moment, no només a Brussel·les, com va posar de manifest fa uns dies el conseller d'Acció Exterior i de la Unió Europea, Jaume Duch. Les passades eleccions al Parlament britànic també han suposat un sotrac per a les aspiracions de continuar internacionalitzant la causa sobiranista catalana, en bona part a conseqüència del terrabastall sofert pel Partit Nacional Escocès (SNP), que ha passat dels 48 diputats aconseguits en les eleccions del 2019 als 9 en les d'aquest 4 de juliol.

La història de l'ANC és la de l'independentisme contemporani. L'entitat neix en ple procés d'ebullició nacional, quan el catalanisme fa el pas cap a l'independentisme, arran de les consultes per la independència que van començar a Arenys de Munt i es van estendre arreu del país. Durant la consulta a la localitat del Maresme, Pere Pugès i Miquel Strubell ideen crear una organització transversal que acabarà convertint-se en el pal de paller del moviment, amb mobilitzacions històriques que van condicionar el rumb del país. Recuperar aquella capacitat d'incidència és ara l'objectiu.

Carme Forcadell no va ser la primera presidenta de l'ANC. Ni l'entitat es va fundar el 2012. L'Assemblea ja tenia vida un any abans. Amb estatuts, compte corrent i els seus quatre càrrecs orgànics, com es requereix a qualsevol entitat que es constitueix legalment. I Dolors Marin (1960) va ser la primera presidenta de l'ANC quan va constituir-se el 25 de maig del 2011. L'acompanyaven Jordi Manyà com a vicepresident, Enric Ainsa, de secretari, i Josep Soldevila, de tresorer. És una de les històries menys conegudes de l'organització.

Joaquim Forn, Carme Forcadell i Josep Rull no han de patir pels recursos que la triple dreta va interposar contra els indults que els va concedir el govern espanyol. El Tribunal Suprem ha arxivat les denúncies perquè la derogació de la sedició ha fet que perdessin el seu objecte. Quan es va reformar el Codi Penal, el tribunal presidit per Manuel Marchena va resoldre que el delicte de desordres públics no era aplicable als exconsellers d'Interior i Territori, ni a l'expresidenta del Parlament. Com que no van ser condemnats per malversació, l'únic delicte imputable era el de desobediència, que no comporta presó, de manera que revocar l'indult no tindria efecte en la seva llibertat.

Des de Catalunya, aquest dijous es feia impossible, veient la tempestuosa sessió al Congrés de Diputats, no recordar les jornades del 6 i 7 de setembre de 2017 viscudes al Parlament amb Carme Forcadell de presidenta de la cambra. Maniobres per forçar al màxim el reglament, grups abandonant l'hemicicle, insults, acusacions creuades de cop d'estat i, sobretot, l'amenaça que el poder judicial acabaria imposant-se al poder legislatiu fins al punt d'arribar a empresonar Forcadell. Aquest dijous hi havia fins i tot una protagonista d'aquelles jornades, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha volgut recordar a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, les paraules que li va dir a Forcadell al Parlament.

Avui fa cinc anys d’aquest moment: la presidenta Carme Forcadell anunciant que el Parlament acabava d’aprovar la declaració unilateral d’independència. Havien passat quatre setmanes des de l’1 d’Octubre, 27 dies que vam viure enmig d’una gran agitació emocional, perquè, com deia, la vida quotidiana va ser substituïda per la història.

L'expresidenta del Parlament i de l'ANC, Carme Forcadell, s'havia escapat fins fa dues setmanes dels xiulets que s'han proferit en les últimes manifestacions independentistes contra ERC. En l'acte dels cinc anys de l'1-O, però, no els va poder esquivar. La xiulada a Forcadell se sumava a la que va patir la delegació republicana al Fossar de les Moreres la vigília de la Diada, on també van ser escridassats dirigents del PDECat i titllats de "traïdors" –per un grup molt reduït– el secretari general de Junts, Jordi Turull, i l'exconseller Josep Rull.

"La xiulada a la presidenta Forcadell no em va agradar". Perquè no hi hagi marge de dubte, l'expresident del Govern i líder del Consell de la República, Carles Puigdemont, comença així el seu fil a Twitter per valorar l'escridassada que va rebre Forcadell mentre parlava a l'acte de commemoració del cinquè aniversari de l'1-O. Però Puigdemont no deixa aquí: ha lamentat que els xiulets a alguns representants polítics i culturals –com la mateixa Forcadell i el president d'Òmnium, Xavier Antich– es facin servir per desacreditar el seu espai polític: "Hi ha una estratègia de fa anys que pretén arraconar, estigmatitzar i, si cal, ridiculitzar l'independentisme de confrontació".

La commemoració del cinquè aniversari de l'1-O havia de servir per mostrar un cert grau d'unitat de l'independentisme, però el resultat final va ser tot el contrari. L'acte de l'avinguda Lluís Companys de Barcelona, que va aplegar unes 15.000 persones, va mostrar amb tota la cruesa la divisió del moviment, amb discursos oposats i fins i tot contradictoris, i on cada entitat va voler mostrar perfil propi, des del Consell de la República fins a l'ANC. Tot plegat coronat pels lamentables i injustos xiulets contra l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, potser l'episodi que millor defineix l'estat actual d'un moviment que no fa gaire treia milions de persones al carrer i gaudia d'un gran poder d'atracció perquè tothom hi era benvingut.

L'Arc de Triomf s'ha convertit en el plató televisat de la divisió independentista en el cinquè aniversari de l'1-O. Una a una han anat desfilant les estratègies del moviment i s'ha fet evident el que ja s'intuïa: no només són diferents, sinó sovint contradictòries. Carles Puigdemont ha sigut l'encarregat de tancar els discursos d'un acte organitzat pel Consell de la República, l'ens que Junts vol que sigui el pal de paller d'una nova unitat estratègica que no es preveu fàcil. Enardit pels crits de “president” que han arrencat tan bon punt la seva imatge des de Brussel·les s’ha projectat a la pantalla, ha fet un discurs contundent rebutjant l'“acord de claredat” en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia tornat a insistir al matí. “El referèndum de l’1-O és vàlid i no cal tornar-lo a fer”, ha dit: “Ja hem votat!” 

Malgrat que dues expresidentes de l’ANC o bé han tingut el carnet d’ERC en el passat –Elisenda Paluzie– o bé encara el tenen –Carme Forcadell–, les relacions entre l’entitat i el partit mai han sigut fàcils. L’enfocament de la manifestació de la Diada d'aquest any ha provocat una crisi entre les dues organitzacions, però lluny de ser una fractura sobtada ha sigut un divorci cuinat a foc lent des de fa anys amb alguns episodis clau.

Els indults, malgrat l'alegria que van suposar per als presos i els seus familiars, no van ser un plat fàcil de pair. La mesura de gràcia els va permetre sortir de la presó, sí, però no va extingir ni la sentència del Suprem, ni les penes d'inhabilitació, ni va tenir cap impacte en les altres causes judicials del Procés. La sensació que va quedar en l'independentisme –i també en els mateixos indultats– és que la injustícia persistia. Un any després, Esquerra ha decidit fer un acte per commemorar la sortida de la presó dels presos polítics i ho ha fet tant per reivindicar els indultats com per reclamar l'amnistia i la taula de diàleg com a vies per resoldre el conflicte polític.

Un dels compromisos dels grups parlamentaris en aquesta legislatura era reformar el sou dels diputats perquè les dietes que cobren per desplaçaments en funció del lloc on viuen -els justifiquin o no- passin a tributar, ja que actualment estan exemptes de l’IRPF. Una situació encara més controvertida en el cas dels membres de la mesa, ja que cobren dietes tot i tenir a disposició cotxe oficial del mateix Parlament. En el cas de la presidència, assignat cada dia. L’ARA va fer una petició de transparència el 28 de gener -les dades, doncs, són d’aquesta data- en què s’especifiquen els viatges que han fet els actuals membres de la mesa amb vehicle de la cambra i la indemnització que igualment han cobrat en concepte de desplaçaments. També de les dues legislatures anteriors.

Quan el Tribunal Constitucional (TC) nega l'empara als condemnats per la sentència de l'1-O, s'obre el camí per anar a presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. És un pas que ja han fet alguns dels líders independentistes empresonats en el seu dia, i que aquest dijous ha anunciat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (ERC). "Inicio amb evident satisfacció el camí de la justícia europea. Espero trobar la justícia que no he trobat a Espanya", ha dit en roda de premsa des del Col·legi de Periodistes. L'objectiu és, encara que sigui molt a posteriori, trobar a Europa el que no van concedir ni el Constitucional ni el Suprem: que els fets de l'octubre del 2017 no constituïen delicte.